LA COLLA DELS DILLUNS: ROMANIC DE LA GARROTXA (7)

dijous, 10 d’octubre del 2019

ROMANIC DE LA GARROTXA (7)

Excursió: SANTA MARGARIDA DE BIANYA SANT PERE DESPUIG SANT MARTI SOLOMAL

Data : 20-04-2015

Activitat :	Excursionisme
Situació :	LA VALL DE BAINYA
Comarca :	GARROTXA
Lloc d’inici excursió :	HOSTAL NOU DE BIANYA
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	8,95 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,27 HORES
Hora d’arribada :	12,12 HORES
Temps Total :	3,44 HORES
Temps en moviment :	2,42 HORES
Temps parats :	1,02 HORES
Mitjana en moviment :	3,3KILOMETRES
Mitjana Total :	2,4 KILOMETRES
Altitud màxima :	451 METRES
Altitud mínima :	364 METRES
Desnivell total :	87 METRES
Desnivell acumulat pujant :	174 METRES
Desnivell acumulat baixant	178 METRES
Tipus d’itinerari	ANADA I TORNADA
Participants:	LA COLLA DEL DILLUNS (5 PERSONES)
Crònica	HOSTAL NOU DE BIANYA, SANTA MARGARIDA DE BIANYA, LA TORRE,LA COROMINA,SANT PERE DESPUIG,CAL CISTELLER,CAL MARQUES,SANT MARTI SOLOMAL

SANTA MARGARIDA DE BIANYA

L'església de Santa Margarida de Bianya es troba al terme municipal de la Vall de Bianya a l'agregat d'Hostalnou de Bianya.[1]

L'església ja existia en el segle IX i fou donada l'any 858 pel compte Guifré el Pilós al monestir de Santa Maria de Ridaura, l'església del qual es consagrà en aquell moment. El 953 fou donada pel comte Sunyer de Barcelona junt amb la de Ridaura al monestir de Santa Maria de la Grassa. A partir del segle XIII va passar a estar sota la tutela del monestir de Sant Joan les Fonts, fins que en el 1357 va ser annexionada a Corona. Consta que en el segle XIV tenia tres altars el Major, el de la Verge Maria i el de Sant Joan i Pau. En iniciar-se el segle XVI l'església posseïa, com a relíquia, "el cíngol de Santa Margarida", la qual cosa motivà una pràctica devocional que s'ha mantingut fins als temps actuals. Al segle XVII l'altar de Sant Joan i Pau passà a ser dedicat a Sant Isidre. El 1936 l'església va ser incendiada i es perderen retaules barrocs i altres peces artístiques que hi havia.[2]

SANT PERE DESPUIG

Com el mateix topònim indica, l'església es troba situada damunt un puig de la petita formació muntanyenca de la Cademunt, al bell mig de la plana de Bianya.

S'hi pot arribar, des de la C-153, passant per la carretera que porta també a Sant Martí de Solamal. El trencall del camí que s'enfila pel puig on hi ha l'església és fàcil de localitzar.

L'any 964 es va consagrar l'església de <Sancti Petri, constructam in territorio de Bianya... in loco qui dicitur Puig>. Aquesta és una de les primeres notícies que es tenen del temple. Centúries més tard passà a dir-se Sant Pere Espuig o Despuig, amb l'article salat aglutinat al nom d'origen.

En el segle XVIII la disposició inicial de l'església va ser capgirada, donant-li una orientació de nord a sud. Això fa que hi hagi ben poques restes de l'edifici romànic del segle XII, posterior al consagrat en el segle X. Aquestes restes es poden veure a l'extrem sud-oest de l'edifici, on hi ha construïda la torre del campanar, modificada en diverses èpoques.

La porta d'entrada actual, a migdia, té una llinda on hi ha gravada la data de 1782. Aquesta església parroquial va posseir, fins al 1936, una marededéu romànica, sedent, venerada sota l'advocació de Mare de Déu de Gràcia.
SANT MARTÍ DE SOLAMAL
A l'esquerra de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, prop de l'església parroquial de Sant Pere del Puig o Despuig, de la qual és sufragània. S'hi pot arribar, des de la C-153, seguint la carretera que hom troba al costat mateix del pont de can Grèvol, passa pel sector de Sant Pere del Puig i torna a enllaçar amb la carretera C-153 prop de l'Hostal nouSant Martí de Solamal havia estat parròquia independent fins a la darreria del segle XVI. L'any 979, el comte-bisbe Miró, de Besalú, donà l'esglèsia al monestir de Camprodon, possessió que va ser-li confirmada en 1169.L'església és aixecada damunt una petita elevació del terreny. És d'una sola nau, amb un absis semicircular a la capçalera que presenta un fris sostingut per mènsules decorades amb figures, algunes quelcom malmeses.A la planta primitiva s'afegiren construccions en èpoques més tardanes, com la casa destinada al campaner, a la banda sud, i la sagristia, al nord. El frontispici, amb la porta d'entrada adovellada i amb un arc de mig punt, és a ponent. En aquesta part de l'edifici s'alça la torre del campanar, refeta diverses vegades, amb obertures a cada costat i una teulada de quatre vessants. És interessant la pica baptismal d'immersió, en forma de copa, decorada a la part inferior amb una soga.

MAPA RECORREGUT

SANTA MARGARIDA DE BIANYA

SANTA MARGARIDA

CASA LA TORRE

SANT PERE DESPUIG

SANT PERE

RETO,L SANT MARTI

SANT MARTI DE SOLOMAL

DETALL DE SANT MARTI

Excursió: COLL DE BAS SANT MIQUEL DE PINEDA

Data : 04/05/2015

Activitat :	Excursionisme
Situació :	PROP DE SANT FELIU DE PALLAROLS
Comarca :	GARROTXA
Lloc d’inici excursió :	COLL DE BAS
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	8,42 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,13 HORES
Hora d’arribada :	11,28 HORES
Temps Total :	3,14 HORES
Temps en moviment :	2,35 HORES
Temps parats :	38 MINUTS
Mitjana en moviment :	3,2 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,6 KILOMETRES
Altitud màxima :	754 METRES
Altitud mínima :	509 METRES
Desnivell total :	245 METRES
Desnivell acumulat pujant :	300 METRES
Desnivell acumulat baixant	279 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DELS DILLUNS (6 PERSONES)
Crònica	COLL DE BAS,COLL DE SESVINYES,LA CALCINA,CASANOVA DEL HOSTAL,SANT MIQUEL DE PINEDA COLL DE BAS
	trak a wikiloc Ramon gonzalez

MAPA RECORREGUT

PAL INDICADOR

SANT MIQUEL

ALTAR DE SANT MIQUEL

CASA RURAL DE S MIQUEL

Excursió: SANTA MARIA DE BESORA SANT SALVADOR DEL PRAT

Data : 11-05-2015

Activitat :	Excursionisme
Situació :	SANTA MARIA DE BESORA
Comarca :	OSONA
Lloc d’inici excursió :	SANTA MARIA DE BESORA
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	10,08 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,09 HORES
Hora d’arribada :	12,09 HORES
Temps Total :	3,59 HORES
Temps en moviment :	3,00 HORES
Temps parats :	58 MINUTS
Mitjana en moviment :	3,4 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,5 KILOMETRES
Altitud màxima :	907 METRES
Altitud mínima :	697 METRES
Desnivell total :	210 METRES
Desnivell acumulat pujant :	309 METRES
Desnivell acumulat baixant	329 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DELS DILLUNS (5 PERSONAS)
Crònica	SANTA MARIA DE BESORA,CASA DEL ADAM,EL MIR,EL PRAT,SANT SALVADOR DEL PRAT
	EL TRAK A WIKILOC Ramon gonzalez

MAPA RECORREGUT

Sant Salvador del Prat

Prop del Prat, mas habitat, hi ha la capella romànica de Sant Salvador del Prat, bellament situada enmig d'uns camps, amb un bonic campanar d'espadanya a la façana, una mica descentrat.

Les primeres notícies sobre l'església són de l'any 1219.

És una petita capella de morfologia comuna, amb una nau rectangular; la porta és molt descentrada i l'absis lleugerament inclinat vers el costat de tramuntana.

Avui se li ha retornat el culte i s'hi celebra un aplec(paisatges del ter)

DETAL DE LA CASA ADAM

AL FONS EL CASTELL DE BESORA

PANELL INDICADOR

SANT SALVADOR DEL PRAT

EL CAMPANAR DE SANT SALVADOR

SANT SALVADOR DEL PRAT

Excursió: SANTA PAU SANTUARI DELS ARCS SANT VICENS

Data : 29-02-2016

Activitat :	Excursionisme
Situació :	SANTA PAU
Comarca :	LA GARROTXA
Lloc d’inici excursió :	SANTA PAU LA VILA NOVA
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	12,04 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,34 HORES
Hora d’arribada :	13,02 HORES
Temps Total :	4,27 HORES
Temps en moviment :	3,29 HORES
Temps parats :	57 MINUTS
Mitjana en moviment :	3,5 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,7 KILOMETRES
Altitud màxima :	484 METRES
Altitud mínima :	290 METRES
Desnivell total :	199 METRES
Desnivell acumulat pujant :	291 METRES
Desnivell acumulat baixant	319 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DELS DILLUNS (7 PERSONES)
Crònica	SANT JOAN LES FONTS,LA VILLA VELLA,EL PUJOL,ELS ARCS,SANTUARI DELS ARCS,COLLET DE LA ROSTA,ESPERRAGUERES,MAINAU,EL SALLENT,SANT VICENS,ELS CASALS,MOLI DE CAN BATLLE,SALT DE CAN BATLLE,LA CARRETERIA,CAN GASPERIC, CAN CACORDEC,PUNTD’INICI

SANTUARI DE LA MARE DE DEUS DELS ARCS

Aquest lloc aquesta documentat des del 878, en un precepte on es comenta la cel de Santa Maria, com a possessió del monestir del Banyoles. Abans de l'1.118 era la parròquia vella de Santa Pau. En 1427 un terratrèmol ensorra l'església i per això la parròquia es trasllada a la nova església que s'estava construint. En 1441 es torna a reconstruir, i entre els segles XVII i XVIII es construeix al costat una hostatgeria que és molt visitada. Entre 1809 i 1814 serveix de refugi als monjos de Sant Esteve de Banyoles, amb la desamortització arriba el seu decadència. El 1936 és incendiada i perd bona part del seu mobiliari ". Baldiri B .

SANT VICENS DE SALLENT

L'origen d'aquesta església es troba en una cel·la construïda pels monjos del monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles, segons es desprèn d'un precepte de Lluís el Tartamut del 878 on confirma al monestir del Pla de l'Estany la possessió d'aquesta casa . Aquesta situació és confirmada de nou el 916 per Carles el Simple i en una butlla del papa Benet VIII, l'any 1017. L'església actual és d'origen romànic, tot i que ha estat molt modificada en èpoques posteriors

MAPA DEL RECORREGUT

PLANOL DE SANTA PAU

SANTUARI DELS ARCS

SANT VICENS

Excursió: SANT JULIA DEL MONT SANT ABDO I SENEN

Data : 07-03-2016

Activitat :	Excursionisme
Situació :	SANTA PAU
Comarca :	LA GARROTXA
Lloc d’inici excursió :	BARRI DE MASCOU DE SANTA PAU
Grau de Dificultat :	MITJA
Distància recorregut :	9,58 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,58 HORES
Hora d’arribada :	13,22 HORES
Temps Total :	4,24 HORES
Temps en moviment :	3,21 HORES
Temps parats :	1,02 HORES
Mitjana en moviment :	2,9 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,2 KILOMETRES
Altitud màxima :	912 METRES
Altitud mínima :	435 METRES
Desnivell total :	476 METRES
Desnivell acumulat pujant :	569 METRES
Desnivell acumulat baixant	548 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DELS DILLUNS (5 PERSONES)
Crònica	BARRI DE MASCOU,LA BOIXEDA,EL LLEDO,SANT JULIA DEL MONT,COLL DE LA BOIXEDA,SANT ABDO I SENEN,LA BOIXEDA,PUNT D’INICI
	EL CAMI DE LA CASA DEL LLEDO ESTA TANCAT AMB UNES TANQUES METALIQUES PERQUE LA CASA LA FAM SEVIR DE GOSERA ,A PEU I AMB COMPTE ES POT PASSAR PER EL COSTAT DE LA TANCA,ELS RETOLS DIEN QUE NO ES POT PASSAR

SANT ABDO I SENEN

No se sap res sobre aquests sants excepte els seus noms, que van ser màrtirs, i que van ser soterrats un 30 de juliol en el cementeri de Pontianus vora la Via Portuensis. A causa d'aquesta falta de coneixement sobre ells i la manca de proves de la seva existència real, ja no estan inclosos al calendari catòlic romà de sants que es commemora litúrgicament en tot el món tot i que se'n permet el culte als llocs on és tradicional.

Les seues cròniques, escrites majoritàriament abans del segle IX, i el beat Jaume de Voràgine a la seva Llegenda Àuria, els descriuen com a ciutadans perses i cavallers principals, que, essent cristians, s'ocupaven de donar sepultura als cossos dels qui, amb la seva mort, havien assolit la vida eterna.

L'emperador Deci manà agafar-los i guardar amb altres perses que ja tenia captius, entrant amb ells a Roma amb gran magnificència. Després feu que Claudi, pontífex del Capitoli, exhortés Abdó i en Senén perquè adoressin ídols; però ells, amb gran resolució, li respongueren que només Jesucrist reconeixien per Déu, i a Ell havien ofert el sacrifici de si mateixos. Els fuetejaren cruelment amb plomades, i, despullats en l'amfiteatre, deixaren anar contra ells tres ferotges lleons i quatre óssos que es llençaren als peus dels sants màrtirs, encerclant-los i protegint-los. El jutge Valerià, atribuint aquest miracle a art màgica, menà que allí mateix els destrossessin: foren traslladats davant una imatge del Sol on foren degollats.

Es diu que els seus cossos van ser soterrats per un subdiaca, Quirí, i traslladats durant el regnat de Constantí fins al cementeri de Pontianus, prop de les portes de Roma. Un fresc trobat al sarcòfag que conté les seues restes els representa rebent corones de mans de Crist. Segons Martigny, aquest fresc data del segle VII.

SANT JULIA DEL MONT

El monestir de Sant Julià del Mont seria un establiment de reduïdes dimensions aixecat al cim de la muntanya sota la direcció de l’abat Rimila a mitjan del segle IX. L’any 866 Carles el Calb el va posar sota la seva protecció, però malgrat aquest suport la casa devia entrar en decadència i el 878 ja es trobava sota la tutela del monestir de Sant Esteve de Banyoles en qualitat de cel·la, situació que encara mantenia en un precepte de Carles el Simple del 916. Més endavant (1017) figura com església, sense esmentar el seu caràcter monàstic i a partir del 1236 com una parròquia. A partir del segle XIV gairebé no es troben notícies d’aquesta església.(bibliografia viquipedia)

MAPA DEL RECORREGUT

LA BOIXEDA

RETOL DE SANT JULIA

SANT JULIA DEL MONT

RETOLS DE SANT ABDO

SANT ABDO I SENEN

Excursió: SANT PERE LLIGORDÀ SANTA MARIA DE PALERA,SANT FELIU,SANT DOMENEC O SANT SEPULCRE

Data : 21-03-2016

Activitat :	Excursionisme
Situació :	CARRETERA DE BESALU A BEUDA
Comarca :	GARROTXA
Lloc d’inici excursió :	SANT PERE DE LLIGORDÀ
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	11,97 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,18 HORES
Hora d’arribada :	13,00 HORES
Temps Total :	4,41 HORES
Temps en moviment :	3,47 HORES
Temps parats :	54 MINUTS
Mitjana en moviment :	3,2 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,6 KILOMETRES
Altitud màxima :	374 METRES
Altitud mínima :	237 METRES
Desnivell total :	136 METRES
Desnivell acumulat pujant :	277 METRES
Desnivell acumulat baixant	277 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DELS DILLUNS (6 PERSONES)
Crònica	SANT PERE DE LLOGORDÀ,SANTA MARIA DE PALERA,CAN FELIP,CA N’OMS DE GUIXARS,CAN NIERGA,CAN VILA, COLL DE JOU, CASTELL DE BEUDA,SANT FELIU DE BEUDA,LA CANOVA,EL SANT SEPULCRE O SANT DOMENEC,PUNT D’INICI
	PORTEU LA MAQUINA PER FER BONES FOTOS El trak a wikiloc Ramon Gonzalez

SANT PERE DE LLIGORDA

Al costat de la carretera que comunica Besalú amb Beuda podem trobar aquest temple del segle XII, si bé des de finals del segle X es té constància de l'existència d'aquest lloc. La primera referència documentada del temple data de l'any 1079, en que Uralard, vescomte de Bas i la seva esposa Ermessenda, van donar al monestir de Sant Víctor de Marsella l'església de Sant Joan les Fonts, per a que hi fundessin un cenobi benedictí. Per afavorir l'establiment d'aquest nou monestir, també li van cedir terres i altres possessions, entre les que es trobava l'església de Sant Pere de Lligordà.

L'església va ser construïda amb una nau rectangular acabada en un absis semicircular sense decoració. La volta és de canó però lleugerament apuntada i parteix d'una línia d'imposta que recorre els murs laterals del temple. L'absis va ser tancat en el segle XVI amb un interessant retaule, obra del mestre Pere Mates, on es narraven diverses escenes de la vida de Sant Pere. Destacaven dues imatges de grans dimensions de Sant Miquel i Sant Pau. Malauradament va desaparèixer abans de l'any 1933, sense que se'n conegui el seu destí. Al costat oest s'alça un campanar, que originàriament era de cadireta, però que en el segle XVIII es va transformar en una torre de planta rectangular, a la que s'accedeix per una escala exterior, adossada al mur oest. La porta, situada en el mur sud, té tres arcs de mig punt en gradacióEn timpà té esculpida una una creu en relleu. Encara es conserva part de la forja romànica i del forrellat romànic amb que estava decorava. El forrellat està acabat amb un cap de serp. Al segle XVIII va ser reformada i al 1980 es van enderrocar una edificació adossada al mur nord.

EL SANT SEPULCRE DE PALERA. BEUDA. LA GARROTXA

Em sorprenia trobar tanta informació en relació a la imatge, que publicava el Joan Ribot al blocdefotos.cat , d’aquest Priorat benedictí situat sobre un petit pujolet, dins la Parròquia de Palera, del Municipi de Beuda, de la Comarca de la Garrotxa, de la Província de Girona, d’aquesta Nació que maldà per recuperar la seva identitat i llibertat, que s’anomena Catalunya. El lloc existia ja el 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l'actual basílica, que fou consagrada el 1085, amb assistència de l'abat de la Grassa. El 1107 la seva possessió fou confirmada a l'abat de la Grassa, que hi fundà un petit priorat benedictí.

Fou un centre viu de devoció i de pelegrinatge, per les indulgències i gràcies que enriquien la seva església. A mitjan segle XVI es trencà la subjecció a la Grassa i els seus priors, aprovats per Roma, foren en endavant monjos de diferents monestirs del país. La seva comunitat, que inicialment era de sis monjos, es reduí ara a tres, un d'ells sacerdot beneficiat. Els tres darrers priors eren de Sant Pere de Besalú, al qual es confià a partir del 1816 el priorat. Fou secularitzat el 1835.

Li resta l'església basilical, de tres naus i tres absis, de murs llisos, amb la nau central més enlairada. Els darrers temps hi augmentà la devoció a sant Domènec, constatada des del segle XVI, i se'n digué també Sant Domènec de Palera.

Fou restaurada, amb no gaire encert, fa pocs anys, i s'hi apleguen els moderns cavallers del Sant Sepulcre, que l'han presa sota llur patrocini.

Del claustre i dependències antigues no roman pràcticament res; només alguns capitells.

S'accedeix per la GI-5234 (Besalú - Beuda) Passats uns 3 quilòmetres de l'església romànica de Sant Pere de Lligordà, a mà esquerra es troba el trencant que porta a un petit serrat en el què hi ha una cruïlla de camins. En aquest punt cal seguir pel trencant de la dreta, senyalitzat, que duu al Sant Sepulcre de Palera, després de travessar un bosc de pins i alzines. Del conjunt monàstic del Sepulcre de Palera únicament es conserven l'església romànica i part del conjunt monàstic del segle XII. L'església és situada al cantó de tramuntana del conjunt i s'adapta a un pla basilical pur, de tres naus, capçades a llevant per sengles absis circulars, sense arcs de reforç a les voltes i amb pilars de separació entre les naus de planta rectangular. El conjunt monàstic se situa al costat de migjorn de l'església, del que només es conserva l'ala de llevant, la façana de migjorn i el mur que tancava el clos per ponent. Aquest conjunt fou concebut entorn d'un claustre, que es desconeix si va ser construït, ja que únicament es conserva l'angle de les galeries de llevant i tramuntana, amb dues arcades que delimiten una mena d'atri on s'obre la porta de migjorn de l'església. Les arrencades dels murs en direcció a ponent i migjorn i de ponent del claustre des d'aquests arcs indiquen el traçat previst per als porxos d'aquestes galeries. Les dues arcades senzilles, que avui hi ha al porxo, són una construcció moderna, en els cantons de migjorn i ponent del claustre. L'ala de llevant és formada per una successió de sales i patis refets per a la seva adaptació com alberg, però encara són identificables algunes parts originals, les quals es poden deduir que sota els arrebossats i elements nous. Aproximadament en la meitat del llenç de mur que forma la paret del claustre hi ha una porta, original que porta al pati de la qual se'n desconeix la funció original. La part millor conservada és l'extrem de migjorn, residència dels antics guardes, formada per una sala llarga coberta amb embigat, reforçat per arcs travessers i amb zones on s'han conservat sostres i plafons de guix que corresponen a una reforma renaixentista dels sostres originals. En aquest moment a la façana de ponent d'aquest sector fou afegit un cos d'edifici, alternant-ne les estructures originals que serien fora d'ús. La façana de migjorn, sobrealçada com tot l'edifici, presenta una acurada composició de tres finestres; una de doble esqueixada, una segona biforada (al pis superior) i una de doble esqueixada centrada en el mur, al soterrani, on també es conserven dues sales originals, una amb un arc diafragma. Aquesta façana continua amb un llarg llenç i d'una sola planta d'alçada a nivell de soterrani, fins a la façana de ponent, on hi ha una finestra de doble esqueixada de factura diferent de les altres, que formava part d'una llarga sala que conserva una porta original. Aquesta és adovellada, en la façana de tramuntana, i conduïa a un pati que quedava entre les sales de l'ala de migjorn del claustre i el claustre pròpiament, situat més a migjorn. L'aparell d'aquesta part més meridional del conjunt, com també el de les parts conservades del claustre i de la meitat septentrional de l'ala de llevant, és molt semblant al de l'església i es pot situat la seva construcció coetània o immediatament posterior a la de l'església. En canvi, l'aparell de la façana de migjorn i una part de la seva façana de llevant presenta algunes diferències, especialment en el traçat de les seves finestres. Aquest fet permet suposar un procés constructiu diferent, però no gaire llunyà en el temps, que completa l'estructura inicial, probablement limitada al claustre i a un edifici aïllat a migjorn, que amb la reforma restà integrat dins el conjunt. La intervenció preventiva duta a terme en el mes de gener de 2004 venia motivada per la voluntat de l'Ajuntament de Beuda i el Bisbat de Girona de recuperar l'ús del recinte de Palera com a hostatgeria. S'hi realitzaren un total de 10 sondejos en l'àrea de l'actual pati interior del conjunt, per tal de confirmar o desmentir l'existència del claustre. En desmuntar una jardinera adossada al mur perimetral del recinte que travessa el pati en direcció est/oest es va posar al descobert un mur del que es conserven dues filades, de parament molt semblant a l'església, però que formaria part d'una fase constructiva posterior a aquesta. Aquest s'assenta directament sobre la roca mare i estaria datat pel seu parament, a finals del segle XII. S'ha localitzat una arrencada del segon mur, de factura idèntica a l'anterior i del que únicament resta la darrera filada, aquest gira cap al sud i s'adossa entre la paret del temple i la galilea desapareguda durant la remodelació dels anys seixanta. També s'ha documentat una cisterna de planta trapezoïdal, del segle XIII - XIV, que amida 2'25 x 4'60 metres a l'eix central i uns 8'5 metres de fondària. Presenta una entrada d'aigua en un dels laterals i una repisa de 20 - 28 centímetres d'amplada, a poc més d'un metre de la base de la cisterna. Prop de la cisterna s'ha localitzat la cara externa de la volta, lligada amb morter de calç. Pel que fa a l'estratigrafia dels diferents sondejos, cal dir que cap d'ells ofereix nivells arqueològics fiables a excepció del sondeig número 7, on s'ha documentat un nivell del segle XV (i no arribant encara al nivell geològic). L'ús del pati fins als anys vuitanta per a tasques agrícoles, units a l'escassa potència arqueològica, donen com a resultats uns nivells arqueològics alterats, amb escàs material ceràmic i d'aspecte poc homogeni. A partir d'aquestes dades no es pot confirmar que el recinte estigués originàriament tancat pels quatre costats en el segle XII i XIII. Podria tractar-se d'un pati tancat i adossat al sud de l'església. Per afirmar la existència d'un claustre a Palera s'hauria de confirmar la hipòtesi que el pati annex al sud de l'església estigués ja tancat a finals del segle XII.

SANTA MARIA DE PALERA

Prop del monestir del Sant Sepulcre de Palera podem trobar aquest petit temple del segle XI, documentat com a parròquia per primera vegada en 1085, en l'acta de consagració del monestir. A finals del segle XVI perdé la categoria de parròquia, passant a ser una sufragània de Sant Pere de Lligordà.

Disposa d'una única nau amb coberta de canó reforçada per dos arcs torals. La nau està acabada per un absis sense decoració, que té una finestra d'una esqueixada i d'una esqueixada en la seva part central.

Sota la finestra, es troba una rèplica de la Mare de Déu de Palera, conservada en el Museu d'Art de Girona. Es tracta d'una imatge de la Verge amb el Nen a la falda, tallada a principis del segle XV.

El campanar de torre està construït sobre un de previ de cadireta. La porta, situada en la façana oest, va ser reformada en 1834, tal i com es pot observar en la data gravada al mur, tot i que conserva elements de l'antiga forja romànica

A l'interior es conserva una pica baptismal de finals del segle XI o principis del XII, d'una extremada senzillesa

SANT FELIU DE BEUDA

Situada al centre del petit nucli urbà de Beuda trobem aquesta l'església parroquial de Sant Feliu. Ja a l'any 922 apareix citat el lloc de Beuda, però no serà fins l'any 1004 que tenim notícies del temple. Es tracta de l'acta d'un judici en que el bisbe Ot de Girona reclamava la possessió del temple al comte de Besalú, Bernat de Tallaferro, el qual després d'examinar el cas, la cedí al bisbat. El temple té planta basilical amb tres naus, que es fan més estretes cap als peus de les naus, especialment la del costat de tramuntana. La nau central, més alta que les altres dues, està coberta amb volta de canó, mentre que les laterals tenen voltes de quart de cercle. Tres arcs de mig punt recolzats en grans pilars rectangulars flanquegen la nau central, separant-la així de les laterals. Totes tres naus es troben acabades a l'est en absis semicirculars. El central està decorat per la part exterior amb un fris de dents de serra. La porta d'accés es troba en el mur oest. Està formada per tres arquivoltes en gradació de mig punt i adovellades. La del mig està sostinguda per dos columnes amb capitells decorats amb motius animals. El de l'esquerra representa un bou, mentre que el de la dreta, molt deteriorat, sembla representar un ocell i una roseta. En la porta encara es poden observar detalls de la forja romànica i el seu forrellat

A la part interior del temple podem trobar una gran pica baptismal ricament decorada amb motius que evoquen el pecat i que data de finals del segle XII. Sobre quatre fulles de palmeta podem veure unes imatges que representen, d'esquerra a dreta, una figura masculina amb barba, túnica i capa, que sosté un llibre; una figura femenina despullada a la que una serp li mossega un pit; una altra dona, també nua, a la que la serp li mossega una orella; finalment dues figures humanes, una masculina i una femenina, molt juntes i aparentment nues en actitud luxuriosa(bibliografia artmediaval de la garrotxa)

MAPA DEL RECORREGUT

SANT PERE DE LLIGORDA

SANTA MARIA DE PALERA

CASTELL DE BEUDA

SANT FELIU DE BEUDA

SANT SEPULCRE DE PALERA

Excursió: SANT VALENTI SANT ANDREU DEL COLL SANT MIQUEL DEL MONT

Data : 26-09-2016

Activitat :	Excursionisme
Situació :	POL INDUSTRIAL PLA DEL BAIX,OLOT
Comarca :	GARROTXA
Lloc d’inici excursió :	A TOCAR LA BENZINERA DEL POL IND PLA DEL BAIX
Grau de Dificultat :	MITJA
Distància recorregut :	10,93 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,04 HORES
Hora d’arribada :	13,05 HORES
Temps Total :	5,00 HORES
Temps en moviment :	3,46 HORES
Temps parats :	1,14 HORES
Mitjana en moviment :	2,9 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,2 KILOMETRES
Altitud màxima :	789 METRES
Altitud mínima :	403 METRES
Desnivell total :	386 METRES
Desnivell acumulat pujant :	550 METRES
Desnivell acumulat baixant	509 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DEL DILLUNS (7 PERSONES)
Crònica	BENZINERA POL IND PLA DEL BAIX,L’ESPARC FONT DE BIOXÀS,SANT VALENTI,CAN BRICALLA VENTOLÀ,CAN JOANET,CASTELL DEL COLL SANT ANDREU DEL COLL,FONT DELS SAIOLS SANT MIQUEL DEL MONT,L’ALTRE COTXE EL DEIXEN A LA N-260 PROP DE LA CASICA
	El trak a wikiloc Ramon Gonzalez

MAPA DEL RECORREGUT

SANT MIQUEL DEL MONT

És un edifici d'una sola nau rectangular amb absis semicircular mirant a llevant. La coberta és a dues vessants, tret de l'absis que és a una vessant, i feta de teula àrab. L'aparell és de carreus ben escairats.

El portal d'entrada compta amb tres arcs de mig punt en gradació, timpà i llinda. Es conserven dos àbacs però no les columnes de les que, suposadament, formaven part. A la part dreta del portal hi ha una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada. El perímetre exterior del temple és resseguit per un fris que es desenvolupa per la part superior dels murs, sustentats per petites mènsules. Al mur exterior de l'absis es pot veure un sòcol bisellat més ample que la resta de la conca absidial. A la façana de ponent es troba el campanar, d'espadanya i doble obertura.

A l'interior una cornisa indica el punt d'arrencada de la volta, que és lleugerament apuntada a la nau central i de mig cercle a l'absis. Als murs i a l'absis existeixen mènsules decorades amb elements ornamentals, malauradament en molt dolentes condicions. A la cornisa hi ha un tipus de decoració figurativa amb la representació d'una figura humana. Aquests relleus presenten una certa similitud amb els relleus de l'interior de l'església de Sant Vicenç de Sallent i amb els capitells de Santa Maria de Porqueres.

Sota l'església hi ha vestigis d'una torre de guaita possiblement romana de 5,5 m x 5,5 m de costat i 0,7 m de gruix, amb un recinte exterior de 14,5 m a 17,5 m. La seva alçada devia ser de tres a cinc metres. El mateix nom de sant Miquel pot indicar que abans hi havia un oratori dedicat al déu Mercuri.

L'església fou consagrada l'any 958 pel bisbe de Girona Arnulf. La primitiva edificació fou substituïda per l'actual fàbrica. En data indeterminada va perdre la categoria de parròquia i es convertí en sufragània de Santa Margarida de Bianya.

A mitjan segle XVI hi ha una referència documental de l'enderroc del campanar vell. El temple fou restaurat el 1933.

SANT ANDREU DEL COLL

Situat a la falda de la vessant sud de la serra de Sant Miquel del Mont. El temple presenta una sola nau amb absis circular que presenta finestra central i un fris sostingut per mènsules senzilles i cornisa. Per la part nord s'hi ha afegit la sagristia, posterior al romànic. La porta d'entrada és al sector de migdia. A les façanes nord i sud hi ha una cornisa. El campanar, que havia estat de cadireta, és de torre amb teulat a quatre vessants i s'assenta sobre l'extrem sud-oest de l'edifici. Cal datar-lo del segle XVIII. Es va haver de refer a causa de les destrosses ocasionades pel llamp que hi va caure l'estiu de 1876.

L'església actual és una construcció del segle XII, però les primeres notícies de la seva existència daten del 953, quan el comte de Besalú, Wifred, féu donació del monestir de Santa Maria de Ridaura i les seves pertinences al cenobi de Santa Maria la Grassa. El 995 el bisbe de Girona va fer la consagració del temple anterior a l'actual.

Fins a l'any 1936 l'església conservà una notable làpida sepulcral gòtica, d'alabastre, en la qual es representava l'enterrament de Berenguer del Coll, senyor del veí castell romànic. Avui n'hi ha una còpia de guix al museu d'Olot.Des de l'any 2006, els Amics de l'Alta Garrotxa, s'han proposat recuperar l'entorn, l'ermita i l'aplec que es celebra el diumenge abans de la festa de sant Andreu apòstol (30 de novembre).

CASA DE L'ESPARC

SANT VALENTI

CASA DE VENTOLA

CAL JOANET

CASTELL DEL COLL

SANT ANDREU DEL COLL

SANT MIQUEL DEL MONT

Excursió: TORRE CANADELL SANTA MARIA DE CASTELLAR

Data : 28/11/2016

Activitat :	Excursionisme
Situació :	SANT JOAN DE LES FONTS DIRECIO A LA VALL DELBAC
Comarca :	LA GARROTXA
Lloc d’inici excursió :	EL COLL DE VIVERS
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	9,29 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,39 HORES
Hora d’arribada :	12,11 HORES
Temps Total :	3,32 HORES
Temps en moviment :	2,29 HORES
Temps parats :	1,02 HORES
Mitjana en moviment :	3,8 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,7 KILOMETRES
Altitud màxima :	644 METRES
Altitud mínima :	536 METRES
Desnivell total :	107 METRES
Desnivell acumulat pujant :	172 METRES
Desnivell Acumulat baixant	174 METRES
Tipus d’itinerari	ANADA I TORNADA
Participants:	LA COLLA DELS DILLUNS (5 PERSONES)
Crònica	COLL DE VIVERS,TORRE CANADELL,MAS TELLER,CAN NICUS,EL PRAT,EL VILAR,SANTA MARIA DE CASTELLAR ,EL PUIG,PUNT D’INICI

LA TORRE DE CANADELL

La Torre de Canadell és un casal fortificat medieval. Va ser construïda durant les guerres Carlines. És de base quadrada amb espitlleres. La torre fou construïda per obrers de Sant Joan les Fonts, obligats pels carlins. Fou un punt de vigilància del general Savalls.

Ubicada al puig de Canadell (Serra de Vivers). És de base quadrada, bastida amb pedra sense escairar i les obertures fetes amb rajols. Va disposar de baixos, amb un possible empostissat en el terra. Té una filera d’espieres (en número de set) a cada costat, excepte per la façana sud, on s’hi va obrir la porta d’entrada, protegida La Torre de Canadell és un casal fortificat medieval. Va ser construïda durant les guerres per dues espitlleres per banda. El primer pis tenia el terra de fusta, sostingut per bigues de fusta. En el centre de cada costat hi ha una gran obertura de rajols i dues espitlleres per banda. El segon pis va disposar, possiblement, d’una llar de foc. Una filera d’espitlleres a les quatre cares, que es repeteixen en el tercer pis, defensaven aquest petit fortí. Va disposar de cisterna, que encara es conserva en la façana de llevant. Tot el conjunt estava voltat per uns murs de més d’un metre i mig de gruix.

SANTA MARIA DE CASTELLAR DE LA MUNTANYA

A l'antic poble rural de Castellar de la Muntanya, a l'extrem oriental del municipi de la Vall de Bianya. L'església es troba al mig d'un pendent muntanyenc. Per a arribar-hi cal agafar la pista que travessa, a Sant Joan les Fonts, la riera de Bianya, s'enfila per la serra de Vivers i acaba a prop de l'església de Santa Maria.

Monument

Les construccions afegides en diferents èpoques, sobretot en el segle XVIII, van modificar l'estructura que tenia inicialment l'església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya. Orientada de llevant a ponent, la seva planta correspon a les característiques arquitectòniques del segle XII.

Té una nau rectangular, amb volta de canó. La capçalera és formada per un absis semicircular que té al centre una finestra modificada en la part de l'arc. La porta d'entrada, adovellada i amb un arc de mig punt, és al costat de migdia. La torre del campanar té un teulat a dos vessants i obertures en cadascun dels quatre costats. A l'interior de l'església es guarda una pica baptismal d'immersió, senzilla i sense cap tipus de decoració.

De Santa Maria de Castellar de la Muntanya hi ha notícies des de l'any 1079. Estava subjecta al monestir de Sant Joan les Fonts, que fou donat, junt amb les esglésies que depenien d'ell, al de Sant Víctor de Marsella.

MAPA DEL RECORREGUT

LA TORRE CANADELL

SANTA MARIA DE CASTELLAR

PLACA DEL CEMENTIRI

SANTA MARIA DE CASTELLAR

2017 Catalunya

Excursió: BESALU SAGRAT COR SANT FRUITOS

Data : 16-01-2017

Activitat :	Excursionisme
Situació :	BESALU
Comarca :	LA GARROTXA
Lloc d’inici excursió :	PARKING RESTAURAN
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	10,35KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,30 HORES
Hora d’arribada :	12,31 HORES
Temps Total :	4,01 HORES
Temps en moviment :	3,40 HORES
Temps parats :	21 MINUTS
Mitjana en moviment :	2,8 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,6 KILOMETRES
Altitud màxima :	458 METRES
Altitud mínima :	151 METRES
Desnivell total :	307 METRES
Desnivell acumulat pujant :	304 METRES
Desnivell acumulat baixant	322 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DELS DILLUNS (5 PERSSONES)
Crònica	APARACAMENT RESTAURAT BESALU,LA CREU DE CANADELL,MAS PITRA,COLLET DE LES TRES PEDRES,EL SAGRAT COR,SANT FRUITOS OSSINYA,CAN JAN,HOTEL SANT FERRIOL,MAS MARTI,PUNT D’INICI
	Trak wikiloc Ramon gonzalez

SANT FRUITOS D’OSSINYA

Més a llevant, també al vessant esquerre de la vall del Junyell, hi ha l’antiga parròquia rural de Sant Fruitós d’Ossinyà, restaurada el 2001, d’origen romànic; era d’una nau, amb absis i porta amb arquivolta sobre àbac. El lloc és esmentat el 975 (Ursiniano) i l’església fou també possessió de la canònica de Santa Maria de Besalú. La caseria d’Ossinyà.

El poble de Juïnyà es troba també a l’esquerra del Junyell, poc abans del seu aiguabarreig amb el Fluvià, al sector ja més pròxim a Besalú i més poblat s’hi havia iniciat una zona d’urbanització residencial dita Comtal). Prop seu hi és prevista la construcció d’un nou ajuntament. L’església de Sant Martí de Juïnyà fou cedida el 977 pel comte Miró a Santa Maria de Besalú, i pocs anys després, el 1004, ja arruïnada, fou cedida per Bernat III als canonges reformats de Sant Ruf, que la reedificaren a Sant Martí de Capellada, prop del nucli urbà de Besalú. A l’indret de la primitiva església es féu un petit oratori.A l’extrem de llevant del terme, a la dreta del Fluvià, aigua amunt de la seva unió amb el Ser, prop la carretera de Banyoles a Besalú, hi ha el poble de Fares, centrat per l’església parroquial de Santa Maria de Fares. L’alou de Faris és esmentat ja el 966, que fou donat pel comte Sunifred al seu germà Miró (futur bisbe i comte) i l’església consta des del 977, que fou cedida com a sufragània a la canònica de Santa Maria de Besalú (el primitiu edifici romànic ha estat modificat posteriorment). Dins la localitat, el 1973 hom descobrí restes paleolítiques.

Entre les masies del terme es destaquen, a més, Can Badia i Roset.

EL SAGRAT COR

Es tracta d'un capella de planta quadrada (5x5 metres), està situada al cim del Puig Cornador. El teulat és a quatre aigües i està sostingut per senzilles mènsules; els murs estan pintats de color gris, remarcant les parts decoratives amb color blanc. L'accés es realitza per una porta d'arc apuntat amb guardapols, dóna llum a l'interior de la capelleta.

Aquesta ermita fou edificada l'any 1900 gràcies a la devoció que professaren, al Sagrat Cor, els senyors Xavier de Ferrer i Lloret i Júlia Ferrer i Carreras Campa, membres de la família Ferrer-Noguer de Besalú i propietaris d'aquesta muntanya. Fou ell mateix qui va dissenyar els plànols de l'ermita, així com projectà i féu construir una carretera per a pujar-hi. Fou, aquesta, la primera ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús que hi hagué a Espanya

MAPA RECORREGUT

CREU DE CANADELL

MAS PITRA

COLLET DE LES TRES PEDRES

ORATORI DEL SAGRAT COR

SANT FRUITOS

RETOL DE SANT FRUITOS

SANT FRUITOS

CASA DE COLONIES CAN JAN

2017 Catalunya

Excursió: SANT MIQUEL DE MIANA SANT SILVESTRE DE MOR

Data :08-05-2017

Activitat :	Excursionisme
Situació :	SANT JAUME DE LIERCA
Comarca :	GARROTXA
Lloc d’inici excursió :	COLL DE CAN JOU
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	7,45 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	9,12 HORES
Hora d’arribada :	12,28 HORES
Temps Total :	3,16 HORES
Temps en moviment :	2,24 HORES
Temps parats :	51 MINUTS
Mitjana en moviment :	3,1 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,3 KILOMETRES
Altitud màxima :	576 METRES
Altitud mínima :	427 METRES
Desnivell total :	146 METRES
Desnivell acumulat pujant :	255 METRES
Desnivell acumulat baixant	250 METRES
Tipus d’itinerari	ANADA I TORNADA
Participants:	LA COLLA DELS DILLUNS (6 PERSONES)
Crònica	COLL DE JOU,CAN JOU,COLLET DE MUNTIRÓ,SANT SILVESTRE,CAN CARGOL,RECTORIA DE LA MIANA,SANT MIQUEL DE MIANA,A LA TORNADA EN PUJAT A L’ERMITA DE SANTA MAGDALENA DE MONTPALAU

SANT MIQUEL DE MIANA

Església romànica en estat ruïnós que, a partir del segle XV, va esdevenir parròquia del poble de Miana. És d'una sola nau, amb afegitons laterals destinats a capelles. La porta d'entrada romànica, cega, és al costat del mur i al cos de l'edifici també annexionat en el qual hi havia l'escala interior que feia possible l'accés al cor de l'església. La porta actual és a ponent i està formada per arcs en gradació. Al seu damunt, un ull de bou bastit damunt d'una finestra romànica.

Hi ha una finestra al centre de l'absis, orientat a sol ixent. És ornada amb unes estretes columnes en relleu, estriades i acabades amb petits capitells en els quals hi ha representats, respectivament, una testa humana amb una creu encerclada damunt i uns elements florals. Hi ha també una arquivolta estriada i la decoració de la finestra es completa amb uns dibuixos geomètrics i vegetals que s'estenen per tot l'espai existent entre les esmentades columnes i arquivolta i l'exterior del mur.

El campanar és una torre de planta rectangular i unida als murs de l'església pel costat de tramuntana. Aquest tipus de cloquer és poc freqüent en aquestes contrades. Els baixos tenen porta d'accés des de l'exterior, realitzada amb carreus ben tallats i allindada, amb la data 1683 gravada. El primer pis presenta obertures petites que en el segon estan cegades. El tercer pis presenta grans obertures de punt rodó. La coberta és de teula a quatre vessants.

Història

Sant Miquel de la Miana és una església d'origen romànic, malgrat les nombroses remodelacions que va sofrir en el decurs del segle XIII i XVIII. Actualment el seu estat és ruïnós i no té culte. Als documents apareix de les següents dues maneres: " Sancti Michaelis de Miniana" (1362) i "Sancti Michaelis de la Minyana" (1691). A partir del segle XV esdevingué parròquia del poble de la Miana, nucli de població situat als vessants orientals de la serra de Sant Julià del Mont.

SANT SILVESTRE DEL MOR

Sant Silvestre del Mor es troba en molt mal estat de conservació i està mig enderrocada. La seva arquitectura, originalment romànica, va modificar-se en gran mesura durant el segle XVIII. L'actual porta adovellada s'obrí al costat del ponent i es va refer l'absis semicircular existent a llevant, el qual presenta diversos fragments de rajols encastats entre els carreus de pedra. Està mancada d'obertures. El teulat també va ésser refet més recentment. Damunt seu hi ha una espadanya a la qual s'hi accedia des d'un edifici annexionat.

Història

L'església de Sant Silvestre del Mor ja surt esmentada l'any 977 com "Sancti Silvestri de Mauro" quan, el bisbe -i comte- Miró, la donà al monestir de Santa Maria de Besalú. Aquesta donació la confirmarà, l'any 998, el papa Gregori V, citant l'església a la butlla amb el nom de "Sancti Silvestri deç Mor" i la seva denominació quedà en "Sant Silvestres Desmor" en la venda de la jurisdicció parroquial i el seu terme, feta, l'agost de 1392, pel rei Hug de Santa Pau.

SANTA MAGDALENA DE MONTPALAU

Aquesta esglesiola compta només amb una nau i absis semicircular. Està coberta a dos vessants feta de teules. La porta d'ingrés és adovellada i damunt seu hi ha el campanar format per una espadanya de només una obertura que recentment ha estat restaurada.

La pica d'aigua beneïda, es troba emportada al costat dret de la porta d'entrada. Segons sembla, antigament havia estat guardada a l'interior del temple. Mesura 20 cm d'alçada, 23,5 cm de diàmetre exterior, 17 cm de diàmetre interior.

Té gravada a la part frontal una creu.

La santa venerada en aquesta ermita té uns Goigs dedicats que en la seva tornada canten: "Als que us van a visitar, en aquella alta penya, volgueu-los sempre ajudar, gloriosa Magdalena".

Història

La notícia documental més antiga d'aquestes terres és de l'any 940, moment en què la Comtessa de Besalú, Ava, vídua de Miró II, comprà una finca al Vescomte Seguer al Comtat de Besalú -"in villa palacio"- i en la selva anomenada "Puligario". Se sap que l'esmentat comte hi tenia una residència i cal suposar que en aquest lloc, temps després, s'aixecaria el castell construït pels senyors de Sales en el decurs del segle XII. Dins el recinte emmurallat pertanyent a aquest castell de Montpalau, a finals del segle XII o principis del XIII, es va aixecar la capella: la consagració de Santa Magdalena de "Montepaladio" fou l'any 1228 pel Bisbe de Girona.

Castell i capella restaren molt malmesos després dels terratrèmols de 1428, essent abandonats finalment i traslladada la família Montpalau, aquell mateix segle, al castell d'Argelaguer

MAPA DEL RECORREGUT

SANT SILVESTRE

SANT MIQUEL DE MIANA

SANTA MAGDALENA DE MONTPALAU

2019 Catalunya

Excursió: BESALU SANT MARTI DOSQUERS

Data :09-10-2019

Activitat :	Excursionisme
Situació :	POBLACIO DE BESALU
Comarca :	GARROTXA
Lloc d’inici excursió :	APARCAMENT DE BESALU PROPDEL PONT I AEREA DE SERVEI
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	10,76 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,39 HORES
Hora d’arribada :	12,30 HORES
Temps Total :	3,50 HORES
Temps en moviment :	2,52 HORES
Temps parats :	58 MINUTS
Mitjana en moviment :	3,8 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,8 KILOMETRES
Altitud màxima :	148 METRES
Altitud mínima :	106 METRES
Desnivell total :	41 MRTRES
Desnivell acumulat pujant :	58 METRES
Desnivell acumulat baixant	47 METRES
Tipus d’itinerari	ANADA-TORNADA
Participants:	TUPINAIRES CAMINAIRES (14 PERSONES)
Crònica	BESALU,L’HOSTAL D’EN PUJOL,CAN MARÇAL DOSQUERS,CAL BATO,SANT MARTI DE DOSQUERS,PUNT D’INICI

SANT MARTI DE DOSQUERS

Sant Martí de Dosquers és l'església parroquial del poble de Dosquers, dedicada a Sant Martí, al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local. És un edifici romànic d'una sola nau i absis semicircular que presenta construccions annexes, d'època posterior, que modifiquen la seva primitiva estructura: dues capelles a tramuntana i dues a migdia més una sagristia a l'angle sud-est. A ponent hi ha la porta d'accés al temple, protegida per una cornisa semicircular i formada per arcs en degradació; la llinda i el timpà són llisos. Damunt hi ha una finestra amb arquivoltes i cornisa. L'absis va ser sobrealçat, i per la part de migdia s'observen les ampliacions del temple. A l'interior destaca l'arc triomfal que uneix la nau amb l'absis. El campanar antigament era d'espadanya i fou convertint en torre amb finestres d'arc de mig punt; s'hi accedeix per una escala exterior.

La pila baptismal del segle XVIII situada als peus de la nau lateral dreta no disposa de cap tipus d'ornamentació. La aporta té gravada la data 1766. Amida 54cm de diàmetre i 103 d'alçada. La pica d'aigua beneïda, vuitavada, que es conserva a l'entrada del temple. Amida 32,5 cm de diàmetre i 26cm d'alçada total (sense el suport).

De l'església de Sant Martí de Dosquers se'n tenen notícies documentals des del segle XIII. És citada, el 1278, en el testament del bisbe de Girona, Pere de Castellnou, com a "Sancti Martini de Duobus cheriis". Havia estat possessió de la seu episcopal, exercint el bisbe, que tenia castell en el lloc, la jurisdicció civil.[1]

L'any 1722, durant el viatge que realitzà el bisbe de Girona, Josep de Taverner i d'Ardena, l'església perdé el permís per a celebrar dues misses diàries sense cap justificació.

Wikipedia