SANTUARI DE MONTGRONY
Montgrony és una de les entitats de població que conformen el
municipi de Gombrèn, a la comarca catalana del Ripollès. Al cens de l'any 2006
comptava amb nou habitants. En aquest indret s'hi troba el Castell de Montgrony,
de gran importància per la comarca i amb nombroses referències al mite del comte Arnau. Actualment s'hi conserven la capella de Santa Maria de
Montgrony i l'església de Sant Pere de
Montgrony. El topònim Montgrony era orignàriament Mogrony,
del llatí mucronio 'mugró', si bé
contaminat per la paraula mont 'muntanya' present en altres topònims semblants (Montserrat, Montseny, etc.).Recorregut 8,21km,desnivell,503mts,temps 4,30 hores,amb esmorzar,temps d’esmorzar 1 hora
 |
| MAPE DEL RECORREGUT |
 |
| COMENÇAMENT DEL CAMÍ |
 |
| CAPELLA |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| EL PEDRA FORCA AL FONS |
 |
| EL PEDRA FORCA |
 |
| CAPELLA DE SANT PERE |
 |
| CAPELLA DE SANT PERE |
 |
| SANTUARI DE MONTGRONY |
LA SERRA CAVALLERA
La
Serra Cavallera és una serra
repartida administrativament entre els municipis de Camprodon, Ogassa i Pardines a la comarca del
Ripollès.[2] El seu punt més alt és el Puig Estela,
amb una elevació de 2.013 metres. Desprès del Puig Estela i en direcció NE, hi
ha el Coll de Pal (1779 m), la Pedra dels
Tres Bisbats (1899 m) i el Puig del Pla
de les Pasteres (1894 m) fins a acabar a Camprodon. Al cim del Puig del Pla
de les Pasteres hi ha un vèrtex geodèsic (referència 292082001 de l'Institut
Cartogràfic de Catalunya).Viquipèdia
Pujada a la Serra Cavallera inici i
final al Pla de Can Plata, al costat de las
antenas de la pista que puja de la
Colonia Estabanell en direcció a Ogassa
Distancia 4,60 kilometres,desnivell 420
metres,temps 3hores amb esmorzar, temps d’esmorzar 30 minuts Trak a wikiloc ramón gonzalez
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| PLA DE CAN PLATA |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| ANTENA DALT DE LA SERRA CAVALLERA |
EL PUIG SESTELA PER SANT MARTI SURROCA
La Se La serra Cavallera és un massís
pre-pirinenc, allargassat, que s’estén de forma axial, orientat d'est a oest,
entre la vall del riu Ter, a Camprodon, i la Serra de Conivella, a la del riu
Freser. Malgrat que en bona part dels documents que es poden consultar, es
considera el Taga com el seu punt culminant, en realitat és el Puig Sestela, de
2.013 mts. D’alçada, qui té aquest privilegi, doncs el Taga forma part de la
serralada de Conivella, separada de la Cavallera per la Portella d’Ogassa.
Aquest fet, que pot semblar irrellevant, fa que malgrat la seva bellesa
natural, el Puig Sestela no tingui la consideració que rep el seu veí,
sobradament visitat i conegut en el món excursionista. Obviament, donada
l’escasa alçada del cim
La la la sortida la iniciarem a Sant Martí Surroca, amb direcció al refugi Montserrat per seguir unes marques grogues, que ens portaran al coll de Pal, seguiren la tanca del filat per arribar al puig Sestela.
distancia 8,17 kilòmetres,desnivell 535 metres, temps 3,40 amb esmorzar, temps d'esmorzar 30 minuts
La la la sortida la iniciarem a Sant Martí Surroca, amb direcció al refugi Montserrat per seguir unes marques grogues, que ens portaran al coll de Pal, seguiren la tanca del filat per arribar al puig Sestela.
distancia 8,17 kilòmetres,desnivell 535 metres, temps 3,40 amb esmorzar, temps d'esmorzar 30 minuts
el trak a wikiloc ramon
gonzalez
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| INICIEN LA CAMINADA |
 |
| EL REFUGI MONTSERRAT |
 |
| EL PIRINEO NEVAT |
 |
| L'OMBRA DELS CAMINAIRES |
 |
| DALT DEL PUIGSESTELA |
 |
| TOTS JUNTS AL PUIGSESTELA |
SANTA MAGDALENA DE PERELLA
El temple va
ser edificat poc abans de l'any 1145, ja que el 21 d'abril d'aquell mateix any
els propietaris del mas Parella van oferir el temple, acabat de construir, al
monestir de Sant Joan de les Abadesses, propietari de l'alou on es trobava
el mas i l'església. En tenia cura el rector de Sant Joan i Sant Pol, que havia de nomenar un capellà que hi
celebrés els oficis, mentre que els fundadors es van reservar el dret de
patronat.
Actualment
s'hi celebra el culte esporàdicament. El diumenge posterior a la diada de Santa
Magdalena s'hi celebra un aplec.El temple és de senzilla factura i petites dimensions,con correspon a una capella de tipus rural. Està format per una sola nau, coberta amb una volta apuntada, que inicialment estava capçada cap al nord-est, com moltes altres edificacions del Ripollès, seguint la direcció de la vall. La capçalera no està diferenciada en planta.Posteriorment s'hi va afegir una sagristia en el mur sud i es va canviar l'orientació del temple, situant la capçalera cap al sud-oest, antiga vila rural actual masia i església situada dalt un turó a la dreta del Ter, consta ja el 887 i depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses. El Pont de Perella,un dels ponts més alts del Ripollès, construït a començaments del segle xx per accedir a les properes mines de petroli.
Distancia 12 kilométres,desnivell 392 metres,temps 3,45hores,amb esmorzar,temps d'esmorzar 30 minuts
trak a wikiloc ramon gonzalez
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| RETOLS DE LA RUTA |
 |
| EL QUE FA LA FOTO I LA COLLA |
 |
| SANTA MAGDALENA DE PERELLA |
 |
| SANTA MAGDALENA DALT DEL TURÓ |
 |
| LA CASA DE PERELLA |
 |
| UNA DE LAS MINES |
 |
| ENTRADA DE UNA ALTRE MINE |
.
BEGET CAMINS DELS CONTRABANDISTES
Iniciem l'itinerari a l'aparcament que hi ha a
l'entrada de Beget.
Abans de començar la marxa recomanem visitar l'església romànica de Sant Cristòfol i la seva Majestat del segle XII. Des de la senyal R78 (Sant Cristòfol de Beget) cal dirigir-se cap al poble, tot creuant el pont sobre la riera, i pujar pel costerut carrer d'en Josep Duñach, en Feliça. Al final d'aquest carrer, ja a la sortida del poble trobem la senyal R79 (Camí de Can Reguer). Ens dirigim direcció al Coll de Malrem pujant pel GR83 que segueix l'antic camí, utilitzat des de mil·lennis, per comunicar Beget amb el poble veí de la Menera al Vallespir. Aquest camí, conegut com la ruta dels contrabandistes, s'enfila ràpidament tot fent revolts pel pas rocallós del Grau, amb vertiginoses vistes sobre Beget i les muntanyes de l'Alta Garrotxa. El camí ens condueix fins l'oratori de Sant Antoni de França, situat al Coll Golofreu en una zona oberta de pastures. Aquet camí es el que farem de tornada, l’anada seguiren per la dreta del carrer d’en Josep Duñach al costat de la riera de Can França,direció al Bac de can França, el camí esta marcat en marques verdes i fites al arribar al coll, trobarem la pista que es portarà al Coll de Golofreu i a l’oratori de Sant Antoni per fer el camí de baixada el GR-83 juntament amb R79.
Recorregut:Beget,Bac
de Can França,la casa de Can França,Coll de Golofreu,L’oratori de Sant
Antoni,Beget
Distancia,8,59
km,ascenció acumulada 636 métres,descens acumulat 609 métres,temps 4,10 hores,
amb esmorzar,temps d’esmorzar 30 minuts.cartografia Alpina Alta Garrotxa
         
DETALL DEL ALTAR
BEGET SANT VALENTI DE SALARSA
Sant Valentí de Salarsa (o Salarça) es
una construcció formada per una sola nau lleugerament trapezoïdal acabada amb
un absis semicircular. A la part occidental de l'edifici trobem el campanar
d'espadanya amb dues obertures, un porxo de construc-ció modema, i la porta
d'entrada a l'esglé-sia. A la façana meridional es poden veure vestigis d'una
porta encegada, acabada amb un arc de mig punt adovellat. L'edifici data del
segle XII. L'església està envoltada de roures monumentals.
Consta que Sant Valentí de Salarça
fou consagrat l'any 1168 per Ponç
de Monells, bisbe de Tortosa i abat del monestir de Sant Joan de les
Abadesses. Del segle XIV hi ha una citació de "Sancti Valentini de
Arça", l'any 1362, depenent de la parròquia de Beget. En el decurs
de l'any 1977 es van fer obres de restauració per tal d'evitar les humitats que
amenaçaven la volta
Recorregut:Beget,el Remei,la creu de
la Panadella,collet de la Vila,Sant valentí Salarsa,el Ricart,coll de Sesbasses
de Baix,coll de Sesbasses,palanca dels Fangals,Beget.La caminada per part del
GR-11 i PR-187.
Distancia 12,25 kilómetres,ascensió
acumulada 506 métres,descens acumulat 522 métres, temps 4,15 hores amb
esmorzar, temps d’esmorzar 30 minuts, cartografia Alpina Alta Garrotxa
            |
SANTA MARIA DE BOLÓS
. L'església de Santa Maria de Bolòs està situada al veïnat de Bolòs, al costat del veïnat de Salarça (Beget), en el que era l'antic municipi de Freixanet, incorporat a Camprodon el 1965. Administrativament doncs és part del Ripollès tot i que geogràficament pertany a l'Alta Garrotxa i humana i econòmicament a la Vall de Camprodon. Està protegida com a bé cultural d'interès local. És una construcció romànica del segle XI, amb volta de canó apuntada. Sobresurt de la façana de ponent (nord-oest) un campanar en forma de torre acabat en piràmide. L'església es va consagrar el 13 d'octubre de 1050. El topònim, sota la forma "Bolosso", ja s'esmenta l'any 1017. Hi ha notícies dels anys 1159, 1195 i 1213 que esmenten l'església, i se sap que el cavaller Bernat d'Oix va fer donació l'any 1236 de les propietats que tenia en aquesta parròquia al seu nebot Pere des Coll. Es cita "ecclesia de Bulosso" i de "Bolosso" a finals del segle XIII i "ecclesie parrochialis Sancte Marie de Bolos" durant el segle XIV. L'interior mostra signes d'haver estat en ús regular fins el segle XIX, amb pintures murals i un petit retaule de guix però sense cap imatge. Els bancs són molt més recents. En despoblar-se progressivament el veïnat a partir de l'any 1950, el temple s'ha anat degradant. Al fons de l'església, al costat oposat de l'altar, hi ha una escala de fusta que permet pujar fins el petit cor(wikipedia)
Recorregut:Coll
de Bau,Les Planelles,El Seguer,Can L’andal,Santa Maria de Bolós-
Distancia
9,77 kilómetres,ascensió acumulada 605 métres,descens acumulat 600 métres,temps
4,25 hores amb esmorzar,temps d’esmorzar 20 minuts(cartografia alpina)
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| LES PLENELLES |
 |
| L'ALTAR DE L'ESGLESIA |
 |
| L'ESGLESIA PER DINTRE |
 |
| SANTA MARIA DE BOLÓS |
 |
| SANTA MARIA DE BOLÓS |
 |
| MAPA DEL RECOREGUT |
EL COMA NEGRA I EL PIC DE LES BRUIXES
PIC DE LES BRUIXES
VOLTA AL CASTELL DE ROCABRUNA
MAPA DEL RECORREGUT
CAN JANOT
PAL INDICADOR
LA CASA DEL CASTELL
CASTELL DE ROCABRUNA
EL CASTELL AL FONS ROCABRUNA
EL CASTELL
ESGLESIA DE ROCABRUNA
MAPA DEL RECORREGUT
CA L'HUGET VELL
CAL L'HUGET VELL
DETALL DE L'ANY DE CA L'HUGET
L'HUGET VIST DEL MIRADOR
EL VINARDELL
DETALL DE L'ABELLA
El Comanegra és una muntanya de
1.552 metres que es troba entre els municipis de Montagut
i Oix a la comarca de la Garrotxa, el
de la
Menera a la del Vallespir i
el de Camprodon al Ripollès.
El puig de les Bruixes de 1393 metres a
la mateixa comarca
Despres de Rocabruna una pista a ma
esquerra,(un dipòsit d’aigua al peu de la pista) ens senyala el començament,la
pista esta sense asfaltar,amb força bon estat,amb tot terreny cap problema. Deixem el cotxe a l’altura
de la Bassa de Monars,damunt mateix el
Comanegra,seguin un corriol que també las vaques amunt i avall el trepitgen,
també marcat com a GR,un vèrtex geodèsic juntament amb un pessebre ens diu que
hem arribat dalt.
Seguiren la carena per
anar al puig de les Bruixes,pic que el tenint davant.
La tornada la fem per un
corriol marcat amb marques grogues que ens portarà al coll de l’Orri,i al les
basses lloc que tenint el cotxe.
Recorregut:Basses de
Monars,Puig de Comanegra,Pla de la Serra,Portell de Denanti,Puig de les Bruixes,Ras
de Malpas,Collet de l’Orri.
Distancia 8,25
kilometres,ascensió acumulada 434 metres,descens acumulat 417 metres,temps 4,25
hores amb esmorzar, temps d’esmorzar 30 minuts
[4]
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| EL COMA NEGRA |
 |
| EL PUIG DE LES BRUIXES |
ROCABRUNA
LES MINES FERRERES
Els primers explotadors de les mines van
ser els romans, els quals en treien plata segons els estudiosos, les van descobrir al segle
III aC. Els romans feien galeries circulars per evitar estructures de
sosteniment. A més, construïen galeries de desguàs per drenar els punts que
quedaven inundats. De l'època dels romans n'ha quedat la llegenda, segons la
qual al costat de l'estany soterrani hi ha un tresor.
Durant l'alta edat mitjana no hi ha documentació referent a l'explotació de les mines, però sí que hi ha constància que la zona de Rocabruna tenia molts més habitants que els 80 actuals.
El principal testimoni de la presència humana és el castell de grans dimensions que domina el territori. Per sustentar uns senyors que el 1478 van tenir un gran protagonisme en la Guerra Civil catalana hi havia d'haver molta gent. Pere Desbac (governador del castell de Rocabruna) forma part de la història de la literatura catalana per les violentes lletres de batalla que va mantenir amb Pere Galceran de Cruïlles de Calonge. A més era senyor d'Orriols i d'altres punts de l'Empordà i dins de Rocabruna havia arribat a mantenir uns 700 militars medievals al castell. D'aquella època hi ha constància de la desaparició de les poblacions d'Els Nous Sants, Miralles i l'Avellanadell. Eren nuclis de població dependents del castell i propers a l'actual església de Rocabruna.
La desaparició d'aquests pobles, segons la tesi de Manuel Bassa al Butlletí del Centre Excursionista del 1932, són les lluites remences i la guerra amb França per la possessió del Rosselló a finals del segle XV. Segons Bassa exposa el butlletí, "Aquesta vall que rodeja el castell de Rocabruna, clau d'una vastíssima extensió del Pirineu, va entrar al segle XV, com una de les contrades més importants de Catalunya.
De fet, és una zona amb moltes coves documentades que constaten una presència humana molt antiga. Manuel Bassa enumera 17 coves, la major part de les quals van ser usades a la prehistòria.
La constància documental de les mines de les Ferreres comença als segles XIV i XV. En aquesta època treien ferro, quars i coure. D'aquella baixa edat mitjana n'han quedat escales, i bancs edificats a l'interior, túnels d'unió, i els alineaments exteriors de les runes.
Les mines estan situades a una hora i mitja de camí del castell de Rocabruna (1.000 metres), en fase de rehabilitació.
Els veïns volen refer el que ells consideren el camí medieval que juntava el nucli actual de Rocabruna amb el castell. També volen que s'adequï el camí cap a les mines. Hi ha constància que a les mines treballava gent de Molló, Salarsa, Monars, Beget i Bolós (Ripollès-Alta Garrotxa).
Al segle XVIII (Joan Domènech-Beget i la seva rodalia) un veí de Saragossa tenia permís per buscar-hi plata, coure i vernís (galena). Després d'estar un temps sense explotació, el 1932 es van reemprendre les extraccions de minerals. Van adequar una carretera perquè hi poguessin pujar camions directament des de Camprodon. Treien sulfurs de plom, de coure i de ferro, de coure , i de ferro. Per explotar la mina van arribar a Rocabruna i Beget treballadors d'Andalusia i de Galícia. L'explotació de les mines es va acabar el 1962.
Durant l'alta edat mitjana no hi ha documentació referent a l'explotació de les mines, però sí que hi ha constància que la zona de Rocabruna tenia molts més habitants que els 80 actuals.
El principal testimoni de la presència humana és el castell de grans dimensions que domina el territori. Per sustentar uns senyors que el 1478 van tenir un gran protagonisme en la Guerra Civil catalana hi havia d'haver molta gent. Pere Desbac (governador del castell de Rocabruna) forma part de la història de la literatura catalana per les violentes lletres de batalla que va mantenir amb Pere Galceran de Cruïlles de Calonge. A més era senyor d'Orriols i d'altres punts de l'Empordà i dins de Rocabruna havia arribat a mantenir uns 700 militars medievals al castell. D'aquella època hi ha constància de la desaparició de les poblacions d'Els Nous Sants, Miralles i l'Avellanadell. Eren nuclis de població dependents del castell i propers a l'actual església de Rocabruna.
La desaparició d'aquests pobles, segons la tesi de Manuel Bassa al Butlletí del Centre Excursionista del 1932, són les lluites remences i la guerra amb França per la possessió del Rosselló a finals del segle XV. Segons Bassa exposa el butlletí, "Aquesta vall que rodeja el castell de Rocabruna, clau d'una vastíssima extensió del Pirineu, va entrar al segle XV, com una de les contrades més importants de Catalunya.
De fet, és una zona amb moltes coves documentades que constaten una presència humana molt antiga. Manuel Bassa enumera 17 coves, la major part de les quals van ser usades a la prehistòria.
La constància documental de les mines de les Ferreres comença als segles XIV i XV. En aquesta època treien ferro, quars i coure. D'aquella baixa edat mitjana n'han quedat escales, i bancs edificats a l'interior, túnels d'unió, i els alineaments exteriors de les runes.
Les mines estan situades a una hora i mitja de camí del castell de Rocabruna (1.000 metres), en fase de rehabilitació.
Els veïns volen refer el que ells consideren el camí medieval que juntava el nucli actual de Rocabruna amb el castell. També volen que s'adequï el camí cap a les mines. Hi ha constància que a les mines treballava gent de Molló, Salarsa, Monars, Beget i Bolós (Ripollès-Alta Garrotxa).
Al segle XVIII (Joan Domènech-Beget i la seva rodalia) un veí de Saragossa tenia permís per buscar-hi plata, coure i vernís (galena). Després d'estar un temps sense explotació, el 1932 es van reemprendre les extraccions de minerals. Van adequar una carretera perquè hi poguessin pujar camions directament des de Camprodon. Treien sulfurs de plom, de coure i de ferro, de coure , i de ferro. Per explotar la mina van arribar a Rocabruna i Beget treballadors d'Andalusia i de Galícia. L'explotació de les mines es va acabar el 1962.
Recorregut:casa
Cortal,can Gaburra,las Farreres i las mines,el corriol a la part final despres
de la casa de les Farreres esta molt tapat per les falgueres,ens obliga anar a
buscar la pista per arribar a las mines.
Distancia 9,20
kilometres,ascencio acumulada 513 métres,temps 4,15 hores amb esmorzar temps
d’esmorzar 35 minuts
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| PAL INCI DEL CAMÍ |
 |
| CASA CORTAL |
 |
| LA CASA DE LES FERRERES |
 |
| LES MINES DE FERRERES |
 |
| EL PRAT I ELS CAVALLS |
DE RIBES DE FRESER A QUERALPS
Amb motiu de l'inici de les rutes de les centrals hidroelèctriques del riu Freser,inicien el camí a Ribes de Freser,per la carretera de Ventolà a l'alçada del poble troben el primer pal que ens indica el començament de la ruta,el sender és força ample fins a arribar a la central de Rialp en aquest punt el camí degut a la forta vegetació es perd i este que sortir a la carretera per poder lo seguir desprès de la central, fins a arribar a Fustanyà el sender esta molt mal senyalitzat és molt fàcil per-del, els pals indicadors són molt escassos i en las cruïlles i falten senyals, desprès de Fustanyà tot és molt mes fàcil el camí és ample i ben marcat.
Distancia 8.095 kilòmetres,desnivell acumulat 588 metres temps 3,45 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 30 minuts
Amb motiu de l'inici de les rutes de les centrals hidroelèctriques del riu Freser,inicien el camí a Ribes de Freser,per la carretera de Ventolà a l'alçada del poble troben el primer pal que ens indica el començament de la ruta,el sender és força ample fins a arribar a la central de Rialp en aquest punt el camí degut a la forta vegetació es perd i este que sortir a la carretera per poder lo seguir desprès de la central, fins a arribar a Fustanyà el sender esta molt mal senyalitzat és molt fàcil per-del, els pals indicadors són molt escassos i en las cruïlles i falten senyals, desprès de Fustanyà tot és molt mes fàcil el camí és ample i ben marcat.
Distancia 8.095 kilòmetres,desnivell acumulat 588 metres temps 3,45 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 30 minuts
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| CAN CERDÁ |
 |
| CENTRAL DE RIALP |
 |
| FUSTANYÀ |
 |
| ENTRADA DE FUSTANYÀ |
 |
| PORTA DE FUSTANYÀ |
 |
| CENTRAL DEL MOLI |
 |
| CENTRAL DE LA FARGA
PUIG D’OU+SANT ANDREU DE PORRERES
Sortida - arribada, Pont de Porreres ( Vall del Bac ). Per arribar agafarem la pista forestal asfaltada
que surt de Sant Pau de Segúries i passa per tota la Vall del Bac i la Vall de
Castellar sortint a la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix.
Agafarem la pista que marxa tot
pujant al costat del Torrent de Porreres. Quan trobem la primera cruïlla
seguirem per la que marxa al nord-oest. Més amunt tornarem trobar una nova
cruïlla, continuarem per la que marxa al nord. Poc després la deixarem i
agafarem una de secundària que puja direcció nord i ens portarà a la casa de la
Coma.
De l'era surt un camí que puja en
direcció al sud-oest i ens portarà al caire
de la carena que baixa del Puig Ou, en un petit pla, conegut com les
Saleres. A partir d'aquí sempre anirem pujant seguint la carena que baixa del
Puig Ou, seguint un petit rastre de camí que fan servir els caçadors per fer
les parades en aquesta carena,es difícil seguir el rastre i pujen per el lloc
mes fàcil fen un xic de escalada per arribar dalt del Puig D’ou
En arribar al Puig Ou, gaudirem d'un
mirador de 360 graus, amb vistes al Pirineu, des del Puigmal fins al Massís del Canigó. Per l'Oest tenim
els Rasos de Peguera i la Serra d'Ensija, més endavant el Sant Amant , el Taga,
Puig Sestela, Serra Cavallera. Per el Sud, la Serra de Milanys, el Puigsacalm,
Finestres i per l'est el Bassegoda, la Serra de Bestracà i tota la plana de
l'Empordà.
Baixarem per la cara nord, tot
seguint el filat de les vaques en direcció
al Coll Salga. En aquest punt agafarem el camí que baixa per la cara est a
trobar la pista de Resclusanys que seguirem en direcció a l'est. Passarem la
tanca i continuarem fins a trobar una
cruïlla on deixarem la pista de Resclusanys i agafarem una que marxa planejant
a trobar la font de Resclusanys.
Baixarem a la Font i pujarem a trobar
el camí (direcció sud) que ens baixarà per tot el Bac d'el Moscador (direcció
sud-oest) a trobar una vella pista que seguirem (direcció sud-est) fins a
trobar un corriol
Aquest corriol ens portarà a
trobar el camí que ve de la casa del Triadú,
passaren per la casa per seguir el camí que ens portarà a Sant Andreu el camí
es un xic brut i perdedor pro es passa be
Per sota de Sant Andreu (cara
sud-oest) baixa el camí que seguirem i que ens portarà a trobar, més avall, la
pista que baixa de Sant Andreu de Porreres. La seguirem fins trobar el Torrent
de Porreres on tenim una cruïlla, seguirem per la pista que marxa al sud sense
creuar el Torrent .
Més avall la pista creua el Torrent i
ens trobem amb la pista que hem agafat a l' anada. Seguirem baixant creuarem la
tanca i arribarem al Pont dels Esquellerincs ,lloc que tenint el cotxe.
En seguit el trak de Jordi Freixa.
Recorregut 9,11 kilometres,ascencio
acumulada 750 metres, descens acumulat 776 metres
Temps 4,50 hores amb esmorzar, temps
d’esmorzar 25 minuts
Cartografia Editorial Alpina, mapa
Alta Garrotxa el trak a wikiloc
      
DEL REPUNXO A SANT PONÇ D’AULINA
Sant Ponç és d'origen romànic, però
ha estat modificada posteriorment. De planta rectangular, a la façana de ponent
hi ha la porta amb arquivolta i timpà llis i una llinda ornamentada amb una
creu dins un cercle. A la façana de migdia hi ha una finestra de doble
esqueixada.
L'esglesiola de Sant Ponç està ubicada sobre
un petit turó dels estreps sud-occidentals de la serralada del Capsacosta, a la
capçalera de la vall de Sant Ponç, on neix la riera del mateix nom.
De construcció romànica – encara que
molt modificada – havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les
Abadesses; és un edifici de planta rectangular amb afegits laterals. La porta
d'accés al temple, a ponent, és senzilla i presenta un arc, timpà llis i una
llinda amb una creu encerclada. El campanar, de torre rectangular amb teulat a
quatre vessants, s`’aixeca al costat Nord-est, parcialment adossat al cos de
l'església per la part inferior. S'hi accedeix per mitjà d'una escala de pedra
recolzada en el mur nord del temple; El campanar, esvelt, sobresurt de la
boscúria que envolta l'indret
L'any 1342 apareix esmentada amb el
nom de "Sancti Poncii de Olina" en una venda dels drets parroquials
feta pel rei a Ramon de Bianya, abat de Sant Joan de les Abadesses. Els anys
1362 i 1372, el topònim consta ja com "Aulina".
El temple es va modificar molt entre 1758 i
1760 quan el bisbe de Girona Manuel Antonio de Palmero y Rallo, que era natural
de Villanueva del Campo, diòcesi de Lleó, i compaginava el seu lloc al Consell
de Sa Majestat, amb el govern del bisbat que va mantenir per espai de 18 anys ,
va manifestar la seva voluntat celebrar-hi culte; davant l'amenaça de ruïna,
s'enderrocaren i reconstruïren el campanar i part dels murs; paradoxalment
devem a un bisbe anticatalà la conservació de Sant Ponç D’Aulina. En aquella
època hi havia un altar barroc , en el centre del qual hi havia una imatge
vestida del sant titular(copia
del blogger de Antonio Mora Verges)
Recorregut:Restaurant el Repunxo,Cal
Sidro,Can Cebria,Collet de Can Gorra,Pla de Can Petit,Sant Ponç d’Aulina,Serrat
de la Tavola,Pla de Can Mic,la resta del recorregut igual al d’anada.una part del recorregut PR C-60
Distancia 11,44 kilómetres,ascensió
acumulada 652 métres,descens acumulat 654 métres,temps 4,45 hores amb
esmorzar,temps d’esmorzar 30 minuts(bona marxa)
MAPA DEL RECORREGUT
DETALL DE LA LES MARQUES
SANT PONÇ
SANT PONÇ
SANTA LLUCIA DE PUIGMAL
El 1165 el bisbe de Vic Pere de
Redorta, consagrà una nova església que amb modificacions, reformes i
restauracions és la que encara perdura; l’edificació extremadament senzilla
està formada per una nau coberta amb volta de canó, acabada amb absis, al mur
de migdia s'alça un singular campanar d'espadanya. Al segle XV perdé la
independència parroquial, i passà a sufragània de Sant Julià de Vallfogona; des
de la fi del segle XIX ho és de Sant Joan de les Abadesses.
Els edificis que envoltaven l'església, i els
que hi habitaven han desaparegut, com el terme autònom anomenat la Ribera de
Sant Joan, que el 1863 es va refondre amb el de Sant Joan de les Abadesses.
Santa Llúcia ha estat objecte d’accions de
restauració, que li han tornat la bellesa original per a uns; malgrat
l'obertura d'una nova porta i l’emblanquina’t de l'interior, i per altres han
desvirtuat la originalitat romànica.
Entre l’ inacció – i per tant l’absoluta ruïna
a curt termini - , i la uniformització del romànic català. Ens decantem pel mal
menor. Santa Llúcia de Puigmal, retorna a la seva condició d’indret solitari,
quan en marxar tomben el cap per darrera vegada; no massa lluny d’aquí a la
font del Covilar, Joan Maragall i Gorina, escrigué l'agost de 1893, la famosa
poesia ‘La vaca cega’. L’any 1960, en ocasió del centenari del seu naixement,
es col•locà en aquell indret un monòlit amb el poema gravat
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa
traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en
l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és
cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans
solia,
mes no amb el ferm posat d’altres
vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota
sola.
Ses companyes, pels cingles, per les
comes,
pel silenci dels prats i en la
ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre
pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella
cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu
calmosa.
Beu poc, sense gaire set. Després
aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic: parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil•lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua,
(JOAN MARAGALL) publicat per Antnio Mora Verges
Recorregut: la Ferreria,coll de
D’aulinencs,Santa Llucia de Puigmal,Torrens,la Ferreria
Disitancia ,20,24 kilometres,ascensió
acumulada 557 metres,temps 4,30 horas amb esmorzar temps d’esmorzar 30 minuts(el trak a wikiloc)
       
VOLTA A MONTGRONY I COLL ROIG
Iniciarem
l'excursió a l'aparcament de l'hostatgeria del Santuari de Montgrony (1362m).
Ens enfilem per les
escales que pugen al pla de Sant Pere. Poc abans d'arribar a l'església, prenem
un sender que planeja a la esquerra, direcció oest. El camí es troba
senyalitzat amb franges de pintura grogues . El sender, conegut com el camí del
Mal Pas, ressegueix una cinglera per la seva base i esdevé molt estret, està
protegit per una barana de fusta. De nou al camí, seguim davallant fins arribar
al refugi de les Planelles, on hi ha unes taules per fer un pícnic. Seguim la
pista que puja fins arribar al Coll Roig, seguiren cap als plans de Monegal que
aprofiten per esmorzar, seguin per una pista forestal de baixada amb unes
quantes giragonses
Per arribar ala
cruïlla del GR que es el que puja de Campdevànol ja no el deixaren fins que no
arriben a Montgrony.
RECORREGUT:
Santuari de
Montgrony, Sant Pere,el malpas,refugi de Planelles,coll Roig,plans de
Monegal,cingles de la vauma del Pujant, coll de Pardinella,Montgrony
Distancia 8,83
kilometres,ascensió acumulada 719 metres, temps 3,45 hores amb esmorzar, temps
d’esmorzar 30 minuts
MAPA DEL RECORREGUT
SANT PERE DE MONTGRONY
CAMI DEL MALPAS
PAL INDICADOR
RETOL
FONT DE LA BAUME
FONT DE LA BAUME
COLL DE PARNIDELLA
SANT ANTONI DE PÀDUA, DE SANT JOAN DE
LAS ABADESSES
Aquest itinerari que comença a la plaça
Torres i Bages, davant de l'absis del monestir de Sant Joan de les Abadesses, permet alhora que contemplar la capella, o
ermita de Sant Antoni de Pàdua, tenir una àmplia vista panoràmica de la serra
Cavallera, Puig Estela, Taga i Sant Armand; més a l'oest veurem el Pedraforca i
la Serra de Cadí i en primer terme la vall de Ter fins Ribamala.
La història ens explica que vers l’any 1470 l'abat Miquel Isalguer, fill de Sant Joan, i doctor en lleis, féu construir en aquest punt unes defenses amb motiu de la guerra contra Joan II; que l'any 1484 esdevingué fortí i refugi de la resistència al setge francès sobre la ciutat durant tres mesos. La Capella fou bastida l’any 1635, hi hagué en aquella època una gran devoció al sant, en son testimoni juntament amb aquesta de la Vila de Sant Joan, les capelles de Ripoll, Camprodon i Ribes. Destruïda diverses vegades, una d'elles l'any 1837, durant el setge dels carlins a la vila de Sant Joan, l’edifici s’ha tornar a reedificar de cap i de nou, l’actual està datada l'any 1852. L'estructura de l'església és d'una sola nau amb cor i cambril. L'any 1858, Josep Pagès, va realitzar el retaule i es va col•locar en una fornícula central la imatge del sant, realitzada a Olot, la fornícula superior d'aquest retaule es va destinar a una madona actualment perduda.Ha estat restaurada fa pocs any, al costat s’aixeca una edificació dedicada a hostatgeria o casa d'ermitans, i prop seu s'ha bastit una alta torre quadrada, que permet contemplar la panoràmica que esmentàvem suara, oculta avui pel bosc de pins.
Recorregut: Sant Joan de les Abadesses, Font del Perer,Sant
Antoni Petit,Sant Antoni de Padua,Collet de Sant Antoni,Font de can Boixerol,Collet
de Querós,seguint el PR-C60 distancia anada i tornada 6,60 kilometres,ascensió
acumulada 350 metres, temps 3,30 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 45 minuts
sortida apta per tot-hom (tex del blogspot conèixer
Catalunya)( cartografia alpina Taga)
      
FONT DEL PEDRER
La
Font Fresca-Sant Bartomeu del Sitjar
Ben a prop de l’església de Sant
Bartomeu del Sitjar, al terme municipal de Camprodon però ja avocat a la
Vall del Bac, hi ha una de les fonts menys visitades d’aquesta important
població turística: la Font Fresca.Situada en una bonica i ombrívola
fageda curulla d’un agradable sotabosc de boix, la solitud de la font
és absoluta; mai m’he trobat ningú tot i que per davant passen els senyals
de la ruta PR C-186. És evident que aquests senyals de pintura pocs
excursionistes els segueixen perquè la continuïtat del sender cap
a l’església de Sant Andreu de Porreres és confusa, esquerpa i
absurda perdent-se el corriol en molts punts d’un traçat inhòspit i feréstec.
Per tant com a molt, els pocs excursionistes que s’atansen fins la font deuen
arribar la gran majoria a l’ermita de Sant Bartomeu del Sitjar, església
originària del segle XII amb un bonic campanar de cadireta i aixecada al
damunt d’un petit turonet enfront de la gran masia del Sitjar a cinc minuts de
la font.La font és monumental, digne de mencionar, perquè a part
d’estar molt ben agençada, amb taula, bancs de pedra i està envoltada d’un
paisatge magnífic, té la curiositat que hi té inscrits en una làpida
al damunt de la deu, uns versos del gran poeta castellà Luis de Góngora
per commemorar
la visita a aquest paratge al segle XIX (el 1856) dels bisbes de Vic i
Girona. Es deuria creure que aquests versos d’aquest poeta a cavall dels
segles XVI i XVII deurien ser els millors per a recordar aquest acte. Aquest
fet però, ens demostra que en altres temps de ben segur que la font era molt
més visitada que ara. Per sota del camí i la font, hi ha alguna altra antiga
canalització, cisterna i
un dipòsit fet d’obra menys vistosos dins del paratge però que no malmeten la
visió fotogènica de la font.
Accés: La millor manera
d’arribar a la font és seguint els senyals des del Coll de Sant Pau
-petit espai per aparcar, plafons i rètols diversos- situat a un 1 km de la
població de Sant Pau
de Segúries seguint la C-153A en direcció a Olot. Des d’allà,
deixant ben a prop l’imponent masia del Mariner,
seguiu els senyals blancs i grocs de l’antic PR C-186 en direcció al
Sitjar. El camí aviat esdevindrà un bon corriol i entrarà ràpidament
al humit bosc; anireu deixant diverses cruïlles i passareu per un abeurador encara
en ús. Amb alguna pujada curta anirà resseguint els diversos clots d’aquests
torrents que menen cap a la Vall del Bac. En menys d’una hora de corriol
senyalitzat arribareu a la plàcida Font Fresca.
Si continueu amunt el camí en cinc minuts més arribareu a
l’ermita de Sant Bartomeu situada enfront de la gran pairalia del Sitja.(els
textos de Indrets Oblidats)
Distancia 7,22 kilometres, ascensió acumulada
440 metres, temps 3 hores amb esmorzar,temps d’esmorzar 45 minuts (cartografia Alpina
Alta Garrotxa)
MAPA RECORREGUT
PALS INDICADOR
CASA DEL SITJAR
SANT BARTOMEU DEL SITJAR
LA PORTA DE SANT BARTOMEU
DETALL DE LA PORTA D'ENTRADA
LA FONT FRESCA
LA PLACA AMB VERSUS DE GONGORA
CAMI DE LAS BARRQUES SANT MARTI
SURROCA
Sortida-
arribada, el Collet de Cal Cabrer (Ogassa-Surroca).
Aquesta és
una ruta per gaudir de les barraques de pastors de la Muntanya de Surroca.(deixen el
cotxe a Can Quimet la Roda)
Agafarem
el camí que puja a les Esquerdes de Cal Cabrer fins al Turó de les Àligues,
planejarem una mica i baixarem a per
anar al Pla de l' Abat. Continuarem fins al Pla de l'Avellanosa.
Baixarem en direcció al sud-est per anar a trobar
la Barraca d'en Pepet. Baixarem una mica més per agafar el camí que va de per
sota del Cingles de l’Avellanosa, el camí es força aeri tenir en compte si este
vertigen, i el seguirem en direcció a l'est, passa sempre pel mig del cingle i
ens retornarà a les Esquerdes de Cal Cabrer. No tinc cap mena de dubte en
qualificar aquesta construcció com a molt interessant. Una mostra més de
l'aprofitament que sabien fer els nostres avantpassats dels mitjans que la
natura posava al seu abast. A més la seva situació és un altre punt a favor. Es
domina Ogassa, les carenes de Puigsacalm i Milany, al sud, i Sant Amanç i Taga
a l'oest.(El trak i la bibliografia original de Jordi Freixa Sala) no en
baixat a la cambra de les monges.
Distancia 5,05 kilometres,ascencio
acumulada 381 metres,temps 4 hores amb esmorzar, temps d’esmorzar 40 minuts
Cartografia
Editorial Alpina, mapa del Taga.
     |
Sortida -
arribada: Rocabruna
(Camprodon). Per arribar agafarem la
carretera que surt de la de Camprodon a Molló (C-38, entre els Km 13 i 14 (Pont
de Rocabruna)) i baixa a Rocabruna i Beget.
Sortirem del davant de la cruïlla de
la Sabina i començarem a baixar per arribar a la cruïlla de Can Janot, tot
seguint la pista emporlonada que baixa a la casa de la Vila (direcció
sud-oest). Continuarem baixant i arribarem a Ca l'Arneta. Creuarem la tanca i
seguirem per la pista, de seguida tenim una cruïlla. Seguirem baixant per la
que marxa al sud-est a trobar la Ribera de Rocabruna.
La creuarem i seguirem per la pista
en direcció al sud-est. Una mica abans que
torni a creuar la Ribera continuarem per la pista que marxa al sud i arribem
al Molí d'en Sorolla. Estem sobre el GR 11, senyals de pintura vermella i
blanca. El seguirem, però uns 100 metres després de creuar la Ribera el
deixarem i seguirem el rastre d'una vella pista esdevinguda camí que marxa
força planejant i que volta tot el Turó
del Castell. Ens portarà a la Casa del Castell seguiren les marques del Pr
C-187 sense deixar-les ens arribaran dalt del castell, gaudiren de las
panoràmiques de un dia esplèndid, després d’esmorzar agafarem el camí de
tornada, es un sender que surt del final de les runes i baixa per el Turo del
Castell direcció al pla de Collsamola direcció a Can Tadeu per retrobar el camí
d’anada.
Distancia 5,04 kilometres,ascencio
acumulada 264 metres, temps 2,50 hores amb esmorzar, temps d’esmorzar 45 minuts(trak a wikiloc)
Cartografia Editorial Alpina, mapa
Alta Garrotxa.
ESGLESIA DE ROCABRUNA
CIRCULAR
A VILALLONGA DE TER
Sortim de la plaça de les Escoles, des de davant de l’ajuntament i agafem el carrer Comalets i deixem l’última casa enganxada al poble, can Mateu. Passem els torrents de Codormí i Serradell i el mas de Serradell.Comencem una pista que passa per darrera can Huguet Nou, travessem el torrent de la Ploma i uns metres més enllà, agafem a la dreta, el camí de les Costes. Mirador de les Costes, és un punt privilegiat per contemplar la vall del Ter, des de Vilallonga a Camprodon i totes les muntanyes que l’envolten.Oratori de Sant Isidre, en l’actualitat només es conserva una part d’una paret lateral de l’edifici. El trobem al marge esquerra del camí. Can Huguet Vell, casa de pagès – segle XV – XVI - coneguda també com a Huguet dels Masovers. Capella del Roser, situada en un petit tossal al costat de la casa de can Huguet Vell està dedicada a la Mare de Déu del Roser. Creuem el torrent Gran i arribem al mirador de can Huguet. Magnífic el paisatge.Arribem a la carretera de Feitús. La ignorem i ens endinsem al bosc de can Huguet. Trobem la font del Ferro. Queda un xic enlairada, concretament al costat del torrent Gran. La seva aigua es caracteritza pel gust de ferro que té. Hom diu que té propietats curatives.Arribem al mas de Vinardell, documentat des del segle XIV està situat a la riba del torrent Gran, ja molt a prop del Ter.La Roca. L’entrada principal que accedeix al clos vell del poble passa a través d’un antic portal, un petit túnel també característic de la Roca. Temps enrere s’havia d’accedir al nucli a través d’un simple corriol situat vora la capella de la Pietat.Visitem la capella de la Pietat, el cim de la Roca .Sortim del poble i anem en direcció a Abella. Fem uns 400 metres per la carretera asfaltada i trobem un trencant a la dreta que enllaça amb el camí de la Molsa. Es coneix amb aquest nom perquè tota la paret del camí és una cortina de molsa.Font Negra. És un lloc fresquívol, hi trobareu una zona habilitada amb bancs i taules. Als pocs metres hi ha la font Blanca És una font apariada amb uns pedrissos, en un entorn tranquil i bell. Quatre empentes més i, després de travessar el pont d’Abella, s’acabat la marxeta.
Sortim de la plaça de les Escoles, des de davant de l’ajuntament i agafem el carrer Comalets i deixem l’última casa enganxada al poble, can Mateu. Passem els torrents de Codormí i Serradell i el mas de Serradell.Comencem una pista que passa per darrera can Huguet Nou, travessem el torrent de la Ploma i uns metres més enllà, agafem a la dreta, el camí de les Costes. Mirador de les Costes, és un punt privilegiat per contemplar la vall del Ter, des de Vilallonga a Camprodon i totes les muntanyes que l’envolten.Oratori de Sant Isidre, en l’actualitat només es conserva una part d’una paret lateral de l’edifici. El trobem al marge esquerra del camí. Can Huguet Vell, casa de pagès – segle XV – XVI - coneguda també com a Huguet dels Masovers. Capella del Roser, situada en un petit tossal al costat de la casa de can Huguet Vell està dedicada a la Mare de Déu del Roser. Creuem el torrent Gran i arribem al mirador de can Huguet. Magnífic el paisatge.Arribem a la carretera de Feitús. La ignorem i ens endinsem al bosc de can Huguet. Trobem la font del Ferro. Queda un xic enlairada, concretament al costat del torrent Gran. La seva aigua es caracteritza pel gust de ferro que té. Hom diu que té propietats curatives.Arribem al mas de Vinardell, documentat des del segle XIV està situat a la riba del torrent Gran, ja molt a prop del Ter.La Roca. L’entrada principal que accedeix al clos vell del poble passa a través d’un antic portal, un petit túnel també característic de la Roca. Temps enrere s’havia d’accedir al nucli a través d’un simple corriol situat vora la capella de la Pietat.Visitem la capella de la Pietat, el cim de la Roca .Sortim del poble i anem en direcció a Abella. Fem uns 400 metres per la carretera asfaltada i trobem un trencant a la dreta que enllaça amb el camí de la Molsa. Es coneix amb aquest nom perquè tota la paret del camí és una cortina de molsa.Font Negra. És un lloc fresquívol, hi trobareu una zona habilitada amb bancs i taules. Als pocs metres hi ha la font Blanca És una font apariada amb uns pedrissos, en un entorn tranquil i bell. Quatre empentes més i, després de travessar el pont d’Abella, s’acabat la marxeta.
Recorregut:l’Huget,l’huget
Vell,el Borraser,el Vinardell,l’Abella,Vilallonga de Ter.Distancia 9,31
kilometres,desnivell acumulat 236 metres temps 4 hores amb esmorzar,temps
d’esmorzar 40 minuts
