Excursió: MURA COVES DE MURA
Data : 24/01/2015
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
MURA PROP
DE TALAMANCA
|
|
Comarca :
|
BAGES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
PUNT
D’INFORMACIO DE MURA
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
9,93
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,13 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,31
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,17 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,22 HORES
|
|
Temps
parats :
|
55 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,9
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,3 KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
819 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
408 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
410 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
466 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
454 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DISAPTES (4 PERSONES)
|
|
Crònica
|
MURA,COVES
DE MURA,COLLET DE REIXAC,TURO DELS DUCS,PUIGBO,COLLET ROIG,EL PUIG DE LA
BALMA,CAL MIQUELÓ,MURA
|
|
LES
COVES DE MURA
El Parc Natural de Sant Llorenç del
Munt i l’Obac està ple de cavitats que s’endinsen en les entranyes del massís.
Les coves de Mura, creades per l’erosió de l’aigua sobre la pedra, en són un
bon exemple. Et proposem conèixer-les amb un recorregut circular. L’itinerari,
guiat, sortirà del Centre d’Interpretació de Mura i prendrà el camí principal
fins arribar al collet del Reixac, tot passant per algunes balmes. La pujada
per la vall d’en Reixac assolirà uns tres-cents metres de desnivell. Es
visitaran les coves, que tenen uns dos-cents metres de fondària, i es desfarà el
camí,fins a tornar al poble de Mura.
DETALL DEL GLAÇ
MARE DE
DEU DE LA TOSCA
La Mare de Déu de la Tosca és un santuari del
terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És
a l'enclavament de Marfà.
Està situat a la dreta de la riera
de Marfà, a llevant de la casa de Marfà. És en el
paratge de la Tosca, a prop i al sud-oest del Molí de Brotons.
Podria ser l'església de Santa Maria
de les Illes, documentada el 1062.
El Molí de Brotons, o Molí de la Tosca, fou un molí situat en el terme
municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a l'enclavament de la
vall de Marfà.
Les seves restes estan situades a
l'esquerra de la riera de Marfà, al nord-est de la masia de Marfà i a prop i
també al nord-est de la capella de la Mare de Déu de la Tosca i del Molí de
Marfà.
És un molí semitroglodític, situat
aprofitant unes balmes a ran de la llera de la riera, a ran del Salt de la
Tosca, en un paratge de gran bellesa.
Estigué habitat i en funcionament
almenys des del 1608 (en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars) i fins
al segon terç del segle XIX: l'any 1863 hi hagué una avinguda d'aigua
extraordinària que s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior
del molí, i hi moriren les vuit persones de la família del moliner. A partir
d'aleshores ha romàs abandonat
El Molí de Marfà fou un molí situat en el terme
municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a l'enclavament de la
vall de Marfà.
Les seves restes estan situades a la
dreta de la riera de Marfà, a llevant de la masia de Marfà i a prop i a ponent
de la capella de la Mare de Déu de la Tosca i del Molí de Brotons.
En el fort aiguat del 1863, que
s'endugué la família sencera del proper Molí de Brotons, els membres de la
família del moliner salvaren la vida refugiant-se a la teulada del molí. A
continuació, fou abandonat. Tanmateix, es recuperà temporalment a la segona
dècada del segle XX, moment en què consta habitat en els padrons municipals de
Castellcir
Bibliografia viquipédia
Excursió: MOIA ERMITA DE LA TOSCA MOLI DE
MARFA I BROTONS
Data : 05-10-2015
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
MOIA
|
|
Comarca :
|
EL MOIANES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
MOIA PROP
DE LES ESCOLES
|
|
Grau de Dificultat
:
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
12,52
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,26 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,20
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,34 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,54 HORES
|
|
Temps
parats :
|
40 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,2
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,9
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
701 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
541 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
160 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
210 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
173 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (8 PERSONES)
|
|
Crònica
|
MOIA,LA
SALETA,ERMITA DE LA TOSCA,MOLI DE MARFA,MOLI DE BROTONS,CASETES DE LAS
VINYES,PUNT D’INICI
|
|
SANT
PERE DE MARFA
Sant Pere de Marfà és una antiga
església parroquial del terme municipal de Castellcir, a la comarca del
Moianès. És a la part central de la Vall de Marfà, al costat nord-est de la
important masia de Marfà. Està inclosa en l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya,
Es tracta d'una petita església d'una
sola nau sense absis exempt, amb entrada lateral a la banda de ponent.
Estructura del segle XVIII amb campanar de planta quadrada i coronament
piramidal. El portal d'accés presenta una magnífica decoració de pedra.
Emmarcada entre dos pilastres, la decoració de l'arc es feta a bade de
garlandes, flors, fulles i angelets. L'absis de la capella és pla. El parament
és d'obra emblanquinada. El nucli original (dels segles X-XI) ha desaparegut
totalment
Aquesta església apareix ja a la
relació feta amb motiu de l'acta de consagració de l'església parroquial de
Moià (any 939). Gaudia de plena autonomia al segle XI.Consta el titular de la
seva església des del 985, i abunden les seves notícies en els documents de
Sant Benet de Bages a partir de l'any 1077, Fou refeta al segle XVIII.
Actualment, sense culte, es guarden les seves imatges a l'església parroquial
de Moià
El Salt de la Tosca és un salt
d'aigua del terme municipal de Castellcir, dins del territori de l'enclavament
de la Vall de Marfà, a la comarca del Moianès. És a l'extrem nord-oest de la
Vall de Marfà, en el costat nord-oest del Molí de Brotons, a la mateixa Riera
de Marfà(viquipédia)
Excursió: SANT
PERE DE MARFA, SALT DE LA TOSCA
Data : 19-10-2015
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
ENTRE
CASTELLCIR I MOIA
|
|
Comarca :
|
EL MOIANES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
PROP DE
VILA-RASA (MOIA)
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
11,17
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,12 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,07
HORES
|
|
Temps
Total :
|
3,55 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
2,55 HORES
|
|
Temps
parats :
|
59 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,8
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,9
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
718 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
525 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
192 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
223 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
265 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
ANADA I
TORNADA
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DEL DILLUNS (6 PERSONES)
|
|
Crònica
|
MOIA,VILA-RASA,SANT PERE DE
MARFA,ERMITA DE LA TOSCA,SALT DE LA TOSCA,PUNT D’INICI.
NO ES POT VISITAR L’ERMITA DE SANT
PERE PERQUE ESTA TOT EL PERIMETRE TANCAT AMB UNES REIXES ES UNA PENA
|
|
EL SALT DE LA TOSCA AMB ESPUMA
MOLI DE CRESPIERA
Molí de la Crespiera
En el transcurs del segle XVII, amb la introducció del cultiu
del blat de moro i la seva ràpida expansió el nombre de molins va augmentar de
manera considerable, repartint-se per tots els racons de la geografia aconseguint
la seva més gran esplendor al llarg del segle XVIIIè
La
decadència d'aquestes instal.lacions apareixeran a les acaballes del segle XIXè
deguda en part a la industrialització, però s'accentuarà de manera irreversible
al llarg del XX, excepciò feta durant els anys de postguerra, període
caracteritzat per al ressorgiment temporal de l´activitat en aquestes
Indústries tradicionals.
Els molins anaven a poc a poc parant les seves
moles, i en aquells llocs, en el que el desenvolupament Industrial no va
aconseguir-l'ampenta suficient com per trencar amb la manera de vida
tradicional, va ser on més temps va perdurar l´activitat.
Tres eren els elements bàsics d’un molí
fariner dels primers temps, tal com es construïen a l’època medieval antiga:
- Una resclosa, formada per una
estacada que barrava el pas a l’aigua i la desviava al rec
-Un reg o sèquia, canalització que menava
l’aigua al molí
-Una casa de molí amb les moles i els estris
per moldre.
Dins la casa del molí hi havia
una cambra inferior on queia l’aigua provinent de la bassa I feia girar un
rodet i en un nivell superior estaven les moles que es comunicaven amb el rodet
mitjançant un eix.
Tot aquest sistema estava aixoplugat per un
cobert que en els primers molins era
senzillament una simple enramada.
Després, a partir del S XII i XIII
les cases dels molins ja es construïen
amb pedres ben treballades.
Tanmateix d’ entre els diversos sistemes de
moles existents, les més emprades a les nostres terres foren les
anomenades de roda horitzontal.
Fou durant els sègles XVII i XVIII
quan es van fer la majoria dels molins
actuals, seguint les tècniques aparegudes durant la Baixa Edat Mitjana però
incorporant-hi alguns canvis. Així per a incrementar la força de l’aigua calia
augmentar el desnivell o salt i per fer-ho no hi havia més remei que fer una
bassa, el més fonda possible, a sobre del molí.(viquipédia)
Excursió: MOIA, SANT PERE DE FERRERONS,MOLI DE
CRESPIERA
Data : 02-11-2015
|
Activitat
:
|
Excursionisme
| |
|
Situació :
|
MOIA
| |
|
Comarca :
|
MOIANES
|
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
MOIA CAMI
DEL MOLI D’EN PUJOL
| |
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
| |
|
Distància
recorregut :
|
11,74 KILOMETRES
| |
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,11 HORES
| |
|
Hora
d’arribada :
|
12,48
HORES
| |
|
Temps
Total :
|
4,36 HORES
| |
|
Temps en
moviment :
|
3,44 HORES
| |
|
Temps
parats :
|
0,51
MINUTS
| |
|
Mitjana en
moviment :
|
2,6
KILOMETRES
| |
|
Mitjana
Total :
|
3,2
KILOMETRES
| |
|
Altitud
màxima :
|
926 METRES
| |
|
Altitud
mínima :
|
676 METRES
| |
|
Desnivell
total :
|
249METRES
| |
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
306 METRES
| |
|
Desnivell
acumulat baixant
|
293 METRES
| |
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
| |
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (5 PERSONES)
| |
|
Crònica
|
MOIA, LA
GRANOIA,CAN NESPLER,SANT PERE DE FERRERONS,MOLI DE CRESPIERA,MOLI VELL DEL
RIU,EL PASSARELL,MOLI NOU DEL PASSARELL,PUNT D’INICI
| |
|
|
RECORREGUT
UN XIC COMPLICAT AL ARRIBAR A LA LLERA DEL RIU NO HI HA CAP MARCA SOLS ALGUNA
FITA EN ALGUN INDRET, LA RESTA EL RECORREGUT PER EL RIU NO POTS DE SEGUIR EL
GPS PER NO DEIXAR EL TRAK UNA SORTIDA PER PRACTICAR LA NAVEGACIO AMB EL GPS
| |
CASTELLCIR
FONTS CALENTES
Esplugues
El mas troglodític d’Esplugues situat
a les terres Moianeses de Castellcir i
ben a prop de la riera de Fontscalents a 675 m d’altitud, li passa el mateix
que al veí Molí de Brotons: vol ser un important focus d’atracció turística de
visita imprescindible per al turista que visita el Moianès però, el projecte no
acaba de quallar. El mas de sorprenent aspecte, està entaforat a dins d’una
grandiosa balma d’aspecte singular i majestuós fotografiada des de sempre en
catàlegs, tríptics i postals del Moianès. A més, ha estat restaurat recentment,
és seu de l’Ecomuseu del Moianès del Consorci del Moianès i es pot visitar en
grups de 12 persones els dies festius al matí de 12 a 14 hores… també s’ha
restaurat el pont romànic situat enfront sobre la riera i s’han rehabilitat
dependències annexes… tot per atreure a gent però, les visites importants
continuen sent si fa no fa les mateixes de sempre formades bàsicament pels
excursionistes, ciclistes de muntanya o gent del voltant de Castellterçol o
Castellcir que s’hi acosta per passejar. Com ja es va dir a l’article del Molí
de Brotons, l’aïllament de l’indret, les males comunicacions rodades per
accedir-hi i les precàries indicacions són els factors principals en què es
troba el visitant que no coneix les terres moianeses. Però a mi ja m’està bé
així… que volem trobar a Esplugues, un restaurant, una pista asfaltada i un
aparcament ple de cotxes? Per si fos poc, les darreres pluges (juny 2013) han
fet una esllavissada al camí principal que hi accedeix a Esplugues des del Molí
Vell i el polígon del Vapor.
El mas va ser construït el 1408 però
a mitjans del segle XVIII va haver una rehabilitació total. Encara es pot
observar alguna llinda amb aquestes darreres dates. I ja fa pocs anys (2011),
la Generalitat va rehabilitar totalment tot el conjunt per tal de poder fer
l’Ecomuseu del Moianès tot i que, encara no s’han acabat els treballs
totalment.
El primer cop que
s’arriba a Esplugues, si no és coneix la contrada, amb el mas dins la gran balma,
el pont romànic i la bonica riera amb la seva ufanosa vegetació i petits gorgs…
us deixarà un record inesborrable. El paratge és bonic de debò!. Si a més
seguiu la pista forestal amunt, quan travesseu la riera, hi neix un petit
corriol que la segueix amunt i que en deu minuts us portarà fins al paratge de
Fontscalents, amb taula, fonts i una imatge de la Verge de Fàtima prop dels
gorgs de la riera… aquest si que és un veritable indret oblidat i gens indicat
però tanmateix molt estimat per la gent d’aquesta part del Moianès.(viquipédia)
Excursió: CASTELLCIR FONTS CALENTES
Data : 09-11-20105
|
Activitat
:
|
Excursionisme
| |
|
Situació :
|
CASTELLCIR
| |
|
Comarca :
|
EL MOIANES
|
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
CASTELLCIR
EL POBLE
| |
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
| |
|
Distància
recorregut :
|
9,031
KILOMETRES
| |
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,28 HORES
| |
|
Hora
d’arribada :
|
12,14
HORES
| |
|
Temps
Total :
|
3,54 HORES
| |
|
Temps en
moviment :
|
2,41 HORES
| |
|
Temps
parats :
|
1,04 HORES
| |
|
Mitjana en
moviment :
|
3,4
KILOMETRES
| |
|
Mitjana
Total :
|
2,4
KILOMETRES
| |
|
Altitud
màxima :
|
783 METRES
| |
|
Altitud
mínima :
|
633METRES
| |
|
Desnivell
total :
|
149 METRES
| |
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
243 METRES
| |
|
Desnivell
acumulat baixant
|
139 METRES
| |
|
Tipus
d’itinerari
|
MIG
CIRCULAR
| |
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (5 PERSONES)
| |
|
Crònica
|
CASTELLCIR,LA
CALRIANA,ESPLUGUES,MOLI NOU,CAL MURRI,POU DE GLAÇ DE LA VINYOTA,FONT DE LA
VINYOTA,EL MOLI VELL,BAUME DE FONTS CALENTES, PUNT D’INICiwikiloc Ramon gonzalez
| |
Excursió: SANTA
EUGENIA DE RELAT LA TORRE DELS SODATS
Data : 16-11-2015
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
AVINYO
|
|
Comarca :
|
EL MOIANES
|
EL BAGES
|
Lloc
d’inici excursió :
|
PROP DE
L’AJUNTAMENT
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
10,14 KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,16
KILOMETRES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,21
KILOMETRES
|
|
Temps
Total :
|
4,05
KILOMETRES
|
|
Temps en
moviment :
|
2,46
KILOMETRES
|
|
Temps
parats :
|
1,18
KILOMETRES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,7
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,5
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
485 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
330 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
155 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
217 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
287
METTRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (7 PERSONAS)
|
|
Crònica
|
AVINYO,LES
CASETES DEL RELAT,SANTA EUGENIA DE RELAT,L’OLIVA,LA TORRE DELS SOLDATS,LA
VERDEGUERIA,EL PONT VELL,PUNT D’INICI
|
|
El trak a
wikiloc Ramon Gonzalez
|
||
SANTA EUGENIA DE
RELAT
L'església de Santa
Eugènia de Relat és un edifici religiós del municipi d'Avinyó protegida com a
bé cultural d'interès local. És una església inicialment romànica construïda al
segle XI de la qual només se'n conserva el campanar situat a l'angle sud-est de
la nau actual. Es tracta d'una església d'una sola nau a la qual es varen obrir
capelles laterals i una sagristia al sector de ponent. En aquest sector
l'església té adossada una masia. La porta d'accés és al peu de l'església i és
del segle XVII, construïda quan s'erigí la nova església amb nau barroca i es
canvia totalment la orientació de l'edifici romànic. L'interior és totalment
arrebossat i el presbiteri conserva un altar neoclàssic molt senzill. (amb la
data 1886). A la capella del Santíssim es conserven unes pintures murals que
representen la flagel·lació, del segle XVII.
El campanar és una
robusta torre quadrada que, fins a la restauració de 1979 i 1980, tenia les
obertures tapiades, lo qual li conferia un aspecte de torre de defensa. Al
primer pis i a cada cara (excepte la de ponent), s'obre un finestral d'arc de
mig punt adovellat. Al segon pis les finestres, refetes en la restauració,
s'obren als murs de llevant i ponent i són finestres geminades amb petites
dovelles que fan l'arc de mig punt. al cim del campanar hi ha tres pilars per
cada sobre els quals reposa l'embigat que aguanta la teulada a quatre vessants.
L'església de Santa
Eugènia de Relat pertanyia originàriament al terme del castell d'Oristà i molt
aviat adquirí la categoria de parròquia que ha conservat fins avui. El lloc fou
propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll car en el segle X o
començaments del segle XI la família de Lluçà, propietària del lloc, la cedí al
monestir esmentat juntament amb la veïna de Sant Marçal. Al segle XVIII,
després d'un llarg plet entre l'abat de Ripoll i el bisbat de Vic l'església de
Relat passà a dependre definitivament de la seu vigatana. El 1680 es construí
una nova nau barroca amb capelles laterals, variant la orientació inicial, i el
1895 s'hi afegí la capella del Santíssim.(viquipédia)
LA TORRE DELS SOLDATS
La Torre dels Soldats
que havia estat una torre de telegrafia òptica. La torre és una construcció de
planta quadrada de 5,50 m de costat, dues plantes d'alçada i terrassa
espitllerada, feta amb murs de maçoneria de pedra i morter de calç, erigida per
facilitar les comunicacions i allotjar una petita guarnició per a la defensa
del territori. El nom de Torre dels Soldats ve de què la torre estava ocupada
per militars que feien funcionar el telègraf i la protegien.
La torre formava part de
la xarxa catalana de telegrafia òptica militar construïda els anys 1848-1849
durant la Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners. La torre forma part de
la línia línia que començava a Barcelona i continuava cap a Vic per tornar a
Barcelona era: Montjuïc (Barcelona) / Sant Pere Mártir / Molins de Rei /
Martorell / Esparreguera / Collbató / Can Maçana (bifurcació cap a Lleida) /
Sant Salvador de Guardiola / Manresa (bifurcació cap a Solsona) / Sant Fruitós
/ Artés / Avinyó / Sant Feliu Sasserra / Prats de Lluçanès / Perafita /
Santuari dels Munts / Orís / Sant Hipòlit de Voltregà / Vic (bifurcació cap a
Olot) / Tona / Centelles / Puig-graciós / Granollers / Montornès / Sabadell /
Montcada / Barcelona.
No es disposa, de
moment, de cap document de l'època que de manera directa mencioni la data de
construcció de la Torre dels Soldats. El més probable és que fos construïda en
la primera meitat de l'any 1849. Hi ha les dates de construcció d'algunes
torres de la mateixa línia que la d'Avinyó: el telègraf d'Orís va ser
instal·lat el mes de gener de 1849, pel febrer es treballava en el del Santuari
de Els Munts i el de Prats fou acabat a mig mes de març del mateix any. La
Generalitat de Catalunya la té catalogada amb data de 1854. Una data també
possible si es té en compte que la xarxa no es desmantellà fins al 1862 i que
durant aquest període s'anaren fent algunes ampliacions. Tampoc hi ha hi ha
documentació sobre el grau de funcionament (nombre de missatges tramesos) de la
xarxa catalana de telègraf òptic militar, ni, en particular, de la Torre dels
Soldats. El cert és que a l'estiu de 1849 un cop acabada la construcció de la
xarxa es va acabar també la Guerra dels Matiners. Tot i així la xarxa no fou
desmuntada fins a l'any 1862. És de suposar que durant aquests anys en els que
la pacificació no era total hagués continuat funcionant. Alguns historiadors
mencionen que durant la tercera guerra carlina algunes d'aquestes torres foren
reutilitzades com a punt de vigilància i control. Hi ha torres que mostren
modificacions posteriors per a reforçar la seva defensa.
Entre novembre de 2013 i febrer de
2014, es va realitzar una restauració que va permetre la consolidació dels
elements existents i evitar danys més importants a curt termini. La restauració
va anar precedida d'una excavació arqueològica dels rebliments dipositats a
l'interior de l'edifici i ha consistit en la reposició de les parts de la
construcció necessàries per garantir l'estabilitat de l'estructura.(viquipédia)
Excursió: CALDERS BAUME DEL CARGOLAIRE CASTELL
SANT ANDREU
Data : 11-01-2016
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
CALDERS
|
|
Comarca :
|
MOIANES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
PLAÇA
AJUNTAMENT DE CALDERS
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
9,25 KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,17 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,18
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,01 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
2,48 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,12 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,3
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,3
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
542 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
355 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
186 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
266 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
247 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (6 PERSONES)
|
|
Crònica
|
CALDERS,
ALZINA DE L’EROLA LA BAUME DEL CARGOLAIRE,CASLTELL DE CALDERS,MOLI DEL
CASTELL,SANT ANDREU,MALNIU,POU DE GLAÇ DE CALDERS,PUNT D’INICI
|
|
Història
És documentat des del 965, tot i que la construcció actual
podria datar-se del segle XI: in comitatu Minorissa in terminio de castro
Caldarios. D'altres documents d'anys posteriors en confirmen l'existència: 974,
977, 984, 1019, 1023... El domini del castell pertanyia en aquell moment a
Sendred Domnuç, senyor de Calders, branca lateral dels vescomtes d'Osona. Els
castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia
pròxima.El 1023 el castell i la seva jurisdicció pertanyien a la comtessa
Ermessenda, vídua de Ramon Borrell, que el degué rebre en dot, juntament amb
altres castells de la Catalunya central. La mateixa comtessa donà aquest
castell, i d'altres, al seu fill Ramon Berenguer I el Corbat com a penyora de
pau. El 1067 apareix vinculat a aquest castell Guillem Ramon de Calders, casat
amb Guilla, filla de la comtessa Ermessenda de Cardona. Aquest primer castlà o
senyor de Calders llega en el seu testament el castell de Calders i les
parròquies del seu entorn als seus fills Artal i Ponç, dels quals passa al fill
de Ponç, Arnau, que ja consta com a senyor de Calders.Més endavant dos Calders,
Guillem i Pere, apareixen com a signataris del testament de Guillem de
Berguedà. Són germans, com consta en diversos documents de l'època. El castell
romangué fins al 1336 en mans dels Calders, que passaren per alguns moments on
tingueren molt presència entre les classes dirigents catalanes com, per
exemple, el 1313, any en què el comte-rei envià Blanca de Calders (Blanca de
Centelles, casada amb Guillem de Calders) a Alemanys per tal d'acompanyar la
filla del rei, la infanta Isabel, que anava a contraure matrimoni amb el duc
d'Àustria.Poc després, la família Calders entrà en crisi i el 1347 es vengué el
castell i les seves parròquies a Bernat de Talamanca. Tot seguit, un any més
tard, el tornà a vendre a Ramon Berenguer de Dusfort, però hagué de fer-se en
part enrere, i en retornà la meitat del domini a Bernat de Talamanca, del qual
passà al seu fill Berenguer. Alhora, a finals del segle XIV, el rei Pere III
ordenà el reforçament de les fortificacions del castell, i s'inicià una
ampliació que no es va arribar a acabar mai. A partir del segle XV el castell
va sofrir una decadència progressiva.El 1410 Bernat de Talamanca es casà amb
Aldonça de Planella i de Togores, filla del senyor del castell termenat de
Castellnou de la Plana i de Violant, de la influent família sabadellenca dels
Togores i germana de Ramon de Planella i de Togores, senyor de Granera, Mura,
Castellcir i Tona, entre altres senyories properes. Ramon de Planella comprà el
senyoriu a la seva germana i el seu cunyat, i un descendent seu, Manuel de
Planella, s'anomenava senyor de Calders i Talamanca el 1440. A partir
d'aleshores, però, el castell de Calders perdia importància estratègica i era
pràcticament abandonat. El senyoriu, ja baronia, de Calders passà dels Planella
als Amat, barons de Maldà, i d'aquests, sempre per via matrimonial, als marquesos de Castellbell, que en
teoria encara en tenen la senyoria.
Sant Andreu de Bellveí és l'antiga església sufragània del
veïnat de masies disperses de Sant Andreu de Calders, del terme municipal de
Calders (Moianès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.Del conjunt antic de masies que formaven aquesta unitat parroquial,
actualment només queden dempeus el Molí del Castell, Malniu, Comelles, la Casa
Gran de Bellveí, Bellveí, que fou transformada en una petita colònia industrial
i la masia de Sant Andreu, al costat de ponent de l'antiga església de Sant
Andreu
POU DE GLAÇ DE CALDERS
Pou de gel. Construcció soterrada en un terreny en pendent
molt obac. És de planta circular, acabat amb una volta semiesfèrica. Té dues
obertures rectangulars. L'alçada total és de 10,90 metres i el diàmetre de 6,7
metres.
Excursió: CASTELL DE GRANERA ROCA DE L’ALIGA
Data : 01-02-2016
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
POBLE DE
GRANERA
|
|
Comarca :
|
MOIANES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
ERMITA DE
SANTA CECILIA
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
5,75
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,31 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
11,57
HORES
|
|
Temps
Total :
|
3,20 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
1,54 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,25 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
1,8
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
830 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
762METRES
|
|
Desnivell
total :
|
67 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
119 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
121 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DEL DILLUNS (6 PERSONES)
|
|
Crònica
|
ERMITA DE
SANTA CECILIA,SANT MARTI DE GRANERA,EL BARRI DEL CASTELL,CASTELL DE
GRANERA,EL PEDRO,ROCA DE L’ALIGA,PUNT D’INICI
|
|
El trak a
wikiloc Ramon gonzalez
|
||
CASTELL DE GRANERA
Castell de Granera
Castell de Granera
Se'n té constància des del 971,
documentat com a Castrum de Granaria, quan aleshores pertanyia al comtat de
Manresa. De jurisdicció reial, el 1023 la comtessa Ermessenda de Carcassona
l'empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de pau. També els
mateixos anys, abans del 1025, la mateixa comtessa l'infeudà a favor de Guifré
de Balsareny o del seu fill Bernat Guifré. Aquest darrer el llegà el 1046 a
Guisla, a través de la qual passà a la casa vescomtal de Barcelona. A finals
del segle XII els vescomtes barcelonins el cediren a Albert de Castellvell,
però al cap de poc en recuperaven el domini. Ja al segle XIII fou infeudat als
Bell-lloc, i més tard als Gravalosa, que en consten senyors entre 1310 i 1345.
El 1375 se'n féu amo i senyor Pere de Planella, moianenc que era conseller
reial. El rei li va vendre el ple domini, jurisdicció i drets.
Pertangué a la família de Planella,
també senyors de Castell de Clarà i Castellnou de la Plana (del terme de Moià)
i Castellcir, emparentats amb els de Planella de Talamanca i Calders, i a
finals del segle XVI fou venut als Despalau, fins que el 1642 Maria de Despalau
el va vendre a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona.
Esdevingué seu de la baronia de Granera per concessió de Felip IV de Castella
el 17 de juliol del 1643. Posteriorment castell i títol passaren altre cop als
Planella, després als Amat i més tard als Castellbell, sempre per aliances
matrimonials. Actualment, aquest títol nobiliari està en mans del Marquès de
Castellbell, com la resta de baronies esmentades.
El castell es mantingué dins del
patrimoni d'aquesta família fins a la dècada dels 60 del segle XX, quan se'l
van vendre a un particular de la comarca, el qual al cap d'una vintena d'anys el
revenia a un prestigiós metge sabadellenc, la família del qual encara en té la
possessió del 2011.
El castell de Granera es conserva en
part, ja que ha estat consolidat i en part refet pels seus actuals propietaris.
Té una planta irregular, adaptada al relleu de la roca on és assentat, amb
elements constructius molt interessants, com uns arcs en gradació fets per tal
de sostenir el mur en la irregularitat de la roca que en fa de basament.
L'aparell dels murs és fet de carreus regulars rejuntants amb molt de morter de
calç, però conserva fragments, a la part de ponent, d'obra més antiga, amb
paraments d'opus spicatum. La part llevantina, on hi ha l'arc d'entrada, sembla
obra del segle XIV, però en el sector nord-occidental hi ha força mostres de
segles anteriors. Les restes de l'interior remeten a un castell renovat ja a
l'edat moderna, en la qual destaca la capella de Santa Maria, ja del segle
XVII, tot i que té una part del parament possiblement romànic. Malgrat tot,
l'estat ruïnós s'estén a tot el conjunt del castell. A la dècada dels setanta
del segle XX, es féu un intent de reconstrucció, per tal de dedicar el conjunt
a hostatgeria, però no va prosperar. Tanmateix, es va refer una part del sector
nord.
Excursió: MONISTROL
DE CALDERS SANT LLOGARI
Data : 22-02-2016
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
MONISTYROL
DE CALDERS
|
|
Comarca :
|
MOIANES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
ZONA
ESPORTIVA DE MONISTROL
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
11,10 KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,39 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,58
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,19 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,02 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,16 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,7
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,6
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
623 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
462 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
160 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
250 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
247 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (6PERSONES)
|
|
Crònica
|
MONISTROL DE CALDERS,SALADIC,COLL
DE SANT LLOGARI,LA SALA DE SANT LLOGARI,SANT LLOGARI DE CASTELLET,CASA DE
RUBIÓ,MOLI D’EN SALA PUNT D’INICI
|
|
Excursió: MOIA, CASETA D’ENFERM,I
BUSSANYA,VILARJOAN
Data : 06-11-2017
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
POBLE DE
MOIA
|
|
Comarca :
|
EL MOIANES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
EL CENTRE
DEL POBLE
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
11,57
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,08 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,10
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,01 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,03 HORES
|
|
Temps
parats :
|
57 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,8
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,9
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
767 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
628 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
138METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
257 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
228 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (6 PERSONES)
|
|
Crònica
|
MOIA,CASETA
D’EN FERMI,COLLET DEL SERRAT DE BUSSANYA,BUSSANYA,SANT JACINT,COVE DE
VILARJOAN, VILARJOAN,FONT DEL MOLI DEL VENT,CLUB DE GOLF,PUNT D’INICI
|
|
BALMA DE VILARJOAN
MAPA DEL RECORREGUT
CASETA D'EN FERMI
CASA BUSSANYA
CASA BUSSANYA
CASA BUSSANYA
COVA DE VILARJOAN
Aquesta balma està formada per una cavitat no gaire profunda,
situada en el vessant rocallós del nord de la Quintana de Vilarjoan, una mica
per sobre del camí. Té una forma allargada horitzontalment i està protegida de
les mirades exteriors per abundant vegetació. No hem trobat cap referència a un
possible habitacle d'època prehistòrica, o com a refugi d'animals.
LA FONT DE VILARJOAN
Situada al costat mateix del
camí, és una de les més antigues del terme. Una gruixuda capa de tosca,
recoberta de molsa, deixa caure l'aigua en una cubeta de pedra treballada. Ens
hi anàvem a acostar per provar la seva aigua, però un cartell amb una calavera
ens dissuadeix de fer-ho.
LA BUSSANYA
La Bussanya és una masia del
municipi de Moià, a la comarca del Moianès. Està situada en el sector de
nord-oest del terme, a prop del termenal amb Artés. És a prop i al nord del
punt quilomètric 24 de la carretera N-141c. És a quasi tres quilòmetres a
ponent de la vila de Moià. Just a migdia de la masia, a 70 metres de distància,
hi ha la capella de Sant Jacint. La masia Bussanya està inclosa en l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Masia rural amb façana encarada a
migdia amb un nucli antic anterior al segle XVI, a on avui són les masoveries.
Al segle XVII hom li afegí una torre de planta quadrada amb coberta a quatre
aigües. De l'estructura primitiva es conserven encara diferents elements
arquitectònics, destacant entre ells un arc apuntat que dóna accés als
estables. Actualment part de l'edifici és utilitzat com a residència d'estiu
Segons una inscripció que hi a la part afegida al nucli original
anterior al segle XVI, sabem que Jacint Bussanya, notari de Barcelona, fou
propietari de la casa l'any 1644. Fou la casa pairal de la nissaga dels
Bussanya que, sobretot a l'edat moderna, donà clergues destacats de l'església
moainesa, notaris i fins i tot familiars de la Santa Inquisició
SANT JACINT DE BUSSANYA
És una capella de nau única, amb absis semicircular. Coberta
de teula a dos vessants, amb voladís senzill. Parament d'obra amb façana de
pedra artificial encarada a nord-est. El portal d'accés queda emmarcat per dos
pilastres i un dosaret de pedra. Els capitells que franquegen l'accés, sostenen
capitells amb decoració geomètrica senzilla. El conjunt és coronat per una
petita espadanya coberta també de teule
És una capella construïda en el segle
XIX emmarcada en els "revivals" romàntics. La tipologia segueix les
directrius marcades pel neoromànic. En el timpà de l'arc d'accés, bloc de pedra
amb l'escut nobiliari de la família Bussanya
MASIA DE VILARJOAN
El Vilarjoan és una masia del municipi de Moià
(Moianès) protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada a la part
meridional del terme de Moià, a 727 metres d'altitud. És a l'extrem nord-est
del Serrat de Vilarjoan, a llevant del Serrat de la Moretona, a l'esquerra de la riera
de l'Om. També és al sud-oest de la masia de Casagemes i al nord-oest del
Casalot de Casagemes
És un casal de planta rectangular, amb el
carener perpendicular a la façana, amb tres plantes. La façana principal és de
grans dimensions: la planta baixa és porxada de banda a banda, aguantant la
galeria del primer pis. Els arcs dels baixos són de mig punt, entre que els de
la galeria, aguantats per pilars de pedra picada, són d'arc rebaixat. Porxada i
galeria van ser sobreposades a la façana primitiva.
La porta d'entrada és amb arc
rebaixat, així com les finestres de les golfes. Al mur de llevant hi ha tres
obertures convertides en balcons. Els darreres han estat també reformats amb
l'annex d'un terrat i d'una torre circular, que servia de dipòsit d'aigua
El mas manté, malgrat les reformes, una estructura
setcentista clara. El portal d'entrada data aquesta part del 1776. El mur de
Llevant va sofrir reformes al segle XIX, convertint tres obertures en balcons.
Els darreres, també reformats, s'han ampliat amb la construcció del terrat i de
la torre circular, ambdues obres daten del segle XIX
2017
Catalunya
Excursió: OLO SANTA CREU SANT JOAN D’OLO
Data : 20-11-2017
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
POBLACIO
SANTA MARIA D’OLO
|
|
Comarca :
|
MOIANES,BAGES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
DALT DEL
CASTELL D’OLO
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
11,74
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,09 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,44
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,34 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
2,55 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,39 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
4,00
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,5
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
639 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
440 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
199 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
311 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
293 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (8 PERSONES)
|
|
Crònica
|
OLO DALT DEL CASTELL,EL JONCAR,MAS
ROVIRA,SANTA CREU DE LA PLANA,SANT JOAN
D’OLO,MOLI D’ALTIMIRES,PUNT D’INICI
|
|
SANT JOAN D’OLO
Sant Joan d'Oló és un antic poble
rural del municipi de Santa Maria d'Oló, pertanyent a la comarca del Moianès.
És al sector sud-oest del terme
municipal de Calders, a prop del límit amb Avinyó. Té a llevant la parròquia de
Sant Vicenç de Vilarassau i al nord la de Santa Maria d'Oló. Queda a prop i al
nord-est d'Horta d'Avinyó.
Pascual Madoz parla de Sant Joan
d'Oló en el seu «Diccionario geográfico» del 1845. S'hi refereix dient que es
troba al capdamunt d'un turó, amb bona ventilació i clima temperat i sa. Té 23
cases i l'església parroquial; el terme és de secà, d'ínfima qualitat. El
territori està poblat de boscos de pins i d'arbusts, amb traces de mineral de
coure. Els camins estan en mal estat. Produïa ordi, llegums i vi i hi ha caça abundant
de perdius i conills. 15 veïns de cadastre (caps de casa) i 65 ànimes
(habitants) en formaven la població.
El poble i la parròquia estaven
formats per les masies de Ca l'Abellà, Armenteres, la Careta, la Casa Nova del
Tonet, Cal Cases, Cal Cases Petit, els Clapers, l'Espinal, Moretones, la Plana,
el Plans, la Riera, Cal Tinet, Torrespaia, les Tosques i Vilamorena .
La primera part de la sortida fins a
sant Joan d’Olo es per pista asfaltada
Esglesia d'una sola nau, amb capelles
Laterals adossades seguint el model antic i més baixes que la nau central.
L'edifici està encarat cap a migdia i és aquí on se situa la portalada d'accés.
Aquesta és de mig punt amb dovelles allargades. En un punt alt de la façana
s'obre un ull de bou i una petita finestra al damunt... Al cantó
nord-occ.s'alça un campanar de torre de forma quadrada amb obertures per cada
costat, coronades amb arcs de mig punt. Al llarg dels murs laterals s'obren
unes petites finestres allargades. Adossada a l'església i pel cantó de ponent
es troba la rectoria. Interiorment la nau és coberta amb volta d'ogiva. Les
capelles laterals es comuniquen a través d'uns arcs de mig punt que es recolzen
sobre pilars. En el seu interior es troben un conjunt de retaules barrocs, un a
l'altar major, realitzat vers 1640 i un altre al lateral dret, de 1772.
Aquesta església és anomenada
popularment "Sant Joan nou"; es troba prop del mas La Plana i de la
capella romànica de Santa Creu de la Plana. Fou construïda entre el 1627 i el
1639, quan la parròquia comptava amb 26 famílies.
SANTA CREU DE LA PLANA
Santa Creu de la Plana és una
església romànica del segle XI pertanyent al poble disseminat de Sant Joan
d'Oló, del terme municipal de Santa Maria d'Oló, al Moianès. Està inclosa a
l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada a prop i a
llevant del petit nucli de Sant Joan d'Oló, al sud-oest de Santa Maria d'Oló.
Es tracta d'una petita església
romànica, senzilla però molt ben conservada. D'una sola nau amb absis a
llevant, correspon a un temple ja del segle XII, sense ornamentació a
l'exterior. Té un senzill campanar d'espadanya damunt de la façana de ponent.
La porta, adovellada, és també a la façana oest. Al mur de migdia hi ha una
finestra romànica de doble esqueixada. L'església sofrí modificacions al llarg
de l'edat moderna, però ha arribat fins als nostres dies en perfecte estat.
Església d'una sola nau coberta amb
volta de canó, rematada amb un absis semicircular a sol ixent cobert amb volta
de quart d'esfera. Al entre de l'absis hi ha una finestra, ara tapiada, de
doble esqueixada. L'accés a l'església es fa pel cantó de ponent on hi ha una
porta adovellada. En aquest mateix mur de ponent s'alça un campanar
d'espadanya.
El mur que tanca la nau a l'est
sobresurt més que la teulada, a doble vessant, i l'absis. Al cim d'aquest mur
hi ha una creu que és un dels pocs elements decoratius de l'edifici del segle
XVII o a principis del XVIII l'església fou transformada. Es recobrí
d'argamassa, es tapà la finestra absidal i es reforçà amb un contrafort situat
a l'extrem sud. L'interior de l'església actualment està enguixat.
Aquesta església apareix citada el
1081 com a Santa Creu de Sant Joan d'Oló, i el 1166 es documenta una sagrera de
Santa Creu que ha de correspondre's amb aquesta església.
El 1175 Pere d'Oló i la seva muller
Dolça, senyors del terme, li feren un primer llegat piadós en el seu testament.
Segons dades de l'arxiu de Sant Joan
d'Oló apareix documentada el 1413 i 1512
Al construir-se la nova parroquial de
Sant Joan d'Oló a la Plana, entre el 1629-39, l'església de la santa Creu s'anà
eclipsant a l'estar la parroquial tan a prop. El 1936 fou profanada i quedà
sense culte. Al llarg dels segles ha sofert poques modificacions. Actualment està sense culte,
es fa servir de paller i el seu estat de conservació és bo.
2017
Catalunya
Excursió: SANT FELIU SASSERA AL SOT LLOBATER
Data : 27-11-2017
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
POBLACIO
SANT FELIU SASSERA
|
|
Comarca :
|
MOIANES-EL
BAGES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
AL COSTAT DE LES ESCOLES HI HA UN
PAL INDICADOR
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
11,59 KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,15 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,54
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,39 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,32 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,07 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,3
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,5
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
695 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
451 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
244 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
358 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
340 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (5 PERSONES)
|
|
Crònica
|
SANT FELIU SASSERA,APARQUEN AL
COSTAT DE LES ESCOLES,FONTERMONA,PLA DE LA MEUCA,BADIA,SERRAT LLOBATER,LA
PEÇA,MOLI DELS ARNAUS (al acabar la riera per anar a trobar la pista hi ha un
tros que hi ha un camp llaurat que es passa per el costat)
PUNT D’INICI
|
|
2018
Catalunya
Excursió: CALDERS, FONT DE LES TAPIES, LES
TAPIES, TORRECABOTA
Data : 29-01-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
POBLE DE
CALDERS
|
|
Comarca :
|
BAGES-MOIANES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
APARCAMENT
AL COSTAT DE LA CARRETERA DE MOIA A L’ENTRADA DEL POBLE
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
13,96
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,05 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,15
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,10 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,50 HORES
|
|
Temps
parats :
|
20 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,9
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
3,5
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
542 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
320 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
222 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
206 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
223 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
ANADA-CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (4 PERSONES)
|
|
Crònica
|
CALDERS,FORN
DE CALÇ,FONT DE LES TAPIES,LES TAPIES,TORRECABOTA,PUNT D’INICI
|
|
TORRECABOTA
Torrecabota és una
masia del terme de Calders, al Moianès situada a 436,2 metres d'altitud.
Pertany en part a la parròquia i de Sant Vicenç de Calders i en part a la de
Santa Maria d'Artés.
Està situada al sector occidental del
terme, a l'oest del poble de Calders i al nord-oest de Mont-ros. És a tocar del
termenal amb Artés, que passa entre la masia i algunes de les seves
dependències.
La seva capella, dedicada a la Mare
de Déu de Fàtima és dins del terme municipal d'Artés.
FONT DE LES TAPIES
La Font de les Tàpies és una font
situada en el terme municipal de Calders, a la comarca del Moianès (fins al
2015 a la comarca del Bages).
És a 1,30 km d'Artés, 3,35 km de
Navarcles i 4,40 km de Calders. La zona de les Tàpies és coneguda per la
cascada de la font, la seva roureda (amb una cinquantena de roures) i la masia
de les Tàpies, que és a prop. Pertany al territori del poble rural de
Viladecavalls de Calders.
La font està situada en una fondalada
de gran bellesa, oberta pel torrent de les Tàpies. Quan aquest torrent té un
bon cabal, al costat de la font es pot contemplar una cascada d'uns 30 m de
desnivell que es precipita sobre un petit gorg. Hi predomina la vegetació
pròpia dels indrets humits. A l'obaga que hi ha al nord de la masia, el bosc
(format per pins, roures, alzines, boixos, etc.) també és d'una gran bellesa.
Sembla que tradicionalment els ramats
d'ovelles s'abeuraven en aquest indret. L'aigua ha estat canalitzada i
embassada ja des d'antic (probablement el segle XIX o abans).
Actualment s'utilitza com a zona
d'esbarjo. S'hi arriba seguint el sender PR-C 135, amb inici a Artés, o des de
la carretera N-141C. En el segon cas, aproximadament al quilòmetre 11 hi ha el
trencall de la Colònia Jorba i, a l'altra banda de la carretera, el camí que va
cap a les Tàpies. Abans d'arribar a la masia, cal deixar el camí principal i
trencar a la dreta. Travessant una roureda i prenent un camí a mà esquerra es
baixa fins a la font.
Es pot accedir a la part superior del
salt mitjançant un corriol senyalitzat que hi ha travessant el torrent.
FORN DE CALC DE CALDERS
Es coneix amb aquest nom l'indret
compost per una antiga masia molt reformada i un conjunt de forns, avui en
desús, que s'utilitzaven per a fer calç. Aquí es tractaran simplement els
forns. Són dos forns de dimensions semblants situats un al costat de l'altre.
L'accés al forn s'efectua per un arc avançat (4 m de profunditat) de 3 m
d'alçada que sosté una volta feta en pedra. El forn pròpiament dit, circular,
de 3 m de diàmetre i 5 d'alçada, fou construït amb gresos. Té dues obertures:
una arran de terra que servia per treure les cendres i per a entrada d'aire i
una altra de dimensions més grans per on es carregava la pedra i s'hi posaven
els feixos de llenya.
Per les dades de què hom disposa
sembla que són de mitjans del S. XIX. Prop de la casa n'hi ha un de més antic i
petit, força malmès. El funcionament era el següent: es treia la pedra d'una
pedrera a cops de mall i es portava al forn. Després es carregava el forn amb
100 tones de pedra (acció de posar les pedres al forn de manera que formaven
una volta). S'alimentava contínuament amb feixos de llenya durant 3 dies i 3
nits. Es deixava refredar la pedra i es molia (el molí ha desaparegut). La calç
resultant era calç viva, si hom la mullava en feien calç hidràulica. A la
dècada dels 50 es va tancar(viquipedia)
ESGLESIA DE CALDERS
MAPA DEL RECORREGUT
RETOL DE LA FONT DEL FERRO
PAL INDICADOR
SANT JULIA I CASTELL DE COANER
CARTELL DE COANER
CASTELL DE COANER
SANT JULIA DE COANER
CLOANER
CASTELL DE COANER
CAN RIBERA
MAPA DEL RECORREGUT
CARTELL MOLI D'ALTIMIRES
MOLI D'ALTIMIRES
CARTELL SANT JOAN VELL
RUINES SANT JOAN VELL
CARTELL RIERA D'OLO
CARTELL FONT DE LES BRUIXES
FONT DE LES BRUIXES
CABANA DEL CAMP
2019
Catalunya
Excursió:SURIA SANT JULIA DE COANER I CASTELL
DE COANER
Data : 02/12/2019
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
SURIA
POLIGON ABADAL
|
|
Comarca :
|
BAGES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
POLIGON
INDUSTRIAL DE ABADAL
|
|
Grau de
Dificultat :
|
MITJANA
|
|
Distància
recorregut :
|
10,46
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,23 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,49
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,25 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,30 HORES
|
|
Temps
parats :
|
55MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,4
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
3,00
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
515 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
309 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
190 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
395 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
416 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (5 PERSONES)
|
|
Crònica
|
SURIA (POLIGONO INDUSTRIAL ABADAL)
FONT
DEL FERRO,CASTELL DE COANER,SANT
JULIA DE COANER,COANER,LA RIBERA,PUNT D’INICI
|
|
LA DIFICULTAT MITJANA ES PERQUE LA
PUJADA FINS EL COLL EL CAMI ESTA MOLT MALMES PER L’AIGUA I MOLTA PEDRA
RODOLAN FA QUE S’HA D’ANAR MOLT EN
COMPTE PER NO CAURE
|
||
SANT JULIA DE COANER
Sant
Julià de Coaner és una església del poble de Coaner, al municipi de Sant Mateu
de Bages (Bages). És una església romànica inclosa en l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya i protegida com Bé Cultural d'Interès Local
Situat
al nord de la serra de Castelltallat. S'hi accedeix des de la vila de Súria.
Venint de Manresa, cal travessar la població i, abans de tornar a entrar a la
C-55, hi ha un trencall a mà esquerra per una pista de terra d'uns 4,5 Km. Al
final del camí hi trobarem Sant Julià de Coaner i just darrere la torre del
castell de Coaner.
L'edifici
de l'església romànica-llombarda de planta basilical quadrada, degut a motius
d'espai, que presenta tres naus, separades per tres arcs que descansen sobre
pilars cruciformes, projectades en tres absis ornats exteriorment per
arcuacions llombardes. Destaca el campanar situat als peus de la nau central,
de torre quadrada amb finestres geminades en dues cares i senzilles en les
altres dues. La decoració externa omple les naus laterals, el frontispici i
l'absis. El material utilitzat és el carreu i es pot apreciar que tota la
configuració de l'edifici obeeix al sistema de construcció en maó, originari
del romànic. L'absis i absidioles laterals es manifesten com el resultat de la
prolongació de les tres naus, i compten amb una finestra central. L'absis
presenta una doble decoració de finestres cegues i d'arcuacions, mentre que la
cornisa està formada per petits nínxols cecs. A les absidioles també es poden
observar decoracions d'arcs cecs llombards treballats en unitats de dos. El
treball de decoració, però, és rústec. L'església de Sant Julià de Coaner és
particularment interessant des del punt de vista arqueològic, i és objecta
d'atenció per part d'aquest col·lectiu.
L'església
se sap fou consagrada l'any 1024 pel bisbe Ermengol d'Urgell. L'edifici ha
estat restaurat dues vegades: una el segle XVI, amb la data de 1573 en el
portal de l'església, i l'altra restauració en el segle XX per la diputació de
Barcelona. Malgrat les restauracions, l'edifici sempre ha conservat la seva
estructura primitiva. Alguns autors (com J.M. de Mas i Casas) manifesten que
l'església, al peu de la torre, era una mesquita. De planta basilical, gairebé
quadrada, les naus estan separades per tres arcs que descansen sobre pilars
cruciformes. Tant l'absis, amb finestres cegues, com les dues absidioles i els
murs exteriors amb bandes llombardes. El campanar de torre quadrada, de dos
pisos i amb finestres geminades, descansa sobre l'encinglerada façana oest. Al
sud hi ha una porta d'època més moderna. Al costat hi ha una torre, resta d'un
antic castell.
2019
Catalunya
Excursió: SENDER RIERA D’OLO SANT JOAN VELL
Data : 09-12-2019
|
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
|
Situació :
|
POLBLE DE
SANTA MARIA D’OLO
|
|
|
Comarca :
|
BAGES
|
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
APARCAMENT
CENTRE DEL POBLE
|
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
|
Distància recorregut
:
|
14,17
KILOMETRES
|
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,15 HORES
|
|
|
Hora
d’arribada :
|
13,28
HORES
|
|
|
Temps
Total :
|
5,13 HORES
|
|
|
Temps en
moviment :
|
4,07 HORES
|
|
|
Temps
parats :
|
1,05 HORES
|
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,5
KILOMETRES
|
|
|
Mitjana
Total :
|
2,7
KILPMETRES
|
|
|
Altitud
màxima :
|
522 METRES
|
|
|
Altitud
mínima :
|
348 METRES
|
|
|
Desnivell
total :
|
174 METRES
|
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
246 METRES
|
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
199 METRES
|
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (8 PERSONES)
|
|
|
Crònica
|
SANTA MARIA D’OLO APARCAMENT CENTRE
DEL POBLE ,ZONA RECREATIVA FONT DEL ROC
MOLO D’ALTIMERES,SANT JOAN VEELL,
ARMENTERES,FONT DE LES BRUIXES,PUNT
D’INICI
|
|
2024 Catalunya
Excursió: MOLI DE LA FABREGA MOLI DE BROTONS ERMITA DE
LA MARE DE DEU DE LA TOSCA SALT DE LA TOSCA
DATA
06/05/2024
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA MOIA ICC |
|
|
Comarca
: |
MOIANES |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
MOLI DE LA FABREGA 41º46’35.7’’N 002º06’18.7’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
11,59
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,21
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,53 HORES |
|
|
Temps
Total : |
4,32
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
3,36
HORES |
|
|
Temps
parats : |
56
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,3
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,6
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
668
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
537
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
43
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
342
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
367
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
CAMINS,PISTA DE MUNTANYA CORRIOL |
|
|
Participants: |
LA
COLLA DELS DILLUNS (4 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
MOLI DE LA FABREGA,EL
SAIOLIC,MOLI DE BRITONS,ERMITA DE LA MARE
DE DEU DE LA TOSCA,SALT DE LA TOSCA,PUNT D’INICI |
|
|
|
DESPRES DEL MOLI DE BROTONS
PER ARRIBAR AL CORRIOL, PER SEGUIR EL TRAK HEM DE FER UN PETIT TRAM,PER MIG
DEL BOSC, IGUAL ABANS DE ARRIBAR PROP DE LA FONT DE LA GALOBARDA QUE ES PERD
EL TRAK |
|
VALORACIO
GLOBAL DE LA SORTIDA INTERSANT PERQUE PODEN VEURE L’AIGUA TANT AL SALT DE
BROTONS COM EL SALT DE LA TOSCA MOLT BONIC
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
2024 Catalunya
Excursió:MONISTROL
DE CALDERS RUTA DE LA PEDRA SECA BAUME FREDA
DATA
09/12/2024
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA MONISTROL ICGC |
|
|
Comarca
: |
MOIANES |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
APARCAMENT MONISTROL DE CALDERS PROP DE L’ESGLESIA |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
10,79
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
08,16
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,40 HORES |
|
|
Temps
Total : |
4,23
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
3,26
HORES |
|
|
Temps
parats : |
57
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,2
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,5
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
649
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
449
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
200
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
347
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
360
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,PISTA
FORESTAL,CORRIOL, ALGUN TRAM MARCAT CON SENDER GR |
|
|
Participants: |
LA
COLLA DELS DILLUNS (4 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
MONISTROL DE CALDERS, LA CASANOVA,BAGA DEL’OM,BAUME FREDA,FONT DE L’OM,PUNT D’INICI |
|
|
|
SORTIDA INTERESANT PER VEURE LES
CABANYES DE PEDRA SECA QUE TROBEN EN EL RECORREGUT ES TROBEN EN MOLT BON
ESTAT DE CONSERVACIO, TAMBE EN TOT EL RECORREGUT HI HA MOLTS MARGES AMB PEDRA
SECA, LA BAUME FREDA VAL LA PENA VEURE-LA |
|
VALORACIO
GLOBAL DE LA SORTIDA INTERESANT PER VEURE LES CABANYES DE PEDRA SECA, I LA
BAUME FREDA QUE ES FORÇA GRAND
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
2025 Catalunya
Excursió: CASTELLCIR
MARE DE DEU DE LA COMCEPCIO
DATA13/01/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
MAPA CASTELLCIR ICC |
|
|
Comarca
: |
MOIANES |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
CASTELLCIR
BARRI DE LA ROUREDA 41º46’20.5’’N
002º09’02.02’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
9,84
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,15
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
11,48 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,32
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
2,51HORES |
|
|
Temps
parats : |
41
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,5
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,8
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
796
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
650
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
146
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
287
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
294
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,PISTA
ENCIMENTADA,PISTA FORESTAL,SENDER SENSE MARCAR |
|
|
Participants: |
LA
COLLA DELS DILLUNS (4 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
CASTELLCIR,LA ROUREDA,SANT ANDREU DE CASTELLCIR,EL BOSC,ERMITA
DE LA MARE DE DEU DE LA COMCEPCIO,MOLI DEL BOSC,LA VILETA,PUNT D’INICI |
|
|
|
ES UN UN DIA EN FORÇA FERD AL
COMENÇAR A CAMINAR EL TERMETRE MARCAVA 4º GRAUS SOTA ZERO SORT QUE A MIDA QUE
AVANÇA EL DIA PUJA LA TEMPERATURA |
|
VALORACIO
GLOBAL DE LA SORTIDA SORTIDA ENTRETINGUDA L’ERMITA DE LA MARE DE DEU DE LA COMCEPCIO,
AL COSTAT DE LA MASIA DE CAN BOSC SEMBLA DE JOGUINA, PER LA PETITA QUE ES A LA
PAISSA DE CAN BOSC
La Mare de Déu de la Concepció del Bosc és l'antiga capella del mas el Bosc, del terme municipal de Castellcir, al Moianès.
Està
situada a prop del límit amb Sant Quirze Safaja. Del conjunt d'edificacions
que formen aquest mas, la capella és la de més al nord, enfilada damunt d'una
roca que forma una petita cinglera.
La Mare de Déu
de la Concepció del Bosc, respecte del terme de Castellcir
És
inclosa[1] a
l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]
És
una capella petita, d'una sola nau amb coberta de teula àrab a
dos vessants i campanar d'espadanya molt senzill. Sobre la llinda del
portal, de pedra, molt simple, hi ha una inscripció que porta escrit l'any
17??. S'arriba al recinte de la capella per una escala de set graons.
L'església, que està aixecada damunt la pedra, té[1] l'absis pla.
Història
[modifica]
La
capella fou aixecada el segle xviii per
satisfer[1] les
funcions religioses del mas. Fou consagrada[2] el 1673. Consta que fou feta
construir per mossèn Josep Bosch, fill de la masia on es troba la capella, que
fou rector de Sant Llorenç d'Hortons.
MAPA DEL RECORREGUT
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
CARTELL DE SANT ANDREU
2025 Catalunya
Excursió: ARTES
FONT DE LES TAPIES MAS LES TAPIES CAPELLA DE LA IMMACULADA
DATA
03/02/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA CALDERS ICC |
|
|
Comarca
: |
BAGES |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
ARTES
,PROP DE LA ZONA ESPORTIVA 41º47’43.4N
001º56’58.3’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS, LA BAIXADA FINS A LA FONT DE LES TAPIES,HI HA ALGUN PUNT
QUE S’HA D’ANAR EN COMPTE POT RELLISCAR |
|
|
Distància
recorregut : |
9,09
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,07
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,00 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,53
KILOMETRES |
|
|
Temps
en moviment : |
2,57
HORES |
|
|
Temps
parats : |
56
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,1
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,4
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
395
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
301
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
94
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
218
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
208
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,CAMINS
RAMADERS,PISTA FORESTAL, I SENDER, MOLT BONA SENYALITZACIO, AMB CARTELLS I
MARQUES DE GR I DE PR |
|
|
Participants: |
LA
COLLA DEL DILLUNS (4 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
ARTES,PROP DE LA ZONA ESPORTIVA QUE DEIXEN EL COTXE,CAN
VILA,FONT DE LES TAPIES,MAS DE LES TAPIES, CAPELLA DE LA IMMACULADA,FORN DE
CALÇ,LA PALOMA PUNT D’INCI |
|
|
|
LA FONT DE LES TAPIES, ES UN INDRET
MOLT BONIC,HI HA UNA FONT AMB UN BON RAIG D’AIGUA,LA CAPELLA DE LA IMMACULADA
ES UN EDIFIC AL CASTAT DEL MAS DE LES TAPIES, EL FORN DE CALÇ NO L’HEM POGUT VEURE
ESTA TOT EL PERIMETRE TANCAT I NO ES POT VISITAR, PER EL CAMI TAMBE TROBEN BARRAQUES
DE VINYA DE BON VEURE |
|
VALORACIO
GLOBAL DE LA SORTIDA SORTIDA INTERESANT PER FER A L’HIVER O A LA PRIMAVERA, AL
ESTIU DEU FER MOLTA CALOR HI HA TRAMS EN POCA OMBRA EL CAMI PASSA PER PROP DE
CAMPS I VINYES
És
a 1,30 km d'Artés,
3,35 km de Navarcles i 4,40 km de Calders.
La zona de les Tàpies és coneguda per la cascada de la font, la seva roureda (amb
una cinquantena de roures)
i la masia de les Tàpies, que és a prop. Pertany al territori
del poble rural de Viladecavalls de Calders.
La
font està situada en una fondalada de gran bellesa, oberta pel torrent de les Tàpies.
Quan aquest torrent té un bon cabal, al costat de la font es pot contemplar una
cascada d'uns 30 m de desnivell que es precipita sobre un petit gorg. Hi
predomina la vegetació pròpia dels indrets humits. A l'obaga que hi ha al nord
de la masia, el bosc (format per pins,
roures, alzines, boixos,
etc.) també és d'una gran bellesa.
Sembla
que tradicionalment els ramats d'ovelles s'abeuraven
en aquest indret. L'aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d'antic
(probablement el segle xix o
abans).
Actualment
s'utilitza com a zona d'esbarjo. S'hi arriba seguint el sender PR-C
135, amb inici a Artés,
o des de la carretera N-141C. En el segon cas, aproximadament al quilòmetre 11
hi ha el trencall de la Colònia Jorba i,
a l'altra banda de la carretera, el camí que va cap a les Tàpies. Abans
d'arribar a la masia, cal deixar el camí principal i trencar a la dreta.
Travessant una roureda i prenent un camí a mà esquerra es baixa fins a la font.
Es
pot accedir a la part superior del salt mitjançant un corriol senyalitzat que
hi ha travessant el torrent.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
