EL VALLES I CINGLES DEL BERTI (10)

MARE DE DEU DELS ANGELS  SANT PERE DE VALLDENEU

Anava fins a l’Abella, al terme de Sant Martí de Centelles, però accessible únicament des d’ Aiguafreda, ambdós poblacions pertanyent a la Comarca natural –per tant inexistent - del Congost, i administrativament una a Osona i l’altra al Vallès Oriental.
Volia recollir imatges de sant Pere de Valldeneu; el lloc està situat a la zona obaga del Congost, en aquesta ocasió pel que fa al topònim ens podem estalviar el comentari.Del lloc se’n té noticia d’anca de l'any 898, originàriament segons les cròniques el lloc s’anomenava Villa Danielis és un edifici romànic de la fi del segle XI o del principi del següent, l'església consta d'una nau capçada per un absis semicircular, mentre que en èpoques posteriors van afegir-s'hi tota una sèrie de capelles laterals. L'absis, orientat a l'est com en la majoria de construccions romàniques, té una sèrie de tretze arcuacions cegues, de les que només deu en són visibles, i annexat hi ha una absidiola sense decoració ni finestres. La nau, coberta per una volta d'ametlla, no dóna senyals de l'existència tant de l'absis com de l'absidiola. Va partir tota una sèrie de modificacions durant el segle XVI, l'element més destacat de les quals sembla ser que és el campanar de torre que es troba a ponent de l'edificació, al costat de la façana d'entrada, de planta quadrada i força rabassut. El portal d'accés a l'església és d'arc de mig punt adovellat, coronat per una rosassa.

Es conserven algunes tombes antigues prop de l'entrada del temple, com a testimoni del que fou sens dubte l’antic fossar, l’actual cementiri situat davant de Sant Pere de Valldeneu – comparteixen l’accés - , em crida particularment l’atenció la figura del panteó central.Situada en un petit replà als peus dels Cingles de Bertí, Valldeneu i la seva antiga església parroquial de sant Pere, us esperen.(la ressenya de Conèixer Catalunya )

Recorregut: Sant Martí de Centelles,Mare de Deu dels Angels,grau del Sunyer,grau de Can Tresquarts,grau de la Baga,grau de les Avellanedes,casa de Valldaneu,Sant Pere de Valldeneu,coll de Sant Pere.

Distancia 9,86kilometres,ascensió acumulada 424 metres,temps 4,30 hores amb esmorzar,temps d’esmorzar 30 minuts

                                                        MAPA DEL RECORREGUT

                                                      EL SOL DALT LA CINGLERA

                                                       ELS CINGLES DEL BERTI

                                                        LA CASA DE VALLDENEU

                                                      SANT PERE DE VALLDENEU

                                                          L'ERMITA DE SANT PERE

                                                             SANT PERE DE VALLDENEU

                                                         RETOL DE L'ESCOLA D'ESCALADA

                           PLACA DELS QUE VAREN FER LA RESTAURACIÓ

  VOLTA A SANT BARTOMEU DE MONT-RAS

Avui la sortida la hem feta des-d Bigas i Riells per anar a visitar dues ermites la de Sant Bartomeu de Mont-ras o la de les vespes, i la de Sant Pere.La de Sant Bartomeu de Mont-ras,situada sota el single de Bertí, a tocar el limit municipal de L'Ametlla del Vallés. Restaurada fa pocs anys, es un edifici rectangular de base romànica del segle XII, l’envolta un petit clos, on hi havia l'antic cementiri.El renom de les vespes ve de 1936 quant unes vespes feren fugir a uns que volien endur-se les campanes. L'església de Sant Pera  de Bigas.El municipi creat a partir de 1831 en que es va desfer l'antiga verònia de Montbui,va prendre el nom de San Pere i Sant Pau de Bigas una de les parròquies més importants de l'antiga baronia.L'església es troba a uns 309 m. d’altitud, te al seu davant una plaça que es un excel·lent mirador de la vall. Sota seu sa fet una moderna urbanització. Una tradició antiga diu que l'església primitiva es trobava a Can Tapies a mitja hora al N.de la església actual.(El tex del company Volvo).

Recorregut:Bigas i Riells, Can Benet,Can Bonfad,Sant Bartomeu de Mont-Ras,Can Xesc,Can Bou,Can Tapies,Can Jeroni,Can Puig,Sant Pere.

Distancia,8,10 kilometres,desnivell acumulat 285 metres,temps 3,20 hores amb esmorzar,temps d’esmorzar 45 minuts(el trak a Wikiloc Ramon Gonzalez)

                                                             MAPA DEL RECORREGUT

                                                    SANT BARTOMEU DE MONT-RAS

                                                      L'ERMITA PER DINTRE

                                                       HISTORIA DE L'ERMITA

                                                                         OLIVERA CENTENARIA

                                                          ESGLESIA DE SANT PERE

DEL SANTUARI DE PUIGGRACIOS A SANT PERE DEL BERTI

Sant Pere de Bertí és l'església romànica del poble de Bertí, antiga parròquia rural del terme municipal de Sant Quirze Safaja, a la comarca del Moianès, tot i que administrativament unit a la del Vallès Oriental.

Està situada damunt i al nord dels Cingles de Bertí, a l'extrem sud-oriental del terme municipal, al límit amb els termes de Bigues i Riells i el Figueró.

El lloc apareix documentat en les fronteres més antigues de la diòcesi de Vic, l'any 978, com a castrum Bertini o Bertlli. L'indret eclesiàstic apareix a la documentació de Sant Miquel del Fai de l'any 1031, que l'anomenen Bertino. El temple actual cal ubicar-ho al segle XIII i va refer-se de nou l'any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria.

Va ser el centre d'una sèrie de masies força disperses que s'han anat abandonant. A l'any 1718 només es comptabilitzaven 55 habitants. A les seves proximitats s'ubica la capçalera del torrent de Bertí, afluent per l'esquerra del riu Tenes.

L'església és d'una sola nau, pràcticament rectangular, amb volta apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat s'hi van afegir dues capelles laterals al costat sud i s'alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d'accés exterior. La porta d'accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d'uns graons empedrats en forma de ferradura.

A l'any 1659 va ser reconstruïda amb volta massissa. El campanar transformat tal com el veiem avui en dia, ampliant els dos arcs amb l'edificació, sobre la volta de l'església, de tres parets amb arcs, formant un nou i únic campanar comunidor on va haver-hi quatre campanes, destruïdes al 1936. L'accés al nou campanar és interior mitjançant una escala de cargol. La nova campana hi és des del juliol del 1998, de nom Clara.

Completa el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. La porta d'accés també és amb arcada adovellada. Recentment s'han afegit nous elements a la façana de la rectoria, com un rellotge de sol.

Recorregut: Santuari de Puiggracios,Coll de la Tripeta,Cal Mestret,el Clascar,Sant Pere del Berti,Can L’esmolet,L’escletxat,la taula de Pedra,Grau de Montmany,La Bruguera i retornar per el Coll de la Tripeta al Santuari de Puiggracios

Distancia 11,72 kilometres,per descuit el tram de Can L’esmolet,fins a L’escletxat s’ha fet dos cops en el recorregut de 11,72 km tenint que descomptar 500 metres, desnivell acumulat 273 metres, temps 4 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 30 minuts.

Del poble de L’ametlla del Vallès amb cotxe fins al santuari la carretera es asfaltada fins molt prop  de Puigracios (el trak a wikiloc Ramon Gonzalez)

                                        MAPA DEL RECORREGUT

                                    RETOL DEL COLL DE LA TRIPETA  

                                                 PAL INDICADOR

                                                   EL CLASCAR

                                           DETALL DEL CLASCAR

                              ROLLOTGE DE SOL DE SANT PERE DEL BERTI

                               DETALL DE LA MARE DE DEU DE SANT PERE

                                                               DETALL DE LA PORTA D'ENTRADA DE CAL MAGRE

DE RIELLS DE FAI A SANT MIQUEL DEL FAI

Sant Miquel del Fai és un monestir erigit sobre un cingle en el segle XV a partir d'una església anterior. Representa un bell exemple del gòtic a Catalunya.

Es troba situat al capdamunt de la Vall de Sant Miquel, dins el paratge natural dels Cingles de Bertí, en el terme municipal de Bigues i Riells i àmbit del poble de Riells del Fai, al Vallès Oriental. Per damunt mateix del monestir discorre el termenal del seu municipi amb el de Sant Quirze Safaja, del Moianès, però adscrit administrativament al Vallès Oriental

El priorat de Sant Miquel del Fai va ser un lloc de culte habitat per una comunitat de monjos benedictins des del segle X fins al segle XVI. Va ser fundat per Gombau de Besora, senyor feudatari del Castell de Montbui, després de rebre en donació dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda l'alou del Fai l'11 de juny del 997[1] la cova on es venera sant Miquel Arcàngel (speleam suam, cum venerandis titulis que infra sunt, quod est sanctum Michaelem Archangelum. El 1006 ja funcionava el monestir com a tal, aprofitant com a església la primitiva de Sant Miquel.

Començà essent un monestir independent, però el 1042 es vinculà a Sant Víctor de Marsella. Al llarg de la història rebé nombroses i importants dotacions, entre les quals Sant Vicenç de Riells el 1043 i Sant Julià de Lliçà d'Amunt el 1148, a més de moltes rendes diverses.

A principis del segle XIV la comunitat es fixà, en un prior, dos monjos i dos beneficiats, però amb el temps anà decaient, fins que quedà amb un o dos monjos, tan sols, i un capellà encarregat de la parròquia annexa. Aquesta parròquia, de primer era a la propera església de Sant Martí del Fai, però es traslladà a l'església del monestir, més ben preparada. Malgrat la decadència que sofria, es féu en aquell moment la gran casa prioral, ja que la decadència era de la comunitat, no de les seves rendes. El 1567 el monestir fou secularitzat i les seves rendes donades a l'ardiaca menor de la catedral de Girona; foren aquesta ardiaques qui en tingueren la possessió, i foren ells qui feren les darrers obres importants: el pont sobre el Rossinyol i l'escala d'accés al monestir que forada la roca (feta el 1592, segons la inscripció que hi consta). Eren ells qui feien de prior, i nomenaven el sacerdot que tenia cura de la parròquia.

El 1832 fou abolit el priorat, i el 1835 va ser espoliat i venut. D'aquesta manera va passar a mans particulars, que a la segona meitat del segle XX i primers anys del XXI convertiren el lloc en un destí turístic important. L'explotació comercial del lloc no ha estat Prou curosa, i alguns elements antics han estat destruïts sense cap mena de criteri ni planificació.(bibliografia viquipèdia).

Recorregut: Riells del Fai,Can Griera,Plaça de les Bruixes,Costes d’en Batlles,Sant Miquel del Fai,La Mandella,Vilaplana,Riells.

Distancia 6,80 kilometres,desnivell acumulat 301 metres,temps 3,30 hores amb esmorzar, temps d’esmorzar 30 minuts

                                  VISTA DE LA CINGLERA

                                       EL CINGLES DEL BERTI

                                       CINGLERA D'EN BATLLES

                                       LA SENYERA EN EL CAMI

                                  SALT D'AIGUA DE SANT MIQUEL

                                            PAL INDICADOR

                                      RETOL DE SANT MIQUEL

                                      PANELL DE SENDERS

                                                      MAPA DEL RECORREGUT

CASTELL DE SANT MIQUEL    SANT JULIA D’UXIOL
La primera documentació sobre aquest castell és del 898, quan és esmentat el castro de quondam Terciol (castell del difunt Terçol), i el 925 i 940 es repeteix la fórmula, una mica evolucionada: castro Terciolo, i continua en diversos documents dels segles posteriors. El 1007 és esmentada ja la vila de Castellterçol: in Vallense, in Granullarius subteriore, que dicit villa Terciolo.Vers el 1060 apareix com a senyor d'aquest castell la família dels Mir. Tedmar Mir, o Miró, posava l'any 1093 el castell sota l'alt domini del monestir de Santa Maria de l'Estany, mentre que assegurava per a ell i els seus descendents el domini útil del castell i de les seves rendes. Alhora, feia construir la capella de Sant Miquel. Els Tedmar -el nom passà a cognom, abandonant el de Mir- continuaren al capdavant del castell, mentre el cognom evolucionava a Xedmar, Xetmar, Xatmar i Xammar (aquesta darrera forma és la que encara perviu com a cognom actualment). El 1229 s'acabava aquesta situació: el monestir de l'Estany comprava a Ramon Xetmar el total domini del castell pel preu de 20.000 sous. La compra es va completar el 1323, quan els canonges de l'Estany compraven a Jaume el Just tota la jurisdicció alta i baixa, el mer i mixt imperi del castell i terme de Castellterçol, esdevenint així l'abat de l'Estany senyor i baró de Castellterçol.

Entre els segles XII i XIV el monestir de l'Estany tingué a Castellterçol una família de castlans, que adoptaren el conom de Castellterçol. Diversos fills d'aquesta família entraren com a canonges a Santa Maria de l'Estany. De tota manera, el castell va anar perdent la seva funció militar i, tot i continuar sent el centre del terme de Castellterçol, va esdevenir una masoveria, i les terres i la ferreria que posseïa, arrendades a persones del terme.

Malgrat les moltes transformacions al llarg dels segles, a la part baixa de l'edifici que hom anomena encara el Castell es veuen uns fragments de murs antic, amb espitlleres, així com la capella del castell, d'origen romànic, situada al costat sud-est del castell: la capella de Sant Miquel.

L'edifici principal del castell és un bastiment de planta quasi rectangular (13,9 x 10,5 m²), amb uns murs d'un gruix d'1,3 m. Els murs originals conservats fan una alçada de 4,2 metres, llevat de la nord, que arriba als 10 m. Els carreus són grossos, escairats, tot i que en bastants llocs han rebut substitucions i modificacions. La distribució interior d'aquest edifici no es pot conèixer, a causa de les moltes modificacions sofertes amb el pas dels segles. Aquesta construcció està inclosa en un recinte exterior pentagonal, el pany més llarg del qual fa uns 30 metres. El gruix dels murs va dels 80 centímetres al metre. A la part inferior del mur exterior hi ha nombroses sageteres, en alguns llocs disposades en dues rengleres, i en tot el sector septentrional es conserva el fossar, de força profunditat i amplada.
El costat de migdia és el que va ser habilitat com a mas quan el castell va perdre la seva funció militar. Hi ha una porta del segle XVI, i una torre rodona aproximadament de la mateixa època que en substituí una d'anterior, romànica, de planta quadrada.

Bibliografia[modifica el codi]

BOLÒS I MASCLANS, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni. De Castellterçol i Wiquipedia 

L'ermita romànica de Sant Julià d'Úixols es troba situada al sud del terme de Castellterçol prop dels límits amb Granera i Gallifa a 886 mts. d'altitud. N 41º 43.463 E 2º 06.784.

Aquesta ermita data del segle X i fou modificada i ampliada al segle XVIII, conserva la campana i les restes del cementiri. Des del replà on es troba ens permet contemplar una panoràmica de gairebé 360º. Podem observar els masos del Pererol, el Carner i el Calbó, en direcció a Granera, al nord-oest veiem el Port del Compte, els rasos de Peguera, la serra d'Ensija, el Pedraforca, el Cadí, i al nord, la Tosa d'Alp i el Puigllançada, ja en el pirineu gironí.

Adossada a l'ermita hi ha la casa del ermitá. Davant de l'ermita hi ha un freixe d'enorme capçada.

Molt a prop, es troba el Sot de la Roca on hi ha una llacuna N 41º 43.207 E 2º 06.884 avui totalment seca.

Recorregut:Castellterçol,Castell de Sant Miquel,Coll de Rosanes,Collet de la Caixeta,Sant Julia d’Uxiols,Pla de Matafaluga,l’Era de las Cases,Puig Castellar,La Noguera,Forn Iberic,Poua del Casusc,El Casuc,La Riba i final del recorregut

Distancia 11,23 kilometres, desnivell acumulat 374 metres,temps 4,15 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 35 minuts(el trak a wikiloc Ramon Gonzalez)

                                            DETALL CASTELL SANT MIQUEL

                                  CASTELL DE SANT MIQUEL

                                       SANT MIQUEL AL FONS

                                               SANT JULIA D'UXIOLS

                                                   RETOL SANT JULIA

                                         HISTORIA DE SANT JULIA

                                    PANORAMICA DE SANT JULIA

                                                 ELS POUS DE GEL

                                                LA NOGUERA

                                     POUA DEL CASUC

                                 MAPA DEL RECORREGUT
 

 Excursió: LA SEUVA NEGRA CASTELL DE POPA O CASTELLCIR

Data : 14-12-2015

Activitat :	Excursionisme
Situació :	PROP DE CENTELLES
Comarca :	OSONA
Lloc d’inici  excursió :	LA ROVIRA DE CERDANS
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	8,43 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,22 HORES
Hora d’arribada :	11,46 HORES
Temps Total :	3,23 HORES
Temps en moviment :	2,26 HORES
Temps parats :	57 MINUTS
Mitjana en moviment :	3,5 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,5 KILOMETRES
Altitud màxima :	935 METRES
Altitud mínima :	791 METRES
Desnivell total :	144 METRES
Desnivell acumulat pujant :	219 METRES
Desnivell acumulat baixant	268 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DELS DILLUNS (7 PERSONES)
Crònica	LA ROVIRA DE CERDANS,COLL DE PRIMS CASANOVA DEL CASTELL ,CASTELL DE POPA O CASATELLCIR,COLL DE LA ROVIRA,PUNT D’INICI
	EL TRAK A WIKILOC  Ramon gonzalez

                                                             MAPA DEL RECORREGUT

                                PANORAMICA DE LA BOIRA 

                             LA FONT DE LA SEUVA NEGRA

                              CASANOVA DEL CASTELL

                                     CASTELL DE POPA

                                                  LA ROVIRA DE CERDANS 

                DEL FIGARO AL CINGLES DEL BERTI   22-04-2013

Els Cingles de Bertí són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. Reben el nom de la parròquia de Sant Pere de Bertí ubicada a la part central del seu recorregut. S'orienten d'est a oest fent de divisòria natural dels termes municipals de Sant Quirze Safaja i de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, fins que arriben al nord-oest de Puiggraciós, on torcen en angle recte cap al nord. En aquest altre tram discorren íntegrament en el terme municipal de Sant Quirze Safaja, i van a morir, a l'extrem nord, en el terme de Sant Martí de Centelles, a Osona.^[1]Arrencant de Sant Miquel del Fai, segueixen un bon tros de la Vall de Sant Miquel cap al sud, fins que al nord-est de la Madella trenquen en angle recte cap a llevant. S'estenen en direcció est, formant una vall molt tancada entre el Turó de l'Ullar i el Turó de les Onze Hores, on hi ha el Sot de l'Ullar i Vallderrós, fins al nord-oest del Santuari de Puiggraciós, des d'on enfilen cap al nord conformant la vora occidental de la vall del Congost, en paral·lel al massís del Montseny, que se situa al costat oriental del riu. En arribar al límit dels termes municipals de Sant Martí de Centelles i de Centelles, de la comarca d'Osona, en el torrent de l'Oller, acaben el seu recorregut, però tenen continuïtat cap al nord en els Cingles del Cerdà. En aquest lloc constitueixen el límit oriental de la Vall de Sant Miquel, on les Costes de Sant Miquel enllacen la cinglera amb el fons de la vall. A migdia de les Costes de Sant Miquel, a prop de la masia de la Madella hi ha les surgències naturals de les Fontetes.L'extrem occidental dels Cingles de Bertí és el moment que troba el Tenes, on es produeixen diversos espectaculars salts d'aigua, com el Salt d'aigua del Tenes i el del Rossinyol, amb formacions de travertí. És el lloc on hi ha el monestir de Sant Miquel del Fai, possiblement el lloc més emblemàtic de la zona. Tot i que de fet ja no s'anomenen Cingles de Bertí, aquesta cinglera té continuïtat al Cingle del Fitó i als Cingles del Perer, i encara continuen cap a ponent, anant a enllaçar amb els Cingles de Gallifa.Per damunt dels Cingles de Bertí hi ha les restes de l'antic poble de Bertí, amb l'església parroquial romànica de Sant Pere de Bertí, i un bon nombre de masies, la major part deshabitades i abandonades o, senzillament, en ruïnes: Bernils, Can Borra, Can Canel·la, Can Carrau, la Casanova, la Caseta, el Clascar, Ca l'Escolà, Ca l'Esmolet, la Feu, Cal Magre, Cal Mestret, Can Niolda, l'Onyó, Puigciró, Cal Quitzo, Cal Regàs, Can Rellamat, Can Rombella, Cal Rosso, Can Saloma, la Serra, el Soler de Bertí, el Sot del Grau, el Traver, l'Ullar i Can Volant. També s'hi troba tot un conjunt de serres i serrats, muntanyes i valls de sots i torrents, la major part dels quals davallen cap a ponent. També s'hi troben tot de camins que enllaçaven aquestes masies, com el Camí del Mas Bosc, el de les Roquetes, el de Sant Pere de Bertí, el del Soler de Bertí, el del Sot del Grau, el del Traver i el de l'Ullar. El desús d'aquests camins els ha convertits sobretot en rutes d'excursionisme, que passen per tot d'indrets emblemàtiques per les esplèndides vistes que ofereixen: la Miranda dels Frares, la Punta del Cèntim, la Plaça de les Bruixes, la Plaça dels Cèntims, el Mirador del Sot del Grau, principalment.Als seus peus, hi abunden els gorgs, les gorges i les balmes, com les Coves de Sant Miquel. Alguns salts d'aigua i rierols formen valls força tancades, com la ja esmentada Vall de Sant Miquel, i són especialment interessants pel seu paisatge i l'abundant vegetació, com el Sot del Bac i els Sots Feréstecs, font d'inspiració de la novel·la modernista homònima de Raimon Casellas.

Recorregut:el Figaro,el Sot del Bac,coll de la Pedradreta,Grau de la Trona,els Castellets.Distancia 9,88 kilométres,ascencio acumulada 612 métres,temps 4 hores amb esmorzar,temps d’esmorzar 40 minuts 

                                                        MAPA DEL RECORREGUT

                                                PAL INDICADOR SOT DEL BAC

                                                           DETALL DELS CINGLES

                                                               PAL INDICADOR

                                                         VISTA DELS CINGLES

                                                    CASETA DE VIGILANCIA

                                         LA PEDRA DRETA

ELS                 ELS SOTS FERESTECS DEL PUIGGRACIOS

 El santuari fou edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des don l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany . Ja es té constància de la veneració de la imatge a la parròquia de Sant Pau de Montmany a finals del segle XIV. Fins a la construcció de Santuari, la imatge va ser sempre venerada en els diversos llocs on va estar ubicada l'esmentada parròquia de Montmany.
La tradició marca que la imatge va ser trobada per un pastor i un bou, com reflexen els Goigs. La imatge que es venera, que es troba al cambril, data de principis del segle XV i és d'estil gòtic. Representa a Maria, dreta, alletant l'Infant, que el porta al braç dret, mentre que amb la mà Esquerra li aguanta els peus, tot amb traces molt suaus i elegants. És daurada i policromada, i mesura 69 centímetres d'alçada.   La història del Santuari la comença el rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, demanant al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser concedida el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla i llavors rector de Sant Pere de Vilamajor i Degà oficial del deganat del Vallès, va signar-la. El temple té la planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. La nau central fa 5'20 metres d'ample per 13'90 de llarg, mentre que els braços creuers tenen 3'65 metres d'ample per 2'30 metres de llarg i el presbiteri 4'25 metres de llarg. A la façana hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte.

El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, la seu de la parroquia de Montmany. A l'any 1936, el temple va ser profanat i, entre d'altres, un retaule barroc, existent ja l'any 1737. La imatge, però, va poder ser salvada per l'acció coratjosa d'uns veïns i va ser amagada en diversos llocs.El temple va ser restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada pel rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d'aquestes actuacions va ser l'any 1957. Des de l'any 1973 tenen cura del lloc una comunitat de monges benedictines.   Completen el conjunt una torre de senyals, de planta quadrada i construïda amb pedra l'any 1845, i una petita capelleta situada gairebé a sota d'aquesta torre, on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana.

2012  Catalunya

 Excursió: ELS SOTS FERESTECS DEL PUIGGRACIOS

Data : 26-12-2012

Activitat :	Excursionisme
Situació :	MACIS DEL BERTI
Comarca :	OSONA-VALLES
Lloc d’inici  excursió :	CASA L’ULLA
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	9,52 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	9,23 HORES
Hora d’arribada :	13,47 HORES
Temps Total :	4,23 HORES
Temps en moviment :	3,21 HORES
Temps parats :	1,01 HORES
Mitjana en moviment :	2,8 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,2 KILOMETRES
Altitud màxima :	707 METRES
Altitud mínima :	356 METRES
Desnivell total :	350 METRES
Desnivell acumulat pujant :	410 METRES
Desnivell acumulat baixant	387 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DELS DILLUNS
Crònica	CASA L’ULLA,CAN’OLIVERAS,CAM MIQUEL,SANTUARI DE PUIGGRACIOS,TORRE D’AGUAITIA,SANT PAU DE MONTMANY,PUNT D’INICI

                                                          MAPA DEL RECORREGUT

2022  Catalunya

 Excursió: AIGUAFREDA RIERA DE MARTINET

Data : 24/10/2022

Activitat :	Excursionisme
Situació :	POBLACIO AIGUAFREDA
Comarca :	OSONA-VALLES
Lloc d’inici  excursió :	PARKING DAVANT MAQUINES AC
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	9,03 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	7,56 HORES
Hora d’arribada :	12,03 HORES
Temps Total :	4,07 HORES
Temps en moviment :	3,14 HORES
Temps parats :	52 MINUTS
Mitjana en moviment :	2,8 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,2 KILOMETRES
Altitud màxima :	690 METRES
Altitud mínima :	408 METRES
Desnivell total :	283 METRES
Desnivell acumulat pujant :	318 METRES
Desnivell acumulat baixant	294 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DELS DILLUNS (4 PERSONES)
Crònica	AIGUAFREDA,FONT DELS ENAMORATS L’AFRAU,SANT MARTI AIGUAFREDA DE DALT FONT FRESCA,EL SAUC,PUNT D’INICI
	SI LA TORNEN A FER BUSCAR EL CORRIOL PER ANAR AL CASTELL DE CRUILLES

 

                                            EL   SAUC

                                              LA FONT FRESCA

                                     SANT MARTI DE AIGUAFREDA

                                        SANT MARTI DE AIGUAFREDA

                                         SANT MARTI DE AIGUFREDA

                                          SANT MARTI DE AIGUAFREDA

                                        SANT MARTI DE AIGUAFREDA

                                                     L'AFRAU

                                                   L'AFRAU

                                    RIERA DE MARTINET SECA

                                         MAPA DEL RECORREGUT

2022  Catalunya2022  Catalunya

 Excursió: SANT QUIRZE SAFAJA PUIG D’OLENA

Data : 21/11/2022

Activitat :	Excursionisme
Situació :	POBLACIO SANT QUIRZE SAFAJA
Comarca :	MOIANES
Lloc d’inici  excursió :	APARCAMENT CARRETERA BV-1341 CENTRE POBLACIO
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	9,99 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,12 HORES
Hora d’arribada :	12,06 HORES
Temps Total :	3,54 HORES
Temps en moviment :	3,06 HORES
Temps parats :	48 MINUTS
Mitjana en moviment :	3,3 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,6 KILOMETRES
Altitud màxima :	807 METRES
Altitud mínima :	576 METRES
Desnivell total :	217 METRES
Desnivell acumulat pujant :	294 METRES
Desnivell acumulat baixant	282 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DELS DILLUNS (3 PERSONES)
Crònica	SANT QUIRZE DE SAFAJA,L’ESTRET,LA ROVIRETA,COLLET DE CAN SANS,PUIG D’OLENA,COLLET DE L’ESCOPETER,PUNT D’INICI
	LA RUTA DE MARIUS TORRES,QUE PASSA PER LA CASA DE LA ROVIRETA,NO ES POT PASSAR,LA ROVIRETA A TANCAT EL PAS I NO ES PASSA,S’HA D’ANAR PROP DEL COLLET DE L’ESCOPETER,I PER LA PISTA QUE ENS PORTARA AL COLLET DE CAN SANS, I PUIG D’OLENA,EL RECORREGUT S’HA ALLARGA MES DE UN KILOMETRE

                                     MAPA DEL RECORREGUT

                               CARTELLS A SANT QUIRZE

                                         LA ROVIRA

                                 CARTELL INDICADOR

                       EL FUNDADOR DE PUIG D'OLENA

                                 PUIG D'OLENA

                                  CARTELL INDICADOR