RECORREGUTS ALTA GARROTXA(4)

SANT JOAN DELS BALBS

Aquesta esglesiola es troba a ponent de la vall de la Pinya, a la Vall d’en Bas, en un vessant de la muntanya de la Ranta (o Rauta o Randa). El seu cognom, dels Balbs, ve donat per l’indret on es troba situada.

Cal dir, abans de començar a relatar la seva història, que el sol fet d’existir va ser degut a les tibantors existents entre els monestirs de Ripoll i de Besalú. Tenint en compte que es troba a poca distància de l’església de la Pinya, Sant Joan dels Balbs no hauria d’existir. Però es va donar el cas que la Pinya pertanyia al monestir de Ripoll i el lloc dels Balbs pertanyia al monestir de Besalú. Aquest lloc, doncs, hauria hagut de sotmetre’s al monestir de Ripoll. Segurament amb l’ajuda dels senyors dels Balbs es va erigir la nova església pertanyen al monestir de Besalú i es va resoldre el problema.

L’església té una sola nau rectangular i un sol absis. Es creu que els murs laterals de la nau i part del frontispici van sobreviure als terratrèmols del segle XV. Després d’aquests, es reconstruir part del frontispici  de ponent i dels murs laterals i es va donar a la volta de canó la forma apuntada. L’absis va ser construït en forma d’arc de mig punt però amb un radi menor que el primitiu.

Sembla que la sagristia, capella i porxo es van construir el 1770 i l’arrebossat i pintures van ser obra del segle XIX.

La primera notícia que es té del nom dels Balbs prové del comte Guifré de Besalú. Aquest, en el seu testament, el 958, és citat aquest lloc com a “Balbos”. El 977, el comte-bisbe Miró cedia a l’església de Sant Vicenç de Besalú l’alou de Balps o Balbs junt amb la seva església dedicada a Sant Joan. Cap al març de l’any 1000, Bernat de Tallaferro, comte de Besalú, feia donació d’aquesta església al monestir de Sant Genís i Sant Miquel Arcàngel de Besalú.

No és fins l’any 1314 que no tornem a tenir notícies d’aquesta església. És en aquesta data que es parla de l’existència de dos altars: el major, dedicat a Sant Joan i un altre dedicat a la Verge Maria.

Des d’aquesta data i fins a principis del segle XV hi ha documentació on es parla dels diferents rectors que passen per aquesta església. En aquesta època es sap que el rector cobrava una quarta part dels delmes i que la resta s’enviava al monestir de Santa Maria de Besalú.

Els anys 1427 i 1428 van tenir lloc els forts terratrèmols que van assolar la comarca. Per documents sabem que l’església va ser totalment destruïda. El 1436 encara hi ha notícies que els oficis es celebraven en una barraca.

Entre els anys 1440 i 1470 es va reconstruir. L’interior contenia dos altars i la pila baptismal, igual que l’anterior als terratrèmols. L’inventari d’objectes no va variar fins el 1517, denotant una pobresa extrema a tota la parròquia.

L’any 1550 es repara el sostre que amenaçava d’esfondrar-se. És en aquesta època on trobem per primera vegada l’existència de dues campanes.
El 1609, el bisbe de Girona Arévalo de Zuazo va suprimir la parròquia degut a que només hi quedaven quatre focs (cases), passant a pertànyer a la parròquia de la Pinya.

El 1663 es va reparar el sostre de l’església perquè hi plovia a dins. També es va refer la paret del clos del cementiri. Com a curiositat, el segle XVIII només va tenir dos rectors: Rvnd. Sulpici Llondies (1695-1748) i el Rvnd. Ponç Prat (1750-1801).

Fins el 1897 es té constància que Sant Joan dels Balbs posseïa un cementiri. Actualment, però, no es conserva cap vestigi.

Després de la Guerra Civil, el 1940, es va fer una reconstrucció bàsica per reintegrar l’església al culte.

Cap a finals dels anys 70 del segle XX, gràcies al mossèn Josep M. Melció, rector de la Pinya, al grup Amics del Vescomtat de Bas i a molts voluntaris, es va començar a reparar l’església. Primer es va reconstruir el teulat. Van seguir el campanar, els paraments exteriors, la façana.

Gràcies a aquestes obres es va poder comprovar les diferents fases construcció que va patir l’església: els carreus de la part inferior de l’absis serien anteriors als terratrèmols del segle XV, l’altar, façana i campanar són posteriors als terratrèmols, la sagristia i les cartel·les son del 1770 i la decoració i pintures de l’altar són de 1831.

(informació de la garrotxa)el trak a wikiloc Ramon gonzalez

SANTUARI DE FONT DE JOAN

Es desconeix el seu origen. Es tracta d’una pairalia i església juntes en un sol edifici. A la dreta de l’edificació hi trobem la font de Joan. Aquesta font alimenta un rierol que aflueix a la riera de Riudaura.

L’estructura de l’església correspon als inicis del segle XII tot i que es poden veure alguns vestigis d’una construcció anterior. Fins i tot hi ha les romanalles d’un oratori visigòtic (Antoni Noguera). La pica baptismal és de forma cilíndrica en la banda superior i tronco-cònica en la inferior. Va ser descoberta per Antoni Noguera capgirada dintre el recinte del cementiri.

L’església manté la nau, l’absis, el frontispici i el campanar de cadireta. Hi veiem uns afegitons, probablement del segle XVIII, per a reforçar l’absis i que són a l’interior de la cabanya de la masoveria.

Abans del 1936, la gent hi venerava una imatge petita, amb mantell fins els peus, que sostenia l’Infant damunt del genoll esquerre i amb un llibre a la mà. Mare i Fill lluïen una corona de llirs. Hi ha detalls que fan pensar que el seu origen es del segle XIII.

Com a santuari, el temple tenia molts privilegis. El més important, el dels trenta passos canònics, amb la pena d’excomunió.

Els goigs editats per la impremta Bonet el 1940 es titulen “Goigs en honor de Sant Joan Baptista, que es venera en son Santuari situat en la parròquia de Riudaura, bisbat de Girona”. Diuen el següent:

Als devots consoleu,

 de Riudaura en la capella,

 i d’una font prop d’ella

 amb salut els regaleu,

 els sospirs oïu piadós,

 que l’afligit cor us envia”.

Finalment només afegir una descripció del lloc que va fer C.A.Torras a principis del segle XX: “Està adjuntada a una gran casa que serveix d’ermita y que no està avui habitada, per no trobar-se ermitans o masovers que vulguin viure en lloc tant desert. (…) El lloc es amagat, desert i solitari y tot convida al recolliment y a la melangiosa poesia”.

(informació de la garrotxa)

 Excursió: SANT JOAN DELS BALBS SANTUARI DE FONT DE JOAN

Data : 10-11-2014

Activitat :	Excursionisme
Situació :	PROP DE LA POBLACIO DE LA PINYA
Comarca :	GARROTXA
Lloc d’inici  excursió :	ERMITA DE SANT JOAN DE BALBS
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	10,13 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,28 HORES
Hora d’arribada :	12,29 HORES
Temps Total :	4,01 HORES
Temps en moviment :	3,22 HORES
Temps parats :	0,38 MINUTS
Mitjana en moviment :	2,5 KILOMETRES
Mitjana Total :	3,06 KILOMETRES
Altitud màxima :	875 METRES
Altitud mínima :	532 METRES
Desnivell total :	343 METRES
Desnivell acumulat pujant :	525 METRES
Desnivell acumulat baixant	557 METTRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DELS DILLUNS (6 PERSONES)
Crònica	RECORREGUT: SANT JOAN DE BALBS, ORATORI DE SANT PERE MARTIR,SANTUARI DE FONT DE JOAN,CAN PETIRAS,CAN MANTE,EL SOLER ,SANT JOAN
	El trak a wikiloc Ramon gonzalez

                                                           MAPA DEL RECORREGUT

                                                          SANT JOAN DELS BALBS

                                                                    SANT JOAN

                                                             ORATORI SANT PERE MARTIR

                                                             DETALL DEL ORATORI

                                                    SANTUARI DE FONT DE JOAN 

                                                              ENTRADA DEL SANTUARI

                                                       DETALL DEL SANTUARI

                          

        MARE DE DEU DEL MONT

          La imatge de la Mare de Déu que ha donat nom al santuari i, per extensió, a la muntanya és, en origen, una marededéu trobada, que ja era venerada, almenys des de 1222. L'evidència documental d'aquesta veneració i de l'existència de clergues per servir-la ha fet suposar erròniament l'existència primitiva, sobre el cim de la muntanya, d'un santuari previ a l'actual, quan el document es refereix al culte efectuat dintre del monestir de Sant Llorenç del Mont. Fou a principis del segle XIV, entre 1311 i 1318, que l'abat Bernat va fer construir un santuari per a la imatge fora del monestir, al punt més elevat de la muntanya. L'èxit de la iniciativa, amb gran atracció de pelegrins, provocà una disputa amb el bisbe de Girona, Guillem de Vilamarí, que senyorejava el monestir, per controlar-lo. El bisbe interposà un plet, que acabà el 1319 amb un conveni entre les parts, segons el qual l'abat en mantindria l'admninistració i el bisbe el dret de visitació i la jurisdicció, i a més rebria un cens anual 10 lliures de cera.

         El 1461, en la vigília de la Guerra Civil Catalana, el bisbe hi va intentar prohibir el culte per considerar-lo un lloc on es reunien elements remences i antifeudals. El 1577 l'abat nomenà dos seglars com a administradors, amb facultats molt àmplies, que s'organitzaren en la confraria de sant Joan Baptista. Aquesta confraria és el precedent de la comissió per a la reconstrucció del santuari, creada el 1962 i transformada en Patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont el 1969, i de l'encara més recent Associació Amics del Mont.

         Des de 1592 els abats de Sant Llorenç del Mont, molt minvat, van ser substituïts per priors, al ser agregat el monestir al de Sant Pere de Besalú. Des del 1833 el capellà custodi fou nomenat pel bisbe i, un cop suprimits tots dos monestirs el 1835, es féu càrrec també de la parròquia rural de Sant Llorenç de Sous instal·lada entre les ruïnes del monestir del Mont. El 1936, poc després de l'alçament feixista que desembocà en guerra civil, fou saquejat pels anarquistes.

         Entre 1949 i 1957 s'hi establí una comunitat de caputxins, que no prosperà per les difícils comunicacions que encara hi havia, abans de la construcció de la carretera. Entre 1962 i 1964 el patronat del santuari emprengué obres de consolidació i restauració, especialment a l'església. A partir de 1997, el bisbat de Girona, l'Ajuntament d'Albanyà i la Generalitat de Catalunya han renovat totalment l'hostatgeria i el restaurant.

          Des d'antic el santuari ha atret pelegrins i romeus, sobretot de les contrades del voltant. Molts pobles de l'Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany hi organitzen anualment romiatges. La Mare de Déu del Mont és patrona de l'Empordà. 

           Estades de Verdaguer

         L'estiu del 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i tranquil·litat per a escriure. Durant la seva estada va escriure alguns fragments del poema Canigó, que ja tenia molt avançat, alguns poemes menors i un relat de gran interès sobre el santuari, la muntanya i la seva gent (L'ermita del Mont). L'any següent s'hi va tornar a estar pocs dies, i gestionà la compra, a Barcelona, d'un harmònium per a l'església, que encara s'hi conserva.

         En la primera estada va escriure la Cobla a la Mare de Déu del Mont, que ha substituït els antics goigs (documentats al santuari des del segle XV): L'església és d'una sola nau, d'estil romànic tardà, de principis del segle XIV, construïda amb carreus molt ben escairats i afilerats i coberta amb volta de canó apuntada. L'absis semicircular fou pràcticament eliminat en el segle XVIII per a construir el cambril per a la Mare de Déu que presideix l'església; se'n veuen vestigis dins les dependències de l'hostatgeria. La façana, a ponent, és de gran sobrietat, dividida en dos cossos per una cornisa, que segueix també els laterals de l'església, per fora i per dintre. A la façana, el cos inferior té, al centre, la porta, a la qual s'accedeix per unes escales; té tres arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà, originàriament esculpit. El cos superior està presidit per una alta i estreta finestra de mig punt de doble esqueixada, oberta sobre la porta. Davant de la façana i adossat al seu extrem NO hi ha un campanar, de planta lleugerament rectangular i obertures úniques a cada cara, de mig punt i apuntades.

         Davant de l'església hi ha uns antics fogons utilitzats pels romeus i els excursionistes emmarcats per unes arcades. S'hi pot veure una placa de 1992 que commemora el 200 aniversari de l'ascensió al Mont dels científics Delambré i Méchain, pares del sistema mètric decimal.

         L'hostatgeria i rectoria, construïda darrere l'església i adossada a aquesta, és un edifici dels segles XVII i XVIII. S'hi conserva, molt restaurada, la cambra que ocupà Verdaguer amb el mobiliari de l'època. A l'est, davant d'aquest edifici, hi ha l'estació repetidora.

          Al costat del santuari, on ara hi ha l'aparcament, hi havia la Santa Cova on, segons la tradició, fou trobada la marededéu. Es va ensorrar l'any 1971 quan s'acabaven les obres de l'aparcament i de la carretera.

         la imatge de la Mare de Déu del Mont és una talla gòtica, del segle XIV, d'uns 80 cm d'alçada, feta en alabastre de Beuda. És una marededéu sedent, sobre una roca, amb el Nen a la falda. El 1936 els anarquistes l'estimbaren muntanya avall, però va poder ser recuperada i restaurada. La imatge original, després d'un intent de robatori el 1990, es conserva al Museu d'Art de Girona.

         El santuari conserva una altra imatge mariana, la de la Mare de Déu de les Agulles, també gòtica, del segle XIV, tallada en pedra calcària. Representa Maria dempeus, amb el Nen carregat al braç esquerre i un món a la mà dreta. El nom li prové de les agulles que portava el seu vestit, que eren constantment canviades per altres de noves pels devots, els quals les empraven per a guarir ferides per l'ús d'agulles. Inicialment, es venerava a la Santa Cova.

         El timpà de la porta de l'església estava decorat amb una escena del Judici Final de tradició romànica, de la qual es conservava un fragment lateral in situ amb la representació d'un arcàngel advocat dels fidels, que ha estat traslladat a l'interior del temple, que també posseeix una reixa de forja gòtica del segle XVI.

         El cambril barroc de la Mare de Déu, del segle XVIII, simula, en la façana a l'església, un retaule amb dues columnes corínties a costat i costat, que emmarquen la imatge, i amb la representació de l'Esperit Sant a l'extrem superior.

        A l'església es conserva la làpida sepulcral de l'abat de Sant Llorenç del Mont Francesc Albanell († 1530).

          El 2008 s'hi inaugurà un monument dedicat a Jacint Verdaguer, en commemoració del 175è aniversari de l'inici de la Renaixença catalana. És una escultura de bronze, obra de Joan Ferrés, que representa el poeta assegut, d'esquena al Canigó i en actitud d'escriure, col·locada a l'esplanada de davant del santuari, al N. Aquest monument s'afegeix a un monòlit commemoratiu del centenari de Canigó instal·lat el 1986.

          Santuari de la Mare de Déu del Mont, façana de sol ixent. En ella es troba situat el monument commemoratiu al VII centenari, "7 monjos", obra de Duaita Prats.

         Posteriorment, tal com s'explica en la cronologia i en el capítol "Història" al seu web oficial, el 2011 es complia el VIIè centenari de la construcció del Santuari de la Mare de Déu del Mont dalt del cim. Per tal motiu, amb l'impuls del Rector custodi, Mn. Enric Sala, aquell estiu s'inaugurava el grup escultòric 7 monjos, obra de l'artista garrotxina Duaita Prats (Tau), en homenatge als 700 anys d'existència del recinte i als qui havien estat els seus fundadors.

           L'escultura, feta en bronze sobre peanya de pedra, està instal·lada al repla superior de la façana de sol ixent i dona la benvinguda als visitants. Representa els set monjos que van ser els darrers habitants del Monestir de sant Llorenç de Sous, el 1332, abans de l'ensulsiament de la nau de l'església a causa dels terratrèmols dels anys 1427-1428. L'obra va ser beneïda pel bisbe Francesc Pardo enmig de nombrosos fidels que van compartir la celebració, i simbolitza, en si mateixa, els valors del Santuari: peregrinació, acolliment, pervivència, unió, tradició i modernitat.

         Arran de la supressió del monestir de Sant Llorenç del Mont, es traslladà el retaule renaixentista de la Mare de Déu, obra de Pere Mates, a l'església del santuari. Hi fou destruït durant el saqueig que hi efectuaren els anarquistes el 1936 i només se'n conserven descripcions antigues.

         La principal tradició del santuari és la referent a la troballa de la Mare de Déu. Segons aquesta tradició, un pastor que conduïa un ramat de bous per la muntanya a fixar-se que un dels seus animals tossava amb insistència en un indret concret. Encuriosit, hi va retirar unes pedres i va descobrir una cova on hi havia una Mare de Déu, que seria traslladada al monestir i més tard al novell santuari.Verdaguer va transmetre també una llegenda sobre la fundació del santuari de la Mare de Déu del Mont. Conta que l'abat de Sant Llorenç del Mont va rebre instruccions en somnis per a la construcció d'un santuari per a la imatge, ja tan venerada al monestir, en una altura. Va decidir construir-lo al pla de Solls, entre el monestir i l'actual santuari, però l'endemà del primer dia de feina es van trobar les eines al cim de la muntanya. Els obrers van tornar a treballar al mateix lloc, i es va repetir el fet, fins que van abandonar el primer projecte i van construir el santuari allà on el volia la Mare de Déu.(viquipédia)

 Excursió: BEUDA MARE DE DEU DEL MONT

Data : 14-09-2015

Activitat :	Excursionisme
Situació :	BEUDA PROP DE BESALU
Comarca :	LA GARROTXA
Lloc d’inici  excursió :	BEUDA SANT FELIU
Grau de Dificultat :	MITJANA
Distància recorregut :	10,83 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,13 HORES
Hora d’arribada :	14,05 HORES
Temps Total :	5,52 HORES
Temps en moviment :	4,28 HORES
Temps parats :	1,24 HORES
Mitjana en moviment :	2,4 KILOMETRES
Mitjana Total :	1,9 KILOMETRES
Altitud màxima :	1092 METRES
Altitud mínima :	337 METRES
Desnivell total :	755 METRES
Desnivell acumulat pujant :	728 METRES
Desnivell acumulat baixant	759 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DELS DILLUUNS (8 PERSONES)
Crònica	BEUDA SANT FELIU,CAN LLUC,COLL DE BATET, SANT LLORENÇ DE SOUS,COLLET DE SORRERES, MARE DE DEU DEL MONT,EL CASTELLOT, PUNT D’INCI
	EL CAMI DE BAIXADA MOLT EN COMPTE ES MOLT DRET I MALA PETXA

                                                          MAPA RECORREGUT

                                                  PANEL DE BEUDA

                                                               ESGLESIA DE BEUDA

                                                 SANTA MARIA DEL MONT

                                                            JACINT VERDAGUER

                                                        HABITACIO DE VERDAGUER

                                                    SANT LLORENÇ DE SOUS

                                                              SANT LLORENÇ

                                                         SANT LLORENÇ

      SANTA MARIA DE BOLOS

        L'església de Santa Maria de Bolòs està situada al veïnat de Bolòs, al costat del veïnat de Salarça (Beget), en el que era l'antic municipi de Freixanet, incorporat a Camprodon el 1965. Administrativament doncs és part del Ripollès tot i que geogràficament pertany a l'Alta Garrotxa i humana i econòmicament a la Vall de Camprodon. Està protegida com a bé cultural d'interès lo

       Aquesta església està ubicada sobre un petit terraplè assolellat sobre la riera de Bolòs, entre el Puig Dot i Salarça, encarada al sud amb el Puig Ou a l'altra banda de la vall. Està orientada segons l'eix nord-oest (on hi ha el campanar) sud-est (on hi ha l'absis). S'hi pot arribar per una pista des de Salarça o a peu des de la Serra del Nevà a través del coll de la Creueta o per Creixenturri

       És una construcció romànica del segle XI, amb volta de canó apuntada. Sobresurt de la façana de ponent (nord-oest) un campanar en forma de torre acabat en piràmide. L'església es va consagrar el 13 d'octubre de 1050. El topònim, sota la forma "Bolosso", ja s'esmenta l'any 1017. Hi ha notícies dels anys 1159, 1195 i 1213 que esmenten l'església, i se sap que el cavaller Bernat d'Oix va fer donació l'any 1236 de les propietats que tenia en aquesta parròquia al seu nebot Pere des Coll. Es cita "ecclesia de Bulosso" i de "Bolosso" a finals del segle XIII i "ecclesie parrochialis Sancte Marie de Bolos" durant el segle XIV. L'interior mostra signes d'haver estat en ús regular fins al segle XIX, amb pintures murals i un petit retaule de guix però sense cap imatge. Els bancs són molt més recents. En despoblar-se progressivament el veïnat a partir de l'any 1950, el temple s'ha anat degradant. Al fons de l'església, al costat oposat de l'altar, hi ha una escala de fusta que permet pujar fins al petit cor.(VIQUIPÉDIA)

 Excursió: VOLTA A SANTA MARIA DE BOLÓS

Data : 21-09-2015

Activitat :	Excursionisme
Situació :	CAMPRODON PROP DEL CLUB DE GOLF
Comarca :	RIPOLLES
Lloc d’inici  excursió :	PROP DE LA FONT DEL BOIX
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	10,89 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,05 HORES
Hora d’arribada :	12,47 HORES
Temps Total :
Temps en moviment :	3,39 HORES
Temps parats :	1,03 HORES
Mitjana en moviment :	3 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,3 KILOMETRES
Altitud màxima :	1094 METRES
Altitud mínima :	678 METRES
Desnivell total :	415 METRES
Desnivell acumulat pujant :	455 METRES
Desnivell acumulat baixant	473 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DELS DILLUNS (5 PERSONES)
Crònica	COLL DE LA CREUETA,MAS SIVILLA,EL MASSAR SANTA MARIA DE BOLÓS,LA MASÓ,COLL DE LA MASÓ,COLLET DE L’AMBARDA,COLL DE BOLÓS MAS BLANC,COLLET DEL BEÇOS,PUNT DE SORTIDA (a la primera tanca hi ha un rètol que diu vaques braves les en vist i fan respecte

                                                        MAPA DEL RECORREGUT

                                                                PAL INDICADOR

                                                       SANTA MARIA DE BOLÓS

                                                        L'ERMITA PER DINTRE

                                                       EL CAMPANAR DE BOLÓS

                                                       PONT DE TOSCA

                                           CARTELL DE COMENÇAMENT DEL CAMÍ

                   ORATORI DE LA VERGE DE LES NEUS.

                    Per arribar a l'oratori de la Verge de les Neus, agafarem la pista forestal que surt del càmping de  la carretera de Sant Pau de Seguries a Camprodon, i puja a la collada del Sitjar, la pista esta enporlonada fins en aquest punt deixen el cotxe, seguin el camí de l'esquerra i a uns 100 metres giren a la esquerra per trobar un camí que ens portarà al coll de l'Alec,sense deixar la pista forestal, ens portarà fins a unes roques que hi ha un petit oratori de la Virgen de las Nieves,per arribar fins aquí es un camí molt planer i fàcil D'Arribar-hi, sí es vol fer tot el recorregut cap el Coll de Devesases,Collet del Sivilla,son corriols molt poc transitats i força bruts, que en forces punts es perden i si no portes un GPS es molt difícil de seguir-los, al arribar a la Collada del Remei ja es torna a trobar la pista forestal marcat i molt fàcil de seguir.

2013  Catalunya

 Excursió: ORATORI DE LE MARE DE DEU DE LAS NEUS

Data : 01-07-2013

Activitat :	Excursionisme
Situació :	PROP DEL REMEI DE CAMPRODON
Comarca :	RIPOLLES
Lloc d’inici  excursió :	COLLADA DEL SITJAR
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	8,43 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,29 HORES
Hora d’arribada :	12,15 HORES
Temps Total :	3,45 HORES
Temps en moviment :	2,58 HORES
Temps parats :	47 MINUTS
Mitjana en moviment :	2,8 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,2 KILOMETRES
Altitud màxima :	1182 METRES
Altitud mínima :	997 METRES
Desnivell total :	184 METRES
Desnivell acumulat pujant :	340 METRES
Desnivell acumulat baixant	358 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DELS DILLUNS
Crònica	COLLADA DEL SITJAR,COLL DE L’ALEC,COLLET DE D’EN SIVILLA,COLLADA DEL REMEI,PINT D’INICI

                                                     MAPA DEL RECORREGUT

                                                         ORATORI DE LES NEUS