CAN XEL+CASTELLTORT
Colltort (Garrotxa) El castell de Colltort se situa a la
carena formada per les serres del Corb (ponent) i la de Finestres (llevant) i a
una altitud de 847 metres. Per accedir-hi des del nord el camí assoleix la
collada de la font Pobra i ressegueix la carena vers ponent, mentre que des del
sud el camí acaba a la mateixa collada accedint-hi des de Sant Iscle de
Colltort integrat dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols. La parròquia i
la vall de Sant Iscle, així com el castell, són esmentats en el testament del
«Tallaferro» (Bernat I de Besalú) de l’any 1020 o 1021; el testador, entre els
molts llegats que féu al seu fill i successor Guillem, li concedí aquest
castell. Tres anys abans, però, hi ha referència al «castro de collo Tortuensi»
en la dotació del bisbat de Besalú. En aquesta documentació també s’esmenta el
proper castell de Finestres, fet que es repeteix en la venda de l’alou de La
Cot a l’abat de Besalú (any 1028) donat que ambdós castells (Colltort i
Finestres) sempre han tingut una vida comuna històricament. L’any 1698, Sant
Iscle, com la vila de Sant Feliu de Pallerols i el lloc de Sant Miquel de
Pineda –tots del mateix districte municipal– eren de la batllia reial
d’Hostoles. El castell, però, va perdre ben aviat la seva funció defensiva i
poc a poc s’anà enderrocant, quedant actualment només part dels seus murs des
d’on s’albira una magnífica panoràmica de la zona volcànica d’Olot. Nota: per
fer aquest escrit he recollit la major part de la informació històrica de l’escrit
del volum III de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor
Rafael Dalmau l’any 1971 (segona edició del 1992).Recorregut,Can Xel,Sant
Miquel Sacot,Castell de Colltort,Collada de Colltort,Collet de Font Pobra,La
Font Pobra,Bassols,Pla de Sacot,Can Xel.
Distancia 7,75 kilòmetres,desnivell 291 metres,temps 4
hores amb esmorzar
Temps d’esmorzar 45 minuts(trak a wikiloc ramon gonzalez)
LA TOSSA DE PUJOLRIU
La Tossa de Pujolriu és una muntanya de 932 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas a la comarca de la Garrotxa, Hostalets d’en Bas.
Recorregut: la pista que puja a la
Coromina deixen el cotxe al costat de la cadena que talla el pas als vehicles, seguin
per la pista al arribar a un corba, una fita ens senyala el corriol, troben unes
marques al arribar a la riera de Falgars i unes senyals en forma de fletxa als
arbres, així ens guien, al arribar a la font de la Portallera, el camí puja per
arribar dalt del grau, sols falta pujar dalt de la Tossa de Pujolriu, i gaudir de
les magnifiques panoràmiques, la tornada fen una petita variant, que ens porta a
la pista de la coromina.
Distancia 8,73km,desnivell 450
metres,temps 4,20 minuts amb esmorzar,temps d'esmorzar 35 minuts(el trak a wikiloc ramon gonzalez)
MAPA DEL RECORREGUT
EL CAMI DE LA PORTALLERA
LA FONT DE LA PORTALLERA
LA TOSSA DE PUJOLRIU
CINGLES DE FALGAS
EL CANIGO VIST DE PUJOLRIU
LA VALL D'EN BAS VIST DE PUJOLRIU
PLA DE LA GARGANTA+HOSTAL DEL
GRAU
Recorregut: sortida de
L'aubert (Hostalets d'en Bas)direcció al Moli Vell, els Autets,Can Pinyana,Can Felo,Bosc
Llobater,Baume
d dels Murris,Serrat de la Coma,Coll de Pruit,Pla de la Garganta,Hostal
d el Grau,Camí Ral de Vic a Olot,i tornada a L'aubert.
d dels Murris,Serrat de la Coma,Coll de Pruit,Pla de la Garganta,Hostal
d el Grau,Camí Ral de Vic a Olot,i tornada a L'aubert.
El camí transcorre per uns corriols pocs
trepitjats,sobre tot fins al Coll de Pruit,que
hi ha els primers pals indicadors,alguna pintada en groc ens dona alguna
pista,una paret seca amb runes també ens
serveix de guia,la carena del Serrat de la Coma,la tanca del filat, tallà el
corriol i fa que es perdi, si no es amb l'ajuda del G P S es difícil
seguir-lo, al arribar al Hostal del Grau, continuen per el camí ral de Vic a
Olot per retornar al punt de sortida distancia 535
m metres desnivell acumulat 615 metres,temps 5hores amb esmorzar,temps d'esmorzar 20 minuts, el temps ens acompanya i la sortida es bona
(8 (el trak a wikiloc ramon gonzalez)
MAPA DEL RECORREGUT
EL CAMI RAL
HOSTAL DEL GRAU
CARTELL DEL CAMI RAL
DETALL DEL CAMI RAL
PANORAMICA DEL PLA D'AYATS
EL MALPAS,LA
TOSSA DE PUJOLRIU,GRAU DE LA PORTALLERA
RECORREGUT:L'AUBERT,EL
MOLI VELL,LA LLOBATERA,EL MALPAS,LA TOSSA DE PUJOLRIU,EL GRAU I LA FONT DE LA
PORTALLERA,
EL CAMÍ
D'ANADA ES UN CORRIOL QUE ESTA SENYALITZAT AMB FITES,ESTA POC TREPITJAT,I EN
ALGUNS PUNTS ES PERD, AMB L'AJUDA DEL GPS POT SEGUIR-LO SENSE DIFICULTAT,PER
PASSAR EL MALPAS UNES PASSERES DE FERRO I UNA BARANA AFERRADA A LA
ROCA,FÀCIL,PERÓ AMB COMPTE,LA BAIXADA PER EL GRAU DE LA PORTELLA,FEM LA BAIXADA
I UN XIC PASSADA LA FONT,TROBEN EL CAMÍ,GIREM A LA DRETA PER CONTINUAR PER EL
CAMÍ UN XIC EMBOSCAT PER BAIXAR A LA LLOBATERA, L'ULTIM TRAM DE CAMÍ ES MOLT
BRUT MOLT POC TRANSITAT,EN ALGUNS PUNT EL CORRIOL ESTA PERDUT I TENS QUE
TROBAR-LO PER PODER SEGUIR, L'ENTORN ES MOLT BRUT, ES MILLOR SEGUIR PER EL CAMÍ
DE LA PORTALLERA.
DISTANCIA
8,43 KILÒMETRES,DESNIVELL 562 METRES,TEMPS 5 HORES AMB ESMORZAR,TEMPS
D'ESMORZAR 45 MINUTS
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| LA TOSSA DE PUJOLRIU |
 |
| EL MALPAS |
 |
| LA PASSERA DEL MALPAS |
 |
| FEM EL MALPAS |
 |
| LA LLOBATERA |
LES TRES ERMITES D’AMER
Ermita de Santa Brígida. La
planta semicircular de l'absis i els sectors mes propers de les parts laterals
són d'origen romànic (s. XI). La resta es fruit d'una reconstrucció del s.
XVII, que li donà l'aspecte actual d'una nau allargassada, façana amb porta de
mig punt i campanar d'espadanya d'un sol ull. Darrere de l'absis hi ha adossat
un habitacle de planta irregular. L'ermita està dedicada a la Santa d'Irlanda,
probablement gràcies a que un dels monjos principals del monestir d'Amer n'era
originari. Fou construïda sobre un espadat de roca d'una trentena de metres.
S'hi celebra l'aplec el primer diumenge de febrer. La primera notícia escrita
d'aquesta celebració data de l'any 1927, quan se celebrava el primer día de
febrer. Des de l'any 1972, se'n fa càrrec el Grup Excursionista Amerenc
Esquelles i, actualment, és una escola d'escalada i parapent. Des d'aquest
indret podem gaudir d'una bona vista panoràmica sobre la vall del Brugent
albirant els Pirineus, el Puigsacalm i el cingle del Far.
Ermita de Nostra Senyora de Lena, Santa Lena o Mare de Déu de Puig d'Elena. Ermita romànica del s. XIII. Consta d'una sola nau, senzilla, un notable absis, dibuixat i pintat per mossèn J. Pujolàs l'any 1946, un campanar d'espadanya i un porxo, tot ben consolidat. Tot just entrar a l'interior, a mà esquerra trobem una petita urna sepulcral amb una inscripció gòtica. L'ermita es troba situada sobre uns marges rics en fòssils, on s'han trobat fins a 43 espècies diferents. Magnífic mirador des d'on podem veure els voltants de Girona i, sobresortint, el santuari dels Àngels; tota la vall del Brugent, amb les poblacions del seu recorregut; les muntanyes de la Mare de Déu del Coll, el Montseny, el Far, el Puigsacalm; gairebé tot el Pirineu Oriental, les properes serres de Finestres i Rocacorba, i la vall de Llémena. Certament, tota una lliçó de geografia des d'un mirador quasi inèdit. S'hi celebra l'aplec la segona Pasqua o Pentecosta.
Ermita de Sant Roc. Petita ermita orientada al N en força mal estat a l'interior. Situada en direcció a la punta de la cinglera de Sant Roc, està formada per calises del Ludià Inferior recobertes per margues de Banyoles (de la Barroca) o xalions sobre el Paleocè. Hi ha una magnífica vista de la vall de Llémena i del volcà de la Banya del Boc, al NO; el pla de Girona i, en dies clars, les illes Medes s'albiren perfectament.
Torre de Roca-salva o de Sant Climent (s. XII-XIII-XIX). Masia fortificada o casa forta, pertanyent a la petita noblesa, amb una torrassa de 16 m. L'any 949 el lloc s'anomenava Albercaris, paraula d'origen celta. En documents del s. XIV, la torre s'esmenta com a "Torre o Fort de Roca-salva", corrupció lingüística popular de Roques-Albes. La paraula alb, que en celta significa "altura", formaria el nom "Roca alta".
Ermita de Nostra Senyora de Lena, Santa Lena o Mare de Déu de Puig d'Elena. Ermita romànica del s. XIII. Consta d'una sola nau, senzilla, un notable absis, dibuixat i pintat per mossèn J. Pujolàs l'any 1946, un campanar d'espadanya i un porxo, tot ben consolidat. Tot just entrar a l'interior, a mà esquerra trobem una petita urna sepulcral amb una inscripció gòtica. L'ermita es troba situada sobre uns marges rics en fòssils, on s'han trobat fins a 43 espècies diferents. Magnífic mirador des d'on podem veure els voltants de Girona i, sobresortint, el santuari dels Àngels; tota la vall del Brugent, amb les poblacions del seu recorregut; les muntanyes de la Mare de Déu del Coll, el Montseny, el Far, el Puigsacalm; gairebé tot el Pirineu Oriental, les properes serres de Finestres i Rocacorba, i la vall de Llémena. Certament, tota una lliçó de geografia des d'un mirador quasi inèdit. S'hi celebra l'aplec la segona Pasqua o Pentecosta.
Ermita de Sant Roc. Petita ermita orientada al N en força mal estat a l'interior. Situada en direcció a la punta de la cinglera de Sant Roc, està formada per calises del Ludià Inferior recobertes per margues de Banyoles (de la Barroca) o xalions sobre el Paleocè. Hi ha una magnífica vista de la vall de Llémena i del volcà de la Banya del Boc, al NO; el pla de Girona i, en dies clars, les illes Medes s'albiren perfectament.
Torre de Roca-salva o de Sant Climent (s. XII-XIII-XIX). Masia fortificada o casa forta, pertanyent a la petita noblesa, amb una torrassa de 16 m. L'any 949 el lloc s'anomenava Albercaris, paraula d'origen celta. En documents del s. XIV, la torre s'esmenta com a "Torre o Fort de Roca-salva", corrupció lingüística popular de Roques-Albes. La paraula alb, que en celta significa "altura", formaria el nom "Roca alta".
Recorregut:Santa Brigida,Mare de Deu de Lena,Sant Roc
Sant Climent d’Amer.
Distancia 13,38 kilometres,desnivell acumulat 543 metres
Temps 4,45 hores amb esmorzar,temps d’esmorzar 30 mi
nuts
ERMITA DE LA MARE DE DEU DE LA DEVESA
MAPA DEL RECORREGUT
INICI DE LA CAMINADA
ERMITA DE LA MARE DE DEU DE LA DEVESA
RETOL DE L'ERMITA
ERMITA DE LA MARE DE DEU DE MONT-ROS
L’ermita de la mare de Déu de la Devesa és un petit santuari que es trova situat a uns dos quilòmetres al sud-est de la població de Castellfollit de la Roca, en una zona actualment boscosa i solitària, just al damunt de la muntanya on passen els nous túnels de la variant, al terme municipal de Montagut.
La primera notícia documental del santuari data de l’any 1261, quan Berenguer de Requesens va fundar-hi un benefici. No tornem a tenir notícies de l’ermita fins l’any 1344, quan es produí un conflicte entre les autoritats eclesiàstiques i un laic (en Santaló de Mont, amb tota probabilitat propietari del proper mas Santaló), pel control de l’esmentada capella i els seus béns. Aquest conflicte comportà que s’encomanés al prevere Pere Pascual el govern de la capella, ates que els laics tenían prohibit gobernar esglésies. Tanmateix alguns anys després (1369), davant la manca d’un responsable que es fes càrrec del manteniment de l’edifici, se li confia a Ramon Santaló (segurament fill de l’anterior), fet que ens mostra l’aïllament i solitud de la zona. A època moderna, a l’any 1540, és realitzà una ampliació de la nau de l’església, fet clarament constatable en l’aparell de l’edifici. Posteriorment en una data indeterminada, a aquesta ampliació, se li afegí un casalot adossat a la façana de l’entrada, que servia d’habitatge a l’ermità, i es sobrealçà el campanar d’espadanya. Aquest afegit, però, ja es trobava deshabitat a finals del segle XIX i fou aterrat poc desprès. Finalment, la Guerra Civil afectà l’ermita, a l’igual que tants altres edificis religiosos del nostre país, i comportà la pèrdua d’una interessant talla romànica que representava la verge Maria amb el nen Jesús.
Hem de fer esment que poc abans d’arribar al mas de Santaló hem anat trobant tot una sèrie de fites molt treballades i que la dona que ens ha vingut a rebre a l’arribar a la masia, ens ha dit que eren fetes per un amic seu que cada vegada que els va a visitar augmenta la producció de fites, les anomena “els vigilants del camí”. són molt artístiques.
Quan hem arribat una altra vegada a Begudà hem decidit anar a dinar a “El Collet” a la sortida de Montagut.Recorregut ,Castellfollit,Mare de Deu de la Devesa,Mare de Deu de mont-Ros,Castellfollit,distancia 9,65 kilometres,ascencio acumulada 484 metres,temps amb esmorzar 8,15 hores,temps d’esmorzar 45 minuts
COLL DE PRUIT A ROCA- ROJA
Recorregut: el coll de Pruit, el Torrent,
l’Estany del Coll, el pla
Dels Alemanys,la casa de Roca-Roja,i
les vaumes de Roca-Roja la tornada per el mateix camíDistancia d’anada i tornada 7,67 kilómetres,desnivell acumulat 193 metres, temps 3,45 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 50 minuts
Fa poc dies que han fet una tallada d’arbres i tota la brancada ha quedat al terra els corriols s’han tapat, lo que era una passejada ara el tram final es una gin cama per lo brut que ha quedat el camí
LA VALL DEL BAC EL TALLO
Comencem l’excursió d’avui a 1/4 de 9. El día es presenta força assolellat.
Comencem l’excursió d’avui a 1/4 de 9. El día es presenta força assolellat.
Seguim una pista en
direcció nord i seguidament travessem una riera amb una resclosa al costat Passem
una tanca i ja veiem la casa del Molí de la Coma a la nostra esquerra. Al fons
es veu el Puig Ou.Anem continuant amunt per aquesta pista tot seguint les
marques de color blanc.. Cal anar seguint aquesta indicació...
Damunt nostre ja veiem
el Coll de Triadú i la casa que porta el mateix nom.
Arribem a El Triadú.
Casa magnífica, amb una situació de privilegi però que es troba en un estat
deplorable i que si hom no hi posa remei aviat serà només un munt de runes. Ja
es veu que aquest devia ser un mas important de la contrada, però avui no és
res més que un record d’allò que devia ser en èpoques pretèrites.
A partir d’aquí cal anar
en compte i anar seguint les fites que ens indican el camí correcte. El camí
sembla que es perd una mica però no hi ha cap dificultat per seguir la bona
ruta.
De fet si des del Triadú
enfilem cap amunt, també trobarem el camí. Anem seguint per tant les fites.continuem
per una pista fins arribar al coll i a la casa del Triadú.
Desprès d’uns 20’ de
deixar la casa, el camí planeja per la falda de la muntanya.
Ara ens caldrà pujar el
darrer tram per entre l'herbei, tot i que es recomanable seguir per la dreta
per assolir el coll i tot seguit anar resseguit la carena fins arribar al pla
de dalt. De fet per aquest darrer tram també trobem un seguit de marques verdes
i taronges que ens hi portaran.
El cim i les vessants
del Talló són ocupades, sobretot, per prats humits de pastura, amb taques de
bosc de pi roig i faig. Desprès de gairebé 2 h de camí, arribem al cim del
Talló. Té una alçada de 1276 metres i, des del seu cim, en un dia clar, s’observa
des del Canigó, al nord, fins al Montseny, al sud, i des de la Mare de Déu del
Mont, a l’est, fins a Peguera (Berguedà) a l’oest. Vista del Canigó des del
Talló
El cim pròpiament dit és
una petita clariana que tot i estar envoltada de boixos permet una bona
panoràmica. Esmorzem dalt el cim i quedem captivats pel ventall de
muntanyes que s’obre davant nostre. Desprès de gaudir de les magnífiques vistes baixem per
el costat en forta pendent.
Veiem un camí ben
fressat i marcat amb marques verdes i vermelles Caldrà seguir-lo avall amb
forta pendent. Ens introduïm dins una bonica fageda i poc desprès
arribem a la font de Resclusanys.
Aquesta font, d’una
aigua molt fresca, consta d’un gran abeurador. Està situada en un lloc on hi ha
molt bestiar pasturant
Trobem durant la baixada
uns quants roures morts i més aviat arrancats del terra, potser degut a un fort
vent. Entrem dins el bosc i arribem de nou al mas El Triadú. Seguim cap a l’esquerra
per arribar, després d’uns quants metres al coll del Triadú Davant nostre ja
veiem, al fons l’ermita de Sant Andreu de Porreres. Arribem a l'ermita de Sant
Andreu de Porreres, romànica d'un sol abasís. L'indret és magnífic i tranquil.
Sant Andreu de Porreres havia estat el principal temple de la parròquia de la
Vall del Bac fins ben entrat el segle XX La primera referència documental és de
l'any 946.
Seguin per un corriol
que ens portarà a la pista.
Continuem la baixada cap
el Molí de la Coma, resseguint la riera i un cop travessada un parell de
vegades arribem finalment al pont on tenim el cotxe (tex fer
muntanya)
Recorregut Moli de la
Coma Coll de Triadú, el Triadú Coll Vert, el Talló ,collada de Resclusanys,
Font de Resclusanys, Sant Andreu de Porreres i Moli de la Coma.
Distancia 10,35 kilòmetres,
ascensió acumulada 722 metres, temps 5,15 hores amb esmorzar i visita a Sant
Andreu temps parar 60 minuts
El trak a wikiloc Ramon gonzalez
Excursió: ELS ROURES DE LES PLANES D’HOSTOLES
Data : 23-11-2015
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
ENTRE LA
GARROTXA I LA SELVA
|
|
Comarca :
|
LA
GARROTXA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
DARRERA LA
BENCINERA PROP DE L’AREA DE PINIC
|
|
Grau de
Dificultat :
|
MITJANA
|
|
Distància
recorregut :
|
10,47
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,29 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
13,57
HORES
|
|
Temps
Total :
|
5,27 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
4,05 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,23 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,6
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
1,9 KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
798 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
264 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
533 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
557
METTRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
603 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DEL DILLUNS (6 PERSONES)
|
|
Crònica
|
LES PLANES
D’HOSTOLES,GORG DE SANTA MARGARIDA,PUIG-GRAU,LA XORIGUERA,FONT DE
L’AGUILA,MASIA LA COSTA,MASIA LA SERRA,PUNT D’INIC(el trak a Wikiloc Ramon Gonzalez)
|
|
ES NECESARI EL GPS EN ALGUN PUNT EL
CAMI
ES PERD I LES MOLTES FULLES FAM QUE
SIGUI UN XIC DIFICIL SEGUIR-LO,EN EL RECORREGUT PODEN GAUDIR DE 4 ROURES
CENTENARIS
|
||
Excursió: SANT JOAN LES FONTS S SEBASTIA S.
ESTEVE CINGLES DE FONTFREDA
Data : 25-01-2016
|
Activitat
:
|
Excursionisme
| |
|
Situació :
|
SANT JOAN
LES FONTS
| |
|
Comarca :
|
GARROTXA
|
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
SANT JOAN
LES FONTS AL COSTAT DEL CAMP DE FUTBOL
| |
|
Grau de Dificultat
:
|
FACIL
| |
|
Distància
recorregut :
|
8,35
KILOMETRES
| |
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,37 HORES
| |
|
Hora
d’arribada :
|
12,29
HORES
| |
|
Temps
Total :
|
3,52
KILOMETRES
| |
|
Temps en
moviment :
|
2,50 HORES
| |
|
Temps
parats :
|
1,01 HORES
| |
|
Mitjana en
moviment :
|
3,00
KILOMETRES
| |
|
Mitjana
Total :
|
2,3
KILOMETRES
| |
|
Altitud
màxima :
|
369 METRES
| |
|
Altitud
mínima :
|
296 METRES
| |
|
Desnivell
total :
|
72 METRES
| |
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
92 METRES
| |
|
Desnivell
acumulat baixant
|
108 METRES
| |
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
| |
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (7 PERSONES)
| |
|
Crònica
|
SANT JOANT
LES FONTS,SANT SEBASTIA,SANT JOAN,SANT ESTEVA,POBLAT IBERIC,CAN
XERVANDA,CINGLES DE FONT FREDA,CAN REGAL,FONT FREDA,PUNT D’INICI
| |
|
|
EL PRIMER
TRAN DEL RECORREGUT PER ANAR A SANT SEBASTIA NO ES MOLT INTERESANT I SI EL RIU
BAIXA UN XIC D’AIGUA PASSAR A L’ALTRA COSTAT ES UN XIC COMPLICAT, PER ANAR AL
CINGLES DE FONT FREDA S’HA DE PASSAR EL RIU DOS COPS PER UNES PASERES
| |
L’origen
del priorat de Sant Joan les Fonts cal cercar-lo en una antiga església consagrada l’any 958 i
dedicada als sants Esteve, Miquel i Joan Baptista, que més tard seria coneguda
com Sant Esteve i Sant Joan i més endavant encara només amb l’advocació
d’aquest darrer. L’any 1079 aquella església seria donada pels vescomtes de
Besalú, Udalard i Ermessenda al monestir de Sant Víctor de Marsella per tal que
es fes un priorat, alhora que aquesta fundació era dotada econòmicament. Aquella
donació inicial es veuria acompanyada amb altres en els anys següents. El
primer prior d’aquesta casa fou Gunarri.L’any 1106 el bisbe de Girona va
confirmar la fundació del priorat i la seva dependència de Sant Víctor. El 1117
es va consagrar la nova església mentre continuava en un període de molta
vitalitat i es va beneficiar de més donacions, tant de béns com de drets,
esdevenint un centre molt actiu pel que fa a transaccions econòmiques. Aquesta
vitalitat es visible fins el segle XV, quan ja no tenia comunitat i la seva
existència precària; el monestir de Sant Víctor de Marsella també va passar en
aquesta època un període decadent. L’any 1424 una butlla del papa Martí V va
sotmetre el priorat de Sant Joan les Fonts a Sant Pere de Besalú, perdent la
seva relació amb Sant Víctor. Una nova butlla del papa Climent VIII de l’any
1592 el va unir a Sant Pere de Camprodon.
L’esgl l'església de Sant Joan les Fonts és un bell edifici d’època
romànica de planta basilical, tres naus sense transsepte i tres absis, del que
n’ha perdut un. La porta principal, a ponent i aixoplugada per un porxo,
conserva bona part de la seva decoració escultòrica. El campanar és un afegit
posterior. Conserva una pica baptismal decorada i el Museu d’Art de Girona una
majestat romànica, de fusta policromada, a més d’unes taules de Pere Gascó.(monestirs de Catalunya)
2017
Catalunya
Excursió: BESALU SANT FERRIOL SAGRAT COR
Data : 24-04-2017
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
POBLACIO
DE BESALU
|
|
Comarca :
|
GARROTXA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
APARCAMENT
DE BESALU
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància recorregut
:
|
13,39
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,22 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
13,01
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,39 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,45 HORES
|
|
Temps
parats :
|
53 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,6
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,9
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
469 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
147 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
322 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
397 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
403 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (8 PERSONES)
|
|
Crònica
|
APARCAMENT
BESALU,LA TEULARIA,SANT FERRIOL,COLL DEL BRUC,EL SAGRAT COR,MAS PITRE,EL
CANADELL,PUNT D’INICI
|
|
Santuari de Sant Ferriol
El santuari de Sant Ferriol ha donat nom, des de 1922, a un
extens municipi, de
paisatge feréstec i densos boscos, on resten dempeus vells casalots i capelles
d'origen romànic.Sant Ferriol fou obra dels seus devots, i entre ells no hi
havia poderosos que escripturessin els seus donatius, sinó pagesos i artesans,
de Besalú i de la rodalia, que hi deixaven petites almoines.
El santuari no es troba en gaire bon estat,
però el conjunt -edificat pels volts
del s. XVIII en un estil gòtic tardà- té encara un aspecte bastant imponent.
Davant del santuari hi ha un entorn molt agradable que dóna pas a una
excel•lent panoràmica de l'Alta Garrotxa.
2017
Catalunya
Excursió: SANT FELIU DE PALLAROLS,COLL
D’URIA,SANTUARI DE LA SALUT
Data : 16-10-2017
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
SANT FELIU
DE PALLAROLS
|
|
Comarca :
|
LA
GARROTXA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
APARCAMENT SANT FELIU DE PALLAROS
PROP
DE L’ESGLESIA
|
|
Grau de
Dificultat :
|
MITJA
|
|
Distància
recorregut :
|
12,84
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,04 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
13,45
HORES
|
|
Temps
Total :
|
5,41HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
5,06 HORES
|
|
Temps
parats :
|
0,35
MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,9
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
1,8
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
1.086
METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
481 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
604 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
620 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
619 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (4 PERSONES)
|
|
Crònica
|
SANT FELIU DE PALLEROLS,LA
FABREGA,MOLI NOU,CAN MATES,FONT GROSSA,FONT DE L’OBI,COLL D’URIA,LA
SALUT,PUNT D’INICI
|
|
2018
Catalunya
Excursió: TORTELLA SANTA MARIA DE ARGUELAGUER
SALES DE LIERCA
Data : 19-03-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
POBLACIO
DE TORTELLA
|
|
Comarca :
|
GARROTXA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
PLAÇA DE
TORTELLA
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
10,49
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,00 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,00
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,00 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,25 HORES
|
|
Temps
parats :
|
45 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,6
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,6
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
302 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
177 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
124 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
219 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
183 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (6 PERSONES)
|
|
Crònica
|
TORTELLA,CAN PERE SANTALO,CA
L’HORTA,CAN SISRALS,EL MORATO,MOLI D’ENCARLOT,SANTA MARIA D’ARGUELAGUER,
SANTA ANA,L’ESPOELLA,CONQUES DE
BAIX,CONQUES DE DALT,SANT MARTI DE SALES ,PUNT D’INICI
|
|
SANT MARTI DE SALES
Sant Martí
de Sales és una església del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa) que forma
part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Als documents
antics és anomenada Sant Martí de "Cabissono", que sembla el nom que
porta el lloc on posteriorment fou bastida l'església
L'església
de sant Martí de Sales representa el nucli central del dispersat poble del
mateix nom i està situada a poca distància del poble de Tortellà en direcció a
llevant. És un temple d'una sola nau, amb dues capelles rectangulars a cada
costat, un transsepte -que no és apreciable des de l'exterior- i un absis
semicircular a l'interior. La porta d'ingrés està situada a llevant, presentant
carreus molt ben tallats, on hi ha gravades les inicials de Crist i al
coronament, hi ha una fornícula amb la imatge del sant. El campanar està situat
a migdia; té una torre coronada per un teulat a quatre vessants i obertures als
quatre vents.
Santa Anna d'Argelaguer
és un
monument del municipi d'Argelaguer protegit com a bé cultural d'interès local.
Capella
situada a la sortida est del nucli urbà d'Argelaguer, fou restaurada l'any 1975
pels veïns del poble. És d'una nau, amb volta de canó. L'absis se situa al
llevant, és semicircular i no té cap obertura o finestra. A migjorn hi ha una
finestra i, e l'extrem oest, una masoveria annexionada als murs del temple. La
porta d'entrada, a ponent, està adovellada i a la fusta es pot llegir "ME
FESIS AÑ 1848"
L'altar major i el mobiliari complementari són fets amb elements procedents
d'una premsa d'oli. Tot i la seva planta i carreus romànics, la capella de
Santa Anna ha passat desapercebuda al llarg de la història com ho demostra la
manca de notícies documentals sobre el seu passat
Santa Maria d'Argelaguer
L'església de Santa Maria
d'Argelaguer és d'origen romànic malgrat les nombroses reformes portades a
terme durant els segles XVI, XVII i XVIII. Conserva, amagada per les
construccions posteriors, bona part de l'estructura romànica del segle XI.
Pujant al campanar, podem veure l'absis, amb restes dels arcs llombards
originals, i la paret del migdia de la nau que presenta una bonica cornisa
decorada amb dents de serra. A l'exterior de l'absis, al costat de llevant,
conserva, a la seva base, restes de les columnes que sostenien arcs llombards.
En el decurs dels segles XVI-XVII i
XVIII es portaren a terme nombroses obres d'ampliació que amagaren la factura
romànica. El 1571 s'acabà la sagristia afegida a migjorn, segons es desprèn de
la llinda de la porta. La porta principal va ser acabada l'any 1573. a l'extrem
sud de la façana oest hi ha dues pedres cantoneres amb la data de 1643, any en
què degué quedar enllestida l'ampliació de l'edifici per aquesta banda. El
campanar és al costat de migdia i té dues pedres cantoneres on consta la data
de 24 de març de 1759. La nau que amplià el temple pel costat nord és de
principis de segle XX.
Situada a ponent. Disposa d'arcs en
degradació sostinguts per columnes de base llisa, fust cilíndric i capitells
ornats amb fulles d'acant. Tot queda protegit per una cornisa semicircular. Al
timpà fou esculpida una curculla oberta i la llinda presenta la data de 1573
En el decurs de les ampliacions
realitzades a Santa Maria es va construir el cor de l'església sostingut per un
gran arc rebaixat amb volta nervada; quatre de les claus de volta presenten
elements florals estilitzades i la cinquena una estrella de cinc puntes.
Les capelles del costat dret de la
nau presenten voltes nervades amb una clau cada una; una d'elles està decorada
amb una figura en alt relleu d'un bisbe i l'altra, presentava una altra imatge,
avui desapareguda.
Pica de batejar situada a l'interior
de l'església, col·locada damunt d'una base molt més moderna. Està ubicada al
costat esquerre de la nau principal, en una capella de construcció molt més
tardana que els murs romànic conservats en el temple. Disposa de vuit cares i
està ornada amb fullatges estilitzats; porta la data: 1 6 2 5. Amida 74cm de
diàmetre; 115cm d'alçada total i sense la base 55cm
Trobem citada per primera vegada aquesta
església a un judici, celebrat l'any 1004 al castell de Besalú, en el qual el
Bisbe de Girona, Odó, reclama el temple d'"Argelagario" al Comte
Bernat Tallaferro. A conseqüència d'aquest judici, l'església d'Argelaguer fou
restituïda a la canònica gironina. Figura com "ecclesia de
Argilagario" a les "Rationes Decimarum Hispaniae" (Diòcesi de
Girona) dels anys 1279 i 1280; i se cita també als nomenclàtors de les
darreries del segle XIV, als quals surt anomenada com "Ecclesia parrochialis
sancte Marie de Argilagueriis".
ESGLESIA DE TORTELLA
2018
Catalunya
Excursió: ANGLES SANT PERE SESTRONQUES SANT
AMAÇ
Data : 08-10-2018
|
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
|
Situació :
|
POBLACIO
D’ANGLES
|
|
|
Comarca :
|
LA SELVA
|
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
ENTRADA D’ANGLES PER LA CARRETERA
C-63
VENIN DE SANTA COLOMA DE FARNES KM
39
|
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
|
Distància
recorregut :
|
9,40
KILOMETRES
|
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,22 HORES
|
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,23
HORES
|
|
|
Temps
Total :
|
4,01 HORES
|
|
|
Temps en
moviment :
|
3,17 HORES
|
|
|
Temps
parats :
|
44 MINUTS
|
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,9
KILOMETRES
|
|
|
Mitjana
Total :
|
2,4
KILOMETRES
|
|
|
Altitud
màxima :
|
304 METRES
|
|
|
Altitud
mínima :
|
152 METRES
|
|
|
Desnivell
total :
|
142 METRES
|
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
251 METRES
|
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
272 METRES
|
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (4 PERSONES)
|
|
|
Crònica
|
ANGLES,BASSA DE CAN GRAVAT SANT
PERE
SESTRONQUES,CAN ROSSINYOL,CAN
SOLDAT
SANT AMANÇ,LA PEDROSA, PUNT D’INICI
|
|
|
|
EL TRAK A
WIKILOC (Ramon Gonzalez)
|
|
Edifici aïllat de planta rectangular,
d'una sola nau unida a un absis semicircular, coberta a doble vessant a
laterals. Cal destacar l'existència d'un porxo cobert també a dues aigües i amb
un embigat de fusta i un accés d'escales de pedra, fruit de la reforma de 1994.
La nau està unida a l'absis per mitjà d'un arc triomfal de mig punt que arrenca
d'una senzilla imposta. L'absis està cobert amb volta de quart de cercle i la
nau amb una senzilla estructura de fusta. A l'interior hi ha un banc de pedra
al llarg de les parets laterals de la nau. Tant els interiors com els exteriors
són fets de pedra vista. Al voltant de la zona de l'absis i de les parets
laterals existeix una base de mur més àmplia que fa de suport a la construcció.
La façana principal, a ponent, consta
d'una porta de fusta emmarcada de pedra amb un arc de mig punt de dovelles
petites i poc treballades. Sobre l'actual porxo s'obre una petita i allargada
espitllera i, sobre la teulada, s'alça un campanar d'espadanya d'un sol ull,
també cobert amb una petita teulada de doble vessant. La façana septentrional
conté una interessant finestra d'arc de ferradura, descoberta en la restauració
d'ara fa onze anys. Els voltants estan arranjats acuradament i enjardinats.
Fins i tot s'han fet uns aterrassaments per una total contenció de la base de
l'ermita.
La primera dada que es té és del
segle IX quan era sufragània de l'església de Sant Amanç i més tard de la de
Sant Martí Sapresa. El temple actual, però, sembla més tardà, del segle X o XI.
A finals del segle XX l'església amenaçava ruïna i fins i tot es va enfonsar el
sostre. El temple, durant el 1994, va rebre una important restauració a nivell
d'interiors, exteriors, estructura, cobertes, neteja de l'entorn, millora dels
accessos, refonamentació, paviments interiors, enllumenat elèctric, i la
rehabilitació i renovació d'imatges de culte i mobiliari litúrgic. A partir de
llavors, es va restablir el culte a l'ermita, que, malgrat estar dins el terme
municipal d'Anglès, pertany a la parròquia de Sant Martí Sapresa. Està dedicada
a sant Pere apòstol i té uns goigs dedicats. Durant la restauració del 1994 es
va descobrir una finestra d'arc de ferradura al parament nord, element que
ajuda a indicar la seva antiguitat i, per a alguns, l'origen preromànic
d'aquest antic lloc de culte. La finestra fou coberta amb una finestra metàl·lica
i una reixa protectora. Abans de la restauració existien importants esquerdes
als paraments nord i sud en el contacte entre la nau i l'absis i la paret sud
estava abombada.L'ermita fou, encara alsegle XVIII, pertanyent a la parròquia
de Sant Amanç (Anglès)
SANT
AMANÇ
L'ermita de Sant Amanç és un santuari
al veïnat de les Masies de Sant Amanç, al municipi d'Anglès (la Selva). Aquesta
edificació està catalogada com a patrimoni arquitectònic pel Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'aplec festiu de Sant Amanç se celebra
a les darreries de setembre a l'ermita. Aquest aplec l'organitza la mateixa
associació que s'encarrega de la restauració de l'ermita.
La primera menció que es té d'aquesta
ermita data del 1019, anomenant-la Sancti Amancii Anglensis. Alguns autors
creuen que la menció del 860 d'una església construïda a la Vallis Anglensis es
referia a aquesta edificació. Situada a cavall entre Anglès i Sant Martí
Sapresa, l'ermita de Sant Amanç va ser seu d'una parròquia abans que aquestes
dues viles (fins i tot Sant Martí Sapresa n'era sufragània inicialment). Aquest
fet va propiciar l'aparició, al seu voltant, del veïnat homònim de masies
disperses.
El descens de població al veïnat
propicià que a partir del 1362, es canviés la condició de sufragància i Sant
Amanç passés a dependre de la parròquia de Sant Martí Sapresa. A partir del
segle XV, el culte hi decaigué, fins al seu complet abandonament al segle XIX.
A partir del 2007, una associació
sense ànim de lucre, composta per veïns de la zona i d'altres professionals
n'està restaurant l'estructura, havent aconseguit el tancament complet del
teulat aquest mateix 2011.
Les obres de restauració de
l'església finalitzaren l'any 2014. El 15 de novembre de 2014, el bisbe de
Girona, Monsenyor Francesc Pardo i Artigas va presidir la missa en companyia
dels voluntaris, socis, feligresos i altres persones que han ajudat a restaurar
aquest temple de Sant Amanç. S'ha donat gràcies a Déu, amb la satisfacció plena
d'haver-se preservat per a generacions futures un patrimoni important per a la
vila d'Anglès.
Aquesta ermita és d'estil romànic,
amb una forma molt peculiar. En destaca el seu absis rectangular.Perpendicular
a l'absis i orientada de nord a sud, hi ha la nau, amb una volta de canó
lleugerament apuntada. Alguns experts estan oberts a la possibilitat que en
veritat, aquesta no fos més que un transsepte, però que per motius desconeguts,
la construcció de l'ermita s'hagués hagut d'acabar prematurament, deixant-la
com a nau. Al mur sud es troba la porta d'accés, amb un campanar de cadireta de
dos ulls.
Al costat nord de l'absis, hi ha una
petita sagristia, fruit d'una reforma posterior. L'afegit d'aquest element va
variar la planta original de l'església, com també ho féu la construcció d'un
habitatge, adossat a la façana oest de la construcció. Aquest habitatge es
troba actualment enrunat, però encara es poden observar a la teulada de
l'església, les escales que partien des d'aquest i servien per a arribar a dalt
de tot del campanar (wikipedia)
SANT AMANÇ
2025 Catalunya
Excursió: VERNTALLAT
SANT ANTONI DEL PORQUET PUIGPARDINES EL MAYOL
DATA
07/04/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA LES PRESES ICC |
|
|
Comarca
: |
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
COOPERATIVA
VERNTALLAT 42º07.58.3’’N
002º26’30.8’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
10,19
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,06
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
11,58 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,51
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
3,12
HORES |
|
|
Temps
parats : |
39
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,2
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,7
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
557
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
445
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
88
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
134
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
152
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR
CARRETERA ESFALTADA,PISTA DE TERRA, CAMINS DE PAGES,SENDER DE MUNTANYA ALGUN
PETIT TRAM MARCAT COM A PR |
|
|
Participants: |
LA
COLLA DEL DILLUNS (4 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
COOPERATIVA VERNTALLAT,MAS LLOPART,LA CANYOTA,SANT
ANTONI DEL PORQUET,SANTA MARIA DE PUIGPARDINES,TORRELLES,CAN CANAL,MASSEGUR,MOLI
DE MASSEGUR,EL MAYOL,EL TORTONELL,LA CENTRAL,ELS GUARANCS,CAN GRONXA, PUNT D’INICI |
|
|
|
SORTIDA FORÇA PLANERA,I INTERESANT
PER VEURE L’ERMITA DE SANT ANTONI, SANTA MARIA DE PUIGPARDINES I EL MAYOL, I
PER GAUDIR DE TOTA LA PLANA D’EN BAS QUE ES MOLT BONICA |
|
VALORACIO
GLOBAL DE LA SORTIDA: MOLT INTERESANT, ES UN RECORREGUT QUE MILLOR NO FER-LO AL
ESTIU, AVUI JA HI FEIA FORÇA CALOR, EL TEMPS IDEAL ES A L’HIVERN O A LA TARDOR
MAPA DEL RECORREGUT
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
