SAN
GENIS SADEVESA
Sant Genís Sadevesa o sa Devesa, nom
que va prendre del mas Devesa de la seva antiga demarcació, es troba situat
entre el sector de migdia o ponent del municipi de Sant Bartomeu del Grau al
que pertany. L'església i el mas o casa que té adossada, coronen una petita
serra entre dues valls presidides pels masos Devesa i Sala, les quals aboquen
les seves aigües vers la riera d'Olost i a través d'aquesta a la Gavarresa.
Es comunica per una bona pista
particular, amb la que uneix la població de Sant Bartomeu del Grau amb la
comarcal 154 de Vic a Berga per Prats de Lluçanès i Gironella. Aquesta
carretera particular de Sant Bartomeu, S'uneix a la c-154, poc després de
passat el km. 12, venint de Vic i el trencall, senyalitzat, que porta a l'església
de Sant Genís surt a poc més de dos-cents metres, a l'esquerra, de l'inici de
la carretera de Sant Bartomeu.
Té les coordenades 5º 49' i 41º 58'
40" de la fulla 331 del mapa del cadastre espanyol i la posició X 428 - Y
4647 de les coordenades UTM.
En poc més d'un quilòmetre, pel camí
particular senyalitzat s'arriba a la capella o esglesiola, que té un cobert
molt proper que amaga part de l'absis i la casa de l'ermità o masover adossada
al mur de ponent del temple.
La porta és al mur de migdia i dóna a
una mena de corredor que hi ha entre l'església i el mur baix que encercla
l'antic cementiri, ara en desús.
Tot i pertànyer al municipi de Sant
Bartomeu del Grau, ha estat tradicionalment una sufragània de la parròquia de
Santa Maria d'Olost, antigament amb fonts baptismals i cementiri. L'antiga pica
baptismal, de finals d'època romànica, es guarda al mas Sant Ramon, de Vic
SANT
JAUME DE FONOLLET
Aquesta església es troba situada al
costat del Mas Fonollet. S’hi accedeix per la carretera de Sant Bartomeu a
Perafita (BV-4601) i per la cruïlla que es troba en el quilòmetre 14,350 de la
BV-4601. Aquesta cruïlla, que està situada a 1300 metres del mas Fonollet, et
porta pel camí de Sant Jaume de Fonollet fins a l’església.
Està a l’alçada de 746 metres i té la
posició X 429530 – Y 4649566 de les coordenades UTM.
DESCRIPCIÓ
“L’església de Sant Jaume de Fonollet
consta d’una nau, no gaire llarga, coberta amb volta de canó, reforçada per un
arc toral i capçada a llevant per un sol absis. Aquest té centrada una finestra
de doble esqueixada, amb l’arc de l’exterior rebaixat en el gruix del mur;
exteriorment, el mur ha estat decorat amb un fris d’arcuacions cegues,
distribuïdes en sèries de quatre, entre cada dues bandes llombardes. Al mur del
costat de migjorn s’obre una altra finestra de doble esqueixada, i un portal
amb dovelles en arc de mig punt, sense cap element decoratiu. Curiosament un
portal d’unes proporcions i característiques semblants a aquest, es troba també
el mur de ponent, avui tapiat, però perfectament visible. A la porta del costat
de migjorn hi ha un curiós i bell forrellat, molt simple i de forma
tradicional, però amb unes decoracions geomètriques, que consisteixen a
combinar la línia trencada amb punts.
Al ja esmentat mur de ponent s’obre
una finestra en forma de creu; aquest mur és coronat per un campanar
d’espadanya d’època no romànica, i que amb el temps s’ha transformat, amb
l’addició de dos pilars, en un petit campanar de planta quadrada. Les teulades
són amb teules àrabs, tant en la nau com en l’absis, i acaben en una barbacana
de lloses col•locades sobre una cornisa de blocs de pedra i decoració.
Al mur de migjorn, hom pot veure sota
la barbacana, restes d’arrebossats que semblen els originals romànics. Els murs
han estat aparellats amb blocs rectangulars tovats amb martell, en resulta un
aparell fent filades, molt regular i ordenat.
El morter és molt dur, amb sorra i
calç, i en alguns llocs (mur de ponent), la junta és ressaltada.” (ORRIOLS,
1986:474).
L’anterior descripció està feta abans
de la darrera restauració. Actualment, l’església presenta junta ressaltada als
paraments interiors. El paviment és de cairons i, per accedir al presbiteri,
s’ha de pujar dos esglaons. L’absis és semicircular. La finestra del mur de
migdia està reaprofitada com a fornícula. A l’interior de la porta del mur del
migdia hi ha una llinda de fusta, recoberta amb guix i pintura. La porta del
mur de ponent és adovellada a l’interior i a l’exterior; presenta un arc en
gradació, l’arc de l’interior és més alt. Les lloses que apareixen al
coronament dels murs podrien ser les restes, bé que restaurades, d’una antiga
coberta de lloses. Al coronament dels murs, els de l’absis inclosos, sembla que
hi ha pedra tosca (aquest punt no s’ha pogut determinar correctament). El
campanar d’espadanya no sembla l’original de l’església romànica (hi ha una
campana a l’arc del costat sud de l’espadanya); se li adossa una estructura
sostinguda per dos pilars de pedra assentats damunt la volta de l’església;
aquesta estructura és coberta amb teules sobre una encavallada de fusta. Hi ha
una creu de pedra sobre la coberta adossada a l’espadanya. Les dovelles de la
porta de migdia podrien correspondre a un afegit posterior. L’altar, el
faristol i la palmatòria de pedra són objectes d’època contemporània.
HISTÒRIA
“Aquesta església es trobava dins
l’antic terme del castell de Gurb, al lloc de Fonollet. No degué passar de
capella rural dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau.”
“El castell de Gurb és documentat a
partir del 886, quan Joamir i la seva muller Egila vengueren a Sunifred i la
seva muller Adabrada, diversos béns, un dels quals situat en terme del castell
de Gurb.”
“El lloc de Fonollet apareix esmentat
l’any 1179, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, consagrà la propera església de
Sant Miquel de l’Erm; entre les ofrenes per a la seva dotació Bertran de
Fonollet donà quarter d’ordi cada any del seu mas, que devia portar el nom del
donant.”
“Encara que l’església sigui molt
anterior, no és fins al 1257 que apareix documentada l’església de Sant Jaume.”
“Entre els segles XV i XVII consta
que l’església tenia dotació pròpia i rebia delmes i primícies de masos veïns,
la qual cosa fa pensar que en els seus orígens tingués certes funcions
parroquials o que li haguessin pervingut de l’antiga església de Sant Miquel de
l’Erm, desapareguda de fa temps. Amb tot, des del segle XV, ha estat sempre
dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau, el rector de la qual tenia
cura de l’església, actuant un parell d’hereus dels masos dels voltants com a
obrers.” (ORRIOLS, 1986:473)
Porta de migdia L’edifici primitiu no
ha estat alterat en profunditat, únicament durant el segle XII es va obrir un
portal al costat de migdia i fou tapat el que hi havia a ponent. Molt més tard
es va cobrir el campanar d’espadanya amb una teulada i uns pilars que la
sostenien com si fos un comunidor i en van enlluir l’interior, la qual cosa
s’ha reparat, però sense gaire encert.” (ORRIOLS, 1986:473-474).
Bé que no hi ha dades a propòsit del
moment d’obertura de les portes i del tapiat de la de ponent, ens resistim a
creure que la porta original fos la de ponent. És de tradició, en tot el
romànic, que les portes s’obrin a migdia; posteriorment, es comencen a obrir
portes a ponent. Possiblement, aquest també sigui el cas de Sant Jaume de
Fonollet.
ACTUALITAT
La clau de l’església la guarden al
mas Fonollet, al costat de l’església
2016 Catalunya
Excursió: SANT JAUME DE FONOLLET SANT GENIS
SAVESA
Data : 14-11-2016
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
SANT
BARTOMENU DEL GRAU
|
|
Comarca :
|
OSONA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
CARRETERA
DE SANT BARTOMEU A PRATS DE LLUSANES C-651 (deixar el cotxe al punt que diu
circuit)
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
9,80
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
7,59 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,06
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,06 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
2,57 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,08 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,4
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,4
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
839 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
639 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
200 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
223 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
248 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA DEL DILLUNS (7 PERSONES)
|
|
Crònica
|
CARRETERA DE SANT BARTOMEU A PRATS
DE LLUSANES ,CIRCUIT DE MOTOS,SANT JAUME DE FONOLLET,SANT GENIS SADEVESA,LES
FERRERES, PUNT D’INICI
|
|
LES FERRERES
2018
Catalunya
Excursió: LLUÇA,BALMA DELS BOUS,CASTELL DE
LLUÇA,SANT VICENS
Data : 15-01-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
PROP DE DE PRTAS DE LLUSANES I
SANTA EULALIA DE PUIGORIOL
|
|
Comarca :
|
OSONA-LLUÇANES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
SANTA MARIA
DE LLUÇA
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
9,13
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,20 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,08
HORES
|
|
Temps
Total :
|
3,48 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
2,44 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,03 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,5
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
3,4
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
899 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
682 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
217 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
288 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
292 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (4 PERSONES)
|
|
Crònica
|
SANTA MARIA DE LLUÇA,LA
PRIMITIVA,BALMA DELS BOUS,FONT DEL CASTELL,SANT VICENS,CASTELL DE LLUÇA,PANTA
DEL GARET,
EL GARET,PUNT D’INICI
|
|
CASTELL
DE LLUÇA
El castell, és documentat per primer
cop l'any 905 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà.
Els Lluçà van ser feudataris dels comtes de Barcelona, senyors eminents dels
castells de Lluçà els quals reberen diversos juraments de fidelitat dels
vicaris comtals. Ramon Borrell donà a la seva muller Ermessenda de Carcassona
com a dot nupcial el castell de Lluçà, entre altres. La comtessa l'infeudà al
comte Guifré de Cerdanya entre el 1018 i el 1023. Les infeudacions han de ser
emmarcades en les disputes que tingueren la comtessa Ermessenda i el seu fill
Berenguer Ramon I. La pau arribà el 1023 quan la comtessa, com a garantia, li
empenyorà diversos castells, entre els quals el de Lluçà que seria novament
alienat pels comtes de Barcelona l'any 1107 quan Ramon Berenguer III el donà al
comte Bernat III de Besalú com a dot nupcial de la seva filla. En no haver-hi
descendents, tornà a la corona.
Pel que fa als vicaris comtals, el
primer membre conegut de la família Lluçà és Sunifred de Lluçà, mort el 988.
Entre el 1063 i el 1076 es documenta que Guisad II de Lluçà jura fidelitat al
comte Berenguer I pels castells de Lluçà i Merlès. Berenguer Sunifred de Lluçà
va arribar a ser bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona, cosa que va suposar
que la família rebés infeudacions del parent eclesiàstic. La seva germana
Guisla de Lluçà es va casar amb Berenguer Ramon I, comte de Barcelona i després
del 1035 amb Udalard II, vescomte de Barcelona.
Després d'aquest període d'expansió,
comencen els conflictes entre senyors, els monarques, i els Lluçà. El 1180, el
tribunal es pronuncia a favor del rei, i Pere de Lluça ha de cedir la potestat
dels castells de Lluçà i Merlès i jurar fidelitat al rei Pere el Catòlic. Ramon
de Lluçà concedeix a perpetuïtat la potestat dels dits castell al rei Jaume I.
La família es va extingir amb Elisenda de Lluçà, filla de Ramon i Sibil·la,
casada el 1256 amb Bernat de Saportella, senyor del castell, amb qui comencen
els conflictes pel domini del castell de Lluçà. Els bisbes de Vic, l'any 1265,
l'hi exigiren prestació de vassallatge. No ho acceptà fins al 1272 però les
relacions entre Bernat de Saportella i el bisbat de Vic es tornaren a
deteriorar el 1278. També hi havia conflictes amb el rei Jaume I qui, després
d'un greu conflicte el sotmeté i perdonà. Posteriorment, Pere el Gran l'any
1278 ordenà el setge del castell de Lluçà que fou pres i destruït el març del
1279 i encomanat a Guillem de Moliner. El 1286 Alfons el Franc concedeix a
Bernat Guillem de Saportella el retorn en feu del castell de Lluçà entre
altres. Jaume II l'hi concedirà les justícies civils i criminals excepte les
penes de sang i autoritzarà la restauració de castells.
Al s. XIV s'entroncaren amb els
Fenollet, vescomtes d’Illa (Rosselló), que van vendre la baronia de Lluçà als
Pinós. Després la baronia va passar als Peguera. A partir d'aquest moment les
males relacions entre la baronia i els homes de Lluçà van provocar que aquests
preferissin dependre de la jurisdicció reial. Això no ho van aconseguir fins al
final del S. XV, quan, destruït el castell durant la guerra civil de remença,
la baronia es va incorporar a la Corona i el 1491 era creada la sotsvegueria
del Lluçanès. La família Pinós, abans de 1579 comprà al rei la baronia i la
jurisdicció de Lluçà. El 1596 la baronia fou venuda a la família Agulló la qual
el 1511 la vengué al rei, incorporant-se definitivament a la corona.
Del castell, només resten un mur al
costat nord i dues estances al costat sud. Se n’han conservat altres murs, molt
fragmentaris, que permeten suposar que era de planta quasi triangular amb el
vèrtex al sud-oest, adaptant-se a la topografia del terreny. Al sud-oest hi
havia probablement una torre rodona de la qual en resten unes traces molt
minses del basament.
El mur nord conserva una alçada de
dos pisos on es veuen les restes d'una finestra bífora de la qual ha
desaparegut la columneta. Les dues estances del costat sud són de planta
rectangular, encara que la més petita és gairebé quadrada. La més gran tenia
una volta de canó, avui esfondrada, i s'hi poden veure dues portes adovellades
de mig punt que porten al pati del castell, i també les restes de quatre
finestres. La sala més petita sembla que era una cisterna, ja que s'hi accedeix
pel sostre, i les parets són arrebossades i lliscades. Tots els elements
descrits són construïts amb un aparell de pedra sorrenca amb carreuons regulars
i disposats en filades uniformes agafades amb morter de calç. La volta és
construïda amb lloses posades a plec de llibre embegudes en formigó de calç. És
un aparell molt similar al de la part superior de la nau circular de l'església
de Sant Vicenç. Per això es planteja una cronologia dins el segle XII.
L'ampliació del sector nord-est pot correspondre als ss. XII i XIV.
ESGLESIA DE SANT VICENS DEL CASTELL
L'església, situada a la banda NE del
turó, sobre un esperó rocós al peu del castell, s'esmenta quan hi foren jutjats
els testaments sacramentals els senyors del castell: Sunifred I (any 988) i
Guisad I de Lluçà (any 1006). A partir de 1236 apareix un sacerdot beneficiat
encarregat del culte. A partir del s. XV va començar a decaure i el 1685 ja no
hi havia culte i el seu benefici s'havia traslladat a la canònica de Santa
Maria.
L'església és de planta circular, una
tipologia de les quals en resten molt poques de senceres a Catalunya. Coberta
amb perfecta volta hemisfèrica, té un petit portal cap a ponent amb arc de mig
punt, i un absis a llevant prop del qual s'obren dues finestres de doble
esqueixada. Les seves mides són; sis metres i mig de diàmetre i una alçada en
el seu centre de cinc metres. De llarg (portal fins al fons) mesura vuit metres
i mig. Un xic més amunt de la meitat de l'alçada de la rotonda hi ha un canvi
d'aparell; els carreus són més grossos, col·locats de llarg i en alguns llocs interromputs
per lloses de través a manera de tascons. Hi ha discrepàncies en la
interpretació d'aquest canvi. Dues èpoques diferents o, més probablement una
represa de l'obra. Datada a final del s. XI o primera meitat del s. XII.(viquipedia)
2021
Catalunya
Excursió: PRATS DE LLUÇANES SANT ANDREU DE
LLANARS SANTA EULALIA DE PARDINAS
Data : 08/02/2021
|
Activitat
: |
Excursionisme |
|
|
Situació : |
POBLACIO
DE PRATS DE LLUÇANES |
|
|
Comarca : |
OSONA-LLUÇANES |
|
|
Lloc
d’inici excursió : |
CARRETERA
BV-4401 KILOMETRES 20 |
|
|
Grau de
Dificultat : |
FACIL |
|
|
Distància
recorregut : |
12,68
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,02 HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,38
HORES |
|
|
Temps
Total : |
4,08 HORES |
|
|
Temps en
moviment : |
3,29 HORES |
|
|
Temps
parats : |
38 MINUTS |
|
|
Mitjana en
moviment : |
3,6 KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
3,1
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
860 METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
725 METRES |
|
|
Desnivell
total : |
134 METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
191 METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
198 METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari |
CIRCULAR |
|
|
Participants: |
LA COLLA
DELS DILLUNS (3 PERSONES) |
|
|
Crònica |
PRATS DE LLUÇANES,CAL GERXO,SANT
ANDREU DE LLANARS,LA SERRA DE DEGOLLATS LES ALFORGES,MOLI DE
GALOBARDES,SANTA EULALIA DE PARDINES,PUNT D’INICI |
|
|
|
|
|
