SANT MARTI DE CENTELLES AL CASTELLCIR (O DE POPA)
Documentat en 1014. A començaments del segle XI amb Gerard de Castellcir, apareix la dinastia dels Castellcir els quals posseeixen els drets del castell encara que paguen un tribut anual al monestir de l'Estany.
Durant el 1107 pertanyia a Guillem Ramón d'Òdena, un dels membres del llinatge Òdena i que com tots els membres d'aquesta família van resultar extremament conflictius.
Al 1294 Roger i Gelabert de Castellcir consten com a propietaris del castell.
La saga desapareix durant l'any 1348 a causa de la mortal Pesta Negra encara que sobrevisqués Almanda, una de les filles.
Durant el 1363 el rep Guilabert de Centelles de mans del rei i poc després els Bell-lloc.
Vint anys més tard Ramón de Planella adquireix la seva possessió alhora que els de Mura i Granera, mantenint-lo fins el 1942.
Se'l coneix també com "castell de la Popa".
Documentat en 1014. A començaments del segle XI amb Gerard de Castellcir, apareix la dinastia dels Castellcir els quals posseeixen els drets del castell encara que paguen un tribut anual al monestir de l'Estany.
Durant el 1107 pertanyia a Guillem Ramón d'Òdena, un dels membres del llinatge Òdena i que com tots els membres d'aquesta família van resultar extremament conflictius.
Al 1294 Roger i Gelabert de Castellcir consten com a propietaris del castell.
La saga desapareix durant l'any 1348 a causa de la mortal Pesta Negra encara que sobrevisqués Almanda, una de les filles.
Durant el 1363 el rep Guilabert de Centelles de mans del rei i poc després els Bell-lloc.
Vint anys més tard Ramón de Planella adquireix la seva possessió alhora que els de Mura i Granera, mantenint-lo fins el 1942.
Se'l coneix també com "castell de la Popa".
Distancia 10,16kilometres,desnivell 410
metres,temps 4,45hores amb esmorzar,
temps d’esmorzar 1 hora
La sortida de L'Església de Sant Martí de Centelles,just al costat de
l'Església un corriol, senyalitzat ens pujara al Castell de Centelles, desprès
del castell a ma esquerre un altre camí un xic mes estret, que el seguiren ens
arribara a la casa de la Rovira de Dalt,despres de la casa un camí que no esta
senyalitzat, i ens fa passar per un parell de tanques per las vacas, ens
portara al Castell de Popa, el camí de retorn serà el mateix fen una petita
variant per la Casa de la Rovira, un
corriol un xic brut i enverdisca't, millor seguir la pista, per arribar a una
cadena que es el camí per anar al
Castell de Centelles, en aquest punt retornen per el camí de las feixes del
Castell per tornar al lloc de sortida
Castell de
Centelles. També conegut per castell de Sant Marti (doncs abans de
denominar-se la població Centelles es deia Sant Martí de Centelles) i
posteriorment de Sant Esteve fins al segle XIII que va passar a dir-se com en
l'actualitat.
Es localitza en una zona de precipici del turó "agulla de Sant Martí" a 855 metres d'altura. Aquest castell roquero inicialment era conegut pel nom de castell de Sant Esteve. La primera notícia que es disposa correspon al 898, en que la família Centelles donés el nom al poble. Centre de la baronía dels comtes de Centelles en la població dels quals tenien el seu palau. Considerat un dels més importants de la comarca, conserva una bona part de les seves muralles i d'edificacions dividits en dues altures, el castell superior del segle XII i l'inferior dels segles XIII al XVI. També correspon a aquesta època que es té constància de la Vila Danielis, situada on en l'actualitat es troba la parròquia de Sant Pere de Valldeneu.
El castell fou enderrocat per les forces de Felip V. L'església, romànica, amb un absis rectangular, és obra del principi del s. XIV i la imatge romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell, és venerada actualment a la parròquia de Sant Martí de Centelles.
Es localitza en una zona de precipici del turó "agulla de Sant Martí" a 855 metres d'altura. Aquest castell roquero inicialment era conegut pel nom de castell de Sant Esteve. La primera notícia que es disposa correspon al 898, en que la família Centelles donés el nom al poble. Centre de la baronía dels comtes de Centelles en la població dels quals tenien el seu palau. Considerat un dels més importants de la comarca, conserva una bona part de les seves muralles i d'edificacions dividits en dues altures, el castell superior del segle XII i l'inferior dels segles XIII al XVI. També correspon a aquesta època que es té constància de la Vila Danielis, situada on en l'actualitat es troba la parròquia de Sant Pere de Valldeneu.
El castell fou enderrocat per les forces de Felip V. L'església, romànica, amb un absis rectangular, és obra del principi del s. XIV i la imatge romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell, és venerada actualment a la parròquia de Sant Martí de Centelles.
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| EL CASTELL DE CENTELLES |
 |
| CASTELL CENTELLES DE BAIX |
 |
| EL CASTELL DE POPA |
 |
| DETALL DEL CASTELL DE POPA |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| PAL DE LA HISTORIA DEL CASTELL |
 |
| EL CASTELL DE CENTELLES DE BAIX |
EL PUIG CORNADOR
 |
| MAPA RECORREGUT PUIG CORNADOR |
CIRCULAR AL
SALT DEL CABRIT(24-02-2014)
El Salt del
Cabrit (Osona)
Sortim de les Casas
Novas de les Masies de Roda de Ter,direcció a el Colom Grosper seguir a la
braseria "Les Gorgues", agafem el trencall i ens adrecem cap enllà,
arribats al restaurant seguim un corriol
que de cara al mateix ens queda a l'esquerra, als pocs metres ja trobem el
preàmbul del salt: Un preciós baixant d'aigua que ens queda a la dreta del camí
que portem, podem acostant-si, però el millor ens queda mes avall, es a dir que
seguim baixant fins a trobar un altre corriol a la dreta que ens portara al
damunt del Salt del cabrit i si el seguim a la part de baix del baixador d'aigua
que hem vist al principi.Un pic vist aquest idíl·lic gorg, retornem per
posicionar-nos sobre el Salt del Cabrit desde on tindrem una vista del
embasament de Sau, però per gaudir de les millors vistes del salt, tindrem que
tornar a agafar el corriol que ens ha portat fins ací i encontes de tornar cap
el restaurant seguirem cap a la dreta per pogué tindre millors vistes. Seguint
el camí, gaire be que com mes ens allunyem podem gaudir de vistes mes
espectaculars.Recorregut:Les Cases Noves,Colom Gros,Sporting Club,Les
Gorgues,el Salt del Cabrit,l’Escanera,el Torrat,Can Morato,el Cuni,la Serra del
Munts,distancia 9,36 kilometres,sortida 10,29 hores,arribada 13,52 hores,temps
en moviment 2,34 hores,temps parat 48 minuts,temps total 3,23 hores,velocitat
mitjana 2,8 kilometres,desnivell 102 metres(tex Josep Balius)
SALT DEL CABRIT
EL
COLL DE VIDRA-FONT VIVA-EL BOSQUETELL
El Coll de
Vidrà és una masia del terme municipal de Vidrà, a Osona
situada al coll de muntanya del mateix nom, a mil metres d'altitud, des d'on
surt el camí que mena cap al Santuari de Bellmunt
passant pel Coll de Hi era de massa. La masia va ser creada el segle X per la
Casa de Cerdanya Besalú i la Casa d'Empúries Rosselló
L'actual
edifici està construït al segle XVIII sobre un petit penyasegat, és així com el
soterrani està excavat en roca i la casa presenta cinc alçades a la façana
migdia, que té dues galeries. L'enclavament ha estat habitat des de fa segles,
hi ha constància de restes romanes sota la casa. La mateixa família Coll sempre
ha habitat la casa.
Línia successòria del Mas el Coll
I. Casa de Cerdanya. Besalú + Casa
d'Empúries Rosselló
III. Coll (any 947)
XI. Bernat Coll + Berenguela (1203)
XII. Guillem des Coll (1230 a)
XIII. Pere de Coll (1265 a)
XIV. Guillem de Coll (1300 a)
XV. Pere de Coll (1330 a)
XVI. Pere de Coll (1357 a)
XVII. Guillem de Coll + Marquesia
Torrents (1390 a)
XVIII. Pere de Coll i Torrents +
Sibil·la de Torner (1426)
XIX. Pere de Coll i Torner + Joana
(1448)
XX. Pere de Coll + Clara (1.470)
XXI. Joana Coll + Miquel Riera (1493
a)
XXII. Bartomeu Coll Riera +
Magdalena (1540 a)
XXIII. Francesc Coll + Caterina
(1568)
XXIV. Montserrat Coll + Mariana de
Saderra (1616)
XXV. Josep Coll de Saderra +
Verònica Alibés Bartrolí (1643)
XXVI. Jaume Coll Alibés + Maria Prat
(1672)
XXVII. Josep Coll Prat + Teresa
Vaguer Ayats (1707)
XXVIII. Jaume Coll Vaguer +
Margarida Vila Cavaller (1733)
XXIX. Josep Coll Vila + Antònia
Alibés-Quintana i Pujolar
XXX. Jaume Coll Alibés-Quintana +
Rosa Poudevida Vilaporta (1789)
XXXI. Joan Coll Poudevida + Rosa
Llimona Gavarró (1825)
XXXII. Joaquim Coll Llimona +
Concepció Viladevall Alibés (1862)
XXXIII. Ildefons Coll Viladevall +
Josepa Prat Santaeularia (1899)
XXXIV. Lluís Coll Prat + Dolors
Coromina Batlle (1929)
XXXV. Francesc Coll Coromina + Núria
Solà Prat (1957)
XXXVI. Ildefons Coll Solà + Laura
Fornells Font (1978)
XXXVII. Ildefons Coll Fornells +
Marta Vivet Dot (2011)
XXXVIII. Cesc Coll Vivet (nascut el
2011)[1]
El
Bosquetell (Vidrà)
2 de
decembre del 2013
Coll de
Vidrà – Coll d’hi Era de Massa – Font Viva – El Bosquetell – Carena del
Bosquetell - Coll de Vidrà.
Avui fem una
ruta circular.
Sortim de
Vic a 2/4 de 8, amb força boira, en direcció a St. Quirze i cap a Vidrà. Deixem
el cotxe al Coll de Vidrà; al davant mateix de la casa del Coll de Vidrà. Hem
fet 36 kms.
Comencem a
caminar a 2/4 de 10. El dia es presenta totalment net i radiant.
Seguim el
GR-3 en direcció a Torelló fins al Coll d’Hi Era de Massa a 1.098 m.
Confluència de camins procedents de St. Quirze de Besora, Sta. Maria de Besora,
Torelló per les Gargantes i Vidrà. Es diu que el nom prové de quan els
habitants de Besora van matar en aquest indret el dèspota senyor feudal que els
feia passar diàriament mals tràngols, perquè “hi era de massa”. D’ençà
d’aquells fets ha quedat per sempre aquest curiòs topònim a la serra de
Bellmunt.
Seguim ara
el PR C-45 i ens introduïm a la baga anomenada Bosc de les Fages. Aquí la
natura es llueix i el faig és el principal protagonista. Els faigs s’hi troben
molt desenvolupats i dificulten el creixement d’altres espècies. La fageda és
un bosc atractiu durant tot l’any, però és ara a la tardor, quan les fulles
dels faigs s’assequen i, abans de caure, prenen colors ocres espectaculars. Val
la pena avançar sense presses per aquesta contrada tan ombrívola
Anem seguint
les marques d’aquest sender que va davallant cap al torrent de la Font Viva. Un
rètol a la dreta ens indica: “Font Viva 5’ “. Davallem per un petit corriol i
trobem la popular font, situada a l’espona esquerra del torrent del seu nom.
Retornem al camí principal i l’anem seguint fins arribar al lloc on s’estreny i
baixem per un corriol. Deixem ara el sender; seguim cap a la dreta i anem
baixant fins a creuar la Riera i enfilar-nos per un corriol que ens portarà a
la casa del Bosquetell situada a 970 m. Restes deshabitades del que fou una
important masia.Esmorzem enfront de la casa, enfilats sobre unes roques i
contemplant un ramat de vaques que pasturen. Ara la vegetació és força
mediterrània i el sol que hi fa, escalfa amb força duresa.
A la tornada
només ens cal seguir la crta. forestal que segueix el GR-3 i va vorejant la
carena de Bosquetell. Anem pujant i contemplem els prats que anem trobant a la
dreta del camí; i més endavant enllacem amb un tros del camí d’anada que ens
porta al Coll de Vidrà.
El
recorregut es de 10,43 kilometres, desnivell acumulat de 315 metres i un temps
de 3,57 hores amb esmorzar,temps parat 51 minuts,temps en moviment 3,05
hores,velocitat en moviment 3,3 kilometres un desnivell de 198 metres les dades son las actuals de la sortida
d’avui 02-12-2013 cartografia Alpina Puigsacalm (el trak a wikiloc)
RETL COLL DE HI ERA DE MASSA
Excursió:DE LES GORGUES A LA BARRA DE FERRO
Data : 09-03-2015
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
CARRETERA
DE RODA A L’ESQUIROL
|
|
Comarca :
|
OSONA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
LA
TEULARIA ,RESTAURANT LES GORGUES
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
10,70
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
7,50 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,18
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,27 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,29 HORES
|
|
Temps
parats :
|
57 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,3
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
680 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
425 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
254 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
729 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
695 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (5 PERSONES)
|
|
Crònica
|
LES
GORGUES,LA CASA DE SENTFORES,LA BARRA DE FERRO,SANT BARTOMEU SES GORGUES,PUNT
D’INICI
|
|
DE LES
GORGUES A LA BARRA DE FERRO
Espectacular
racó de la Riera de les Gorgues, situat a la comarca d’Osona en el terme
municipal de Santa Maria de Corcó (L’Esquirol). En aquest lloc destaca un salt d’aigua d’uns 70 m i tot i que quasi sempre hi baixa aigua de la riera de la Bertrana, es impressionant
desprès de les pluges. La millor visió d’aquest salt es des de sobre el penyal
anomenat Barra de Ferro, nom degut a que antigament hi havia una barra de ferro
que era el extrem d’una tirolina fins a la casa de Sentfores, que es veu
davant, i que servia de transport de llenya i carbó
Recorregut:
per la carretera de Vic a Santa Maria de Corco, a l’alçada de Can Patel deixar
el cotxe al costat del restaurant Les Gorgues, seguir per el camí que surt al
costat del restaurant a ma dreta, Salt del Cabrit, la Barra de Ferro, Mas
Simon, les Palanques, i retornar al punt de sortida.
Bibliografia(GC178TU)
BAIXADA A LA BARRA DE FERRO
MAPA DEL RECORREGUT
BARRACA FORESTAL
LA FREIXENEDA
BASSA GLAÇADA
LA FREIXENEDA
SANTA MAGDALENA
LA FREIXENEDA
LES ESCLETXES DE L'EUGA
MAPA DEL RECORREGUT
DETALL DEL CAMI
CRUILLA DEL CAMI A LA DEVESA
CRUILLA DEL CAMI
LA RIERA DE RUPIT
MAPA DEL RECORREGUT
CARTELL ESPAI NATURAL
CASA DE ROCA ROJA
COVA DE ROCA ROJA
DETALLS DE LA CASA DE ROCA ROJA
MM
VISTES DEL PANTA DE SAU
CASAS DEL COLL DE PRUIT
CASA DE RENYINS
CASA DE L'ALOU
MAPA DEL RECORREGUT
SANTA LLUCIA
CASA DE CORRUBI
CASA EL PUJOL
SALT DEL POU
2017
Catalunya
Excursió: COLLFRED,ESCLETXES DE L’EUGA,LA
FREIXENEDA
Data : 09-12-2013
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
PROP DEL
MACIS DEL PUIGDSACALM
|
|
Comarca :
|
0S0NA-GARROTXA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
COLLFRED
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
9,54
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
10,08
KILOMETRES
|
|
Hora
d’arribada :
|
13,37
KILOMETRES
|
|
Temps
Total :
|
3,29
KILOMETRES
|
|
Temps en
moviment :
|
2,39
KILOMETRES
|
|
Temps
parats :
|
49 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,6
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,8
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
1320
METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
1184
METRES
|
|
Desnivell
total :
|
136 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
306 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
289 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
ANADA-TORNADA
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS
|
|
Crònica
|
COLLFRED,ESCLETXAS
DE L’EUGA,LA FREIXENEDA,PUNT D’INICI
|
|
SANTUARI
DE LA SALUT A RUPIT
El
santuari de la Salut, o de Nostra Senyora de la Font de la Salut, és situat
dalt la serra de la Salut prop del límit amb els de Rupit i Pruit, Susqueda i
les Planes d'Hostoles, en un antic camí que des del coll de Pruit baixava a la
vall d'Hostoles.
En aquest indret, Joan Carboners, fill d'una masia propera, col·locà el 1642 una imatge de la Mare de Déu en una cavitat dins la balma. L'èxit del petit oratori animà Carboners a ampliar la capella, beneïda l'any següent, on residí com a ermità. La devoció augmentà, especialment a partir del segle XVIII, que hom féu una capella nova amb residència per a un sacerdot, que fou ampliada amb un cambril el 1952.
La façana neoclàssica fou feta el 1862.
Pel seu emplaçament gaudeix d'una àmplia panoràmica sobre la vall d'Hostoles
En aquest indret, Joan Carboners, fill d'una masia propera, col·locà el 1642 una imatge de la Mare de Déu en una cavitat dins la balma. L'èxit del petit oratori animà Carboners a ampliar la capella, beneïda l'any següent, on residí com a ermità. La devoció augmentà, especialment a partir del segle XVIII, que hom féu una capella nova amb residència per a un sacerdot, que fou ampliada amb un cambril el 1952.
La façana neoclàssica fou feta el 1862.
Pel seu emplaçament gaudeix d'una àmplia panoràmica sobre la vall d'Hostoles
RUPIT: POBLE MIL-LENARI
Rupit és un trosset de món,
enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser
d'aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les
teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons
de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres
gòtiques i la majoria del disset, de l'època dels sants barrocs, de les Mares
de Déu carregades de llàgrimes, de les cançons d'amor, dels bandolers, de
l'Hereu Riera, d'En Serrallonga
i de Perot el lladre. El disset català és tota la Catalunya
heroica i sentimental, és la flor del nostre cançoner i la túnica platejada
de les nostres llegendes. I el poble de Rupit és això,un trosset viu,
humilíssim i amagat del segle disset català( ...)
|
Josep Maria de Sagarra
Els carrers i cases de Rupit,
dels segles XVI i XVII, li donen un ambient ancestral i rústic que el fan
especialment atractiu. Una de les
cases està reproduïda al Poble Espanyol,de Barcelona. Un pont penjant, amb
peces de fusta en el trespol, sobre la riera, uneix les dues ribes.
No
desaprofiteu el millor menjar, el millor allotjament, tot plegat un dels
alicients indiscutibles i imprescindibles que trobareu a la vila. Recorregut del Santuari de la Salut a
Rupit, distancia 7,12 kilometres d’anada,temps 1,55 minuts,desnivell 206 metres,deixen un cotxe a Rupit i l’altre a la Salut per poder gaudir de
un bon esmorzar de forquilla
El trak a
wikiloc ramón gonzalez
2017
Catalunya
Excursió: SANTUARI DE LA SALUT,RUPIT
Data : 24-12-2012
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
EL
CABRERES
|
|
Comarca :
|
OSONA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
SANTUARI
DE RUPIT
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
7,17
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
9,41 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
11,27
HORES
|
|
Temps
Total :
|
1,45 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
1,34 HORES
|
|
Temps
parats :
|
11 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
4,6
KILOMETTRES
|
|
Mitjana
Total :
|
4,1
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
1072
METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
866 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
206 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
64 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
234 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
ANADA
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS
|
|
Crònica
|
SANTUARI
DE LA SALUT,LA DEVESA,EL CORRIOL,RUPIT, ESMORZAR DE FORQUILLA A RUPIT
|
|
2014
Catalunya
Excursió: AVENC DE ROCA ROJA
Data : 10-03-2014
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
PROP
SANTUARI DE LA SALUT
|
|
Comarca :
|
OSONA-GARROTXA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
COLL DE
PRUIT
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
7,67
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
9,20 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
13,08
HORES
|
|
Temps
Total :
|
3,48 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
2,38 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,10 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,9
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,00
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
1051
METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
955 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
96 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
193 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
156 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS
|
|
Crònica
|
COLL DE
PRUIT,ROCA ROJA,AVENC DE ROCA ROJA,PUNT D’INICI
|
|
2013
Catalunya
Excursió: MONDOIS ,SANT MARTI DE QUEROS
Data : 29-03-2010
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
PROP DE
RUPIT
|
|
Comarca :
|
OSONA-GARROTXA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
PROP
SANTUARI DE MONDOIS
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
8,89
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,33 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,55
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,22 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
2,51 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,30 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,1
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,1
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
886 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
346 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
540 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
374 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
595 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
ANADA-TORNADA
|
|
Participants:
|
CIRCULAR
|
|
Crònica
|
SANTUARI
DE MONDOIS,SANT MARTI DE QUEROS
|
|
SA SANT MARTI DE
QUEROS
Antiga església parroquial del poble avui submergit de Querós,
documentada el 1104, però d'origen anterior (finals s. XI). L'edifici conserva
quasi íntegra la seva estructura romànica, d'una nau rectangular capçada a
llevant per un absis semicircular. L'entrada original, a migdia, és molt
senzilla, d'arc de mig punt. Les façanes laterals i l'exterior de l'absis
presenten decoració d'arcuacions llombardes. Afectada pels terratrèmols del
1425-1428, el campanar, de torre de planta quadrada, hagué de ser reconstruït i
encara reforçat al s. XVI. També caigué bona part de la rectoria, que no fou
reconstruïda. Al s. XVII fou rector de la parròquia Antoni de Serrallonga,
germà del conegut bandoler. Amb la construcció del pantà de Susqueda ha quedat
aïllada i fora de culte, a tocar de les mateixes aigües de l'embassament.
recorregut: de
rupit la carretera que porta a Vilanova de Sau, deixar a ma esquerra,el
trencall de sant joan de fabregas,seguir amb direcció a montdois, seguir per la
pista sense asfaltar, passem per un bosc d'eucaliptus, i arriben al pla de
pendis.una pal indicador abans, d'arribar a montdois,seguiren la pista a la dreta per una pista en mal estat, passen
per una pineda molt espessa,al arribar a la casa en runes del vilar de querós,i
seguiren fins al final de la pista un rètol
de sant Martí de querós i unes marques grogues ens portaran fins a l'església
de querós,el camí esta marcat de nou i netejat,(si el cotxe no es un tot
terreny el deixaren al lloc mes adient perquè la pista es un xic ccidentada)
la
sortidaLA SERRA DEL MATEU EL COLLET DE PIXA
NÚVIES
l La sortida es la que varen
fer (FER MUNTAYA) de la que copien alguns textos
cop
SortiSortin de Vic a les 7,30 amb un dia clar.
Anem en direcció a Cantonigròs per la crta. C-153 i aproximadament en el km. 26
deixem aquesta crta. a l’alçada del Coll del Bac. Agradable itinerari circular que discorre en
part per l’antic camí ral de Vic a
Olot, eix de comunicació fonamental per a la comarca durant segles.
La primera part del recorregut va per la petita i modesta Serra de Mateus, amb una altura bastant uniforme de 1.030 a 1.080 m
La primera part del recorregut va per la petita i modesta Serra de Mateus, amb una altura bastant uniforme de 1.030 a 1.080 m
La sel La segona part de
l’itinerari recorre diverses masies aïllades, deliciosament col.locades sobre
el paisatge i passant per boscos atapeïts, fosques fondalades i camins
quasiItinerari.
Comenccomence l’excursió a 1/4 de 9, amb un sol esplèndid; comencem a
caminar per la pista per on hem arribat tot deixant la pista de la dreta que
baixa cap a la casa del Bosc i que és el lloc per on tornarem. Seguim amb lleuger
ascens i arribem al pla de Bertajol. Al costat mateix hi ha una cruïlla. Deixem
la pista i prenem un corriol a la dreta. Hi veiem unes marques blaves. Poc a poc el
camí comença a carenajar la Serra de Mateus.
En aques en aquet punt gaudim d’àmplies vistes panoràmiques cap a
Pujolriu, Falgars, Puigsacalm i del Pirineu gironí Més endavant passem per un
coll més ample, amb grans vistes del Montseny, al fons, i tambés de les masies
de Pruit. Ens trobem al coll de Pixanúvies a 1.040 m.
El nom d’aquest
coll, és atribuït a un fet real o potser, una llegenda?. Recollida per Antoni
Noguera en el seu llibre Collsacabra. “El cas és que una donzella de Falgars,
probablement de la Serra de Pruit, anava a casar-se, a contracor, a l’església
de Pruit.
Ja tenim, doncs, tota la comitiva, muntada
sobre una rècula d’animals de bast, composta de la núvia, familiars i
convidats, a més de l’aixovar femení. La núvia en passar pel collet va demanar
per fer les seves necessitats; desmuntada que fou i amagada entre el brancatge
de faigs i boixos, mai més no se n’ha sabut res”.
Continuem el camí en fort descens i ens
endinsem al bosc per una densa fageda i voragem el Puig d’Afra pel vessant
nord.
Hi ha un un retoll amb els noms
de Renyins i Rovira. Deixem la crta. i seguim la pista cap a la dreta Seguint
la pista arribem en una a una cruïlla, agafem el camí que surt cap a la dreta,
en direcció a Renyins.Voregem la casa de Renyins, situada en una reduïda vall i
en un indret mol bonic.
Anem
seguint pel costat de la riera enmig d’una gran esplanada. Passem per davant de
la casa de l’Alou. Una masia molt bonica de veure amb finestres esculpides i un
escut i portal dovellat. A la part del darrera i ha la casa dels senyors
ajuntada al mas.
Poc desprès arribem a la casa
del Collell. Gran edifici molt vistós. Seguint la crta., passem pel costat de
la bassa de la casa i més amunt pel davant d’una gran nau i baixem cap a la
riera. En aquest punt cal estar atents, doncs sembla que el camí es perd. Cal
buscar les marques vermelles i blanques de l’antic recorregut del GR.
Seguim
e una lleugera pujada i sortint del bosc arribem, per uns prats, a la casa del
Bosc, . Voregem la casa i pel darrera surt la pista d’accès. Anem pujant per la
pista durant uns 20’ i arribem finalment a la cruïlla del punt inicial de
l’excursió.
Recorreg Recoregut sant Gil,pla de Bertajol,serra de Mateus,grau Xic,collet de Pixanúvies,coll de
Pruit,casa de Renyis,casa de L’alou,casa del Collell,casa del Bosc.
Distancia 11,68 kilómetres,ascens
acumulat 369 metres,temps 4,20hores amb esmorzar, temps
d’esmorzar 20 minuts
SIURET
CASCADA DEL POU PUIG DE L’OBRIC GORGA DEL TOLL
Sortida - arribada, Siuret
(Vidra).
Sortirem del davant de l'església i
anirem al costat de la casa d'abaix (direcció oest, està a pocs metres). Pel
darrera de la casa (direcció nord) surt el camí que va a la font i continua
planejant en direcció oest, fins a la font del Safareig. Els frontals de les dues fonts són una verdadera
obra d'art, tingueu en compte l' època que es van fer. Seguirem el camí fins a
trobar una cruïlla.
El camí que baixa, és per el que
tornarem. Seguirem per el que puja (És aquest un camí molt antic, que encara
conserva trossos del seu empedrat original que anava a Santa Margarida de
Cabagés) i ens portarà a trobar un vella pista (per la cara est anirem a la
carretera), la seguirem de seguida es converteix en camí. El seguirem fins a
trobar un encreuament de pistes.
Estem sobre el Sender Local de Vidrà
(pintura blanca i verda). Agafarem la que baixa (direcció sud-oest) fins a
trobar-ne una que marxa planejant (direcció nord) a trobar el Torrent d'en Bla
o de Fontcoberta. En arribar al Torrent a sota nostra tenim la Gorga i la
cascada del Pou , per continuar per la que baixa a trobar el Torrent (direcció
nord).
La seguirem direcció nord i ens pujarà a la
Collada de la Coma (darrera nostre, direcció nord tenim Santa Margarida de
Cabages i el Puig Ras.
Enfilarem per la carena i pujarem al Puig de l'Obric. Una
mica abans de pujar al Puig trobareu un coll. En aquest punt pudeu pujar al
Puig seguint per la carena o be seguir l'autèntic camí que marxa tot pujant per la cara oest, tot voltant el
Puig i pujant per la carena del soleí. Sobre el Puig una petita placa que té
dibuixada un pessebre, ens dóna fe de que estem a dalt. És una molt bona talaia
amb gran vistes sobre Siuret i tota la vall de Corrubí. La baixada la farem per
la carena (cara sud) és molt dreta i el rastre del camí se segueix força be (si
no us considereu prou preparats podeu retornar a la Collada de la Coma i baixar
per la pista fins el revolt d' abans de
les Nou fonts on retrobareu el Sender Local que us portarà a la casa de Corrubí.
Retornarem una mica enrere fins
trobar en el caire el camí que baixa per la cara del Soleí (un filat ens barra
el pas). En arribar a la primera feixa plana, el camí va al sud-oest a sortir
amb un mirador. Aquí per la cara est baixa el que va al Toll.
En aquest punt girarem i baixarem per
l'est i aviat trobarem un camí (direcció
sud-oest) més fressat que ens portarà a
trobar els camps. Girarem i baixarem a trobar la casa de Corrubí. Ens
retrobem amb el sender Local que ens
portarà al Toll (on gaudirem de les seves cascades, gorgues i precipissis).
Pujarem seguint el camí de les Marrades (cara est). En trobar la primera
cruïlla deixarem el Sender Local.
Seguirem el camí que marxa al sud-est
i ens portarà a trobar el camí de
l'anada. Ja només ens queda desfer el camí per arribar a Siuret.
Cartografia Editorial Alpina, mapa
Puigsacalm.(en seguit el trak i les valuoses indicacions de Jordi Freixa Sala
molt agraït)
Recorregut: Siuret,la casacada del
Pou,collada de la Coma,Corrubi,gorgues del Toll,Siuret.
Distancia,7,38km,desnivell 476
mts,temps 4,20 hores, amb esmorzar,temps d’esmorzar 30 minuts
EL POU
MAPA DEL RECORREGUT
PAL INDICADOR
FONT DE LA RIERA
FONT DE LA RIERA
PAL INDICADOR
MAPA DEL RECORREGUT
RUPIT BEN GLAÇAT
L'AGULOLLA AMB BOIRA
EL TURO DE PUJOLRAS
VOLTA A SANT JULIA DE VILATORTA
Recorregut:sortiren de Sant Julia de
Vilatorta per el carrer de Sant Roc per seguir el GR-2 passarem prop de la casa
de Puigsec per una pista que ens portarà al Coll de Portell,deixerem el GR-2
que segueix direcció a Sant Llorenç seguin per una pista molt fresada que passa
per el costat de la casa els Torrens del Prat,deixen la pista i per un corriol pugen
al Coll de Romagats
Travessen l’antiga carretera de
Viladrau,seguiren al costat de la C-25 per arribar a la Font de la Riera, que
ahir que va ploure brollava l’aigua amb força, un corriol ens puja dalt de la
carena continuaren per la carena la casa de la Serra ens queda a l’esquerra,
després de un trosset trobaren les runes del castell de Sant Julia final de la
sortida.
Distancia 9,67 kilometres,ascencio
acumulada 411 metres, temps 3,35 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 20
minuts
2019
Catalunya
Excursió: RUPIT EL CASTELLET SALT DE SALLENT
Data : 21-01-201
- Activitat :ExcursionismeSituació :POBLACIO DE RUPITComarca :OSONALloc d’inici excursió :APARCAMENT A L’ENTRADA DEL POBLEGrau de Dificultat :FACILDistància recorregut :8,33 KILOMETRESHora d’inici caminada :8,30 HORESHora d’arribada :12,15 HORESTemps Total :3,45 HORESTemps en moviment :2,41 HORESTemps parats :1,03 HORESMitjana en moviment :3,1 KILOMETRESMitjana Total :2,3KILOMETRESAltitud màxima :979 METRESAltitud mínima :733 METRESDesnivell total :109 METRESDesnivell acumulat pujant :245 METRESDesnivell acumulat baixant276 METRESTipus d’itinerariCIRCULARParticipants:LA COLLA DELS DILLUNS (8 PERSONES)CrònicaRUPIT,EL CASTELL DE L’ENVESTIDA,SANTA LLUCIA,EL CASTELLET,PUJOLRAS,SALT DE SALLENT,GRAU DE SANT JOAN EL SOLANSPUNT D’INICI
LA CINGLERA DEL SALT DE SALLENT
