EL TAGA PER SANT MARTI D’OGASA(VOLTA)
Cota màxima: 2.039,9[1] msnm
Coordenades del cim: 42° 16′ 50.58″ N, 2° 12′ 35.63″ E
Coord.: 42° 16′ 50.58″ N, 2° 12′ 35.63″ E (mapa)
Serralada: Serra Conivella, Pirineus
Situació: Ribes de Freser, Ogassa, Pardines (Ripollès
Ruta normal: Des del Coll de Jou
El Taga és una muntanya del Ripollès. És a la Serra Conivella i separada de la Serra Cavallera per la Portella d'Ogassa. Encara que no és una muntanya gaire alta, la seva posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter el fa un punt de referència de la comarca. A més és un mirador excel·lent dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canigó. Malgrat no superar el límit altitudinal per a bosc potencial, la seva part superior es troba totalment desforestada i ocupada per prats de pastura, com la Serra Cavallera.
Els municipis més propers són Bruguera, Ribes de Freser, Ogassa (al qual pertany) i Pardines. És un dels límits de la Vall del Segadell.
Recorregut: Sant Marti d’Ogasa,la portella d’Ogasa,el Taga, collet de coma Llonga,pla de las Cabanes,pla de las Quarta,refugi de Sant Jordi,Serrat de la Puella,Mitjavila, Sant Marti
A la part final del recorregut perden les marques i fem la baixada fins arribar a Mitjavila un xic per el dret
Distancia 8,196 metres,desnivell 734 metres, temps 4,15 hores amb esmorzar , temps d’esmorzar 30 minuts
BAIXADA DEL TAGA
SETCASES PUIG AGUDES
Deixem el cotxe a Setcases, a l’aparcament davant del pont. Comencem a pujar tot seguint les indicacions del GR-11. Caminem per pista fins que les pintures ens endinsen pel bosc, deixant la pista a la dreta. El camí s’estreny per entrar al bosc. Seguim guanyant altura amb un pendent constant i un punt exigent. Caminem per corriol fressat.
Una estona més tard arribem a un pla on el camí es fa ample i entra en un antic tancat. Planegem per una antiga pista plena d’herba continuen pujant amunt no seguint cap camí definit ens guien per el GPS per arribar dalt del Puig de les Agudes.
Esmorzen dalt del puig i la tornada per el Pla de les Bigues, seguint el GR-11 per arribar al Pla d’en Just per arribar al punt de sortida.
Recorregut:Setcases,Cabanya de Socarrats, Puig de les Agudes, Pla Rodo, Pla de Les Bigues, Pla d’en Just, Setcases.
Distancia 9.53 kilòmetres, desnivell acumulat 747 metres temps 4,45 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 30 minuts
QUERALPS FONT DE L’HOME MORT
Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 7. Anem en direcció a Puigcerdà per la C-17. A Ribes de Freser en dirigim cap a Queralbs per la GIV-5217. Passem per dins la població i seguim uns 3 km del GR-11 per una pista forestal.Per fer la pista forestal s’ha de fer amb un tot terreny
Introducció:
Aquesta sortida pot iniciar-se perfectament dins la població de Queralbs (1.205 m).
Des de la plaça del Raig i travessant el poble cal seguir cap el carrer de la Font de Dalt. Passar per la placeta de cal Joanic i arribem a l’església de Sant Jaume. Sortim del poble i anem seguint el GR-11.
L’excursió d’avui és un itinerari circular molt bonic i variat. En la ruta d’avui, cal tenir en compte la intensa acció minera que tingué el terme de Queralbs des de temps antic, època del funcionament de les cèlebres fargues ripolleses. La Farga de Queralbs, va existir i funcionar fins a principis del segle passat.
Com a testimoni de l’antiga acció minera, són les nombroses boques de mina encara observables en diferents indrets del terme, especialment en la vall d’Estremera.
Els anys d’explotació minera van marcar el territori i la vida social dels habitants i van deixar un patrimoni que actualment podem conèixer amb la Ruta de les Mines.
Itinerari:
Iniciem la sortida a 2/4 de 9
Seguim per la pista forestal que va cap a la casa del Plaus. Observem que hi ha molta humitat per tot arreu. Aquests últims dies ha plogut amb ganes.Fen una drecera seguint el GR,
Desprès de passar el pont trobem un indicador de la Mina Pepita. Una mina on s´hi extreia ferro a l’any 1900.
Poc desprès i en un revolt, deixem la pista i el GR s’enfila a la dreta tot passant per un antic camí molt agradable, entre grans matolls de boix i amb un pendent suau. A l’esquerra hi veiem uns camps de pastura.
Més amunt, el camí passa pel costat d’una tanca de pedres per protegir els camps. Veiem a l’esquerra, una mica ensotada la casa dels Plaus. Molt ben situada i amb un teulada de lloses de pisarà. Situada a 1.470m d’alçada.
Pocs metres desprès de passar per la masia veiem l’indicador, a la dreta, de la font dels Plaus.
Anem seguint el camí en continua pujada fins arribar en un petit coll. Forma un replà amb unes roques inclinades. Des de l’extrem podem apreciar la gran profunditat, sobre el riu de Tosa. Gran vista panorámica
Contemplem a l’altre costat de la vall la pista que prové de Vilamanya. En un revolt sota unes roques hi veiem el forat de la mina Saragossa.
A partir d'aquí canvia l'aspecte del camí. Ara caminem per uns prats oberts, a la nostre dreta cap a davant veiem unes roques imponents i punxegudes, a la nostre esquerra hi ha la profunda i espectacular gorja per on sentim saltironar alegrement el riu Tosa. Un cop voltem les roques arribem a un petit aixopluc que en cas de necessitat ens pot servir.
Des de aquesta petita cabana, situada en un revolt, se'ns obre una espectacular vista, amb els cims al fons.
Creuem un petit torrent que baixa de la nostre dreta cap al riu. Continuem el nostre camí.Passem pel Roc de les Orenetes. Al cap d'una estona el camí ja s'encara cap al començament de la vall i comença a pujar d’una manera evident i mantinguda. Al fons ja veiem el punt on s'ajunta el camí amb la pista de l’altre costat de la vall.
La vall cada cop és més coberta de bosc i tenim el riu molt a sota del camí. Anem pujant amb forta pendent, ara fora del bosc, i passem per un tram força estret i penjat amb una barana de filferro al costat del camí.
Continuem pujant uns pocs metres més i arribem finalment a l’indret de la Font de l’Home Mort.(1.810 m)
Fins aquí arriba la pista que prové de Vilamanya.
Aquest lloc és un punt de pas per anar al Coll de les Barraques, Fontalba o també al cim del Puigmal.
La Font de l’Home Mort constitueix un conjunt de mulleres i cascades formades per l’aiguabarreig del riu Tosa i el torrent del Borrut.
Sobre les mulleres i enmig de pedres brolla l’adou de la font.
És un lloc molt bonic però força enclotat i per tant amb una vista limitada.
Temps des de la sortida fins a la font: 1h 45’.
Esmorzem prop d’aquest bonic indret amb molt de soroll. Els torrents baixant amb molta aigua
La tornada per la pista de Vilamanya després de caminar uns 1900 metres i en revolt força tancat veiem els senyals de la Mina Saragossa. Un gran forat enlairat en unes roques i a la dreta de la pista.
Aquesta mina de ferro i arsènic és la que es troba a major altitud del conjunt de mines de la zona. Per poder baixar el material extret es van necessitar instal·lar un parell de cables aeris i construir una via de vagonetes de quatre quilòmetres i mig de longitud. La ruta ressegueix en gran part el camí que feia el mineral extret.
Poc desprès, un rètol situat a l’esquerra de la pista ens indica la “Camí dels Miners”.
Deixem la pista forestal per on baixem per davallar ràpidament en direcció al fons de la vall per un corriol que en forta pendent i amb tot un seguit de giragonses arriba fins al riu.
Creuem el torrent de la Tosa per un pont metàl·lic i a l'altra banda arribem al final de la via de les vagonetes que coincidia amb l'estació inferior del cable aeri que baixava de la mina Saragossa .
Sota una balma hi ha restes de barraques de miners. Resseguim ara la via de les vagonetes que planeja i s'estreny per l’anomenat “estret del Forn”, entre la paret i la cinglera de forma vertiginosa sobre la vall.
Seguin la pista per arribar al pont dels Plaus lloc que en deixat el cotxe.(tex de la sortida de Fer Muntanya)
Distancia 8,58 kilòmetres, desnivell acumulat 739 metres, temps 3,25 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 30 minuts(trak a wikiloc Ramon Gonzalez)
EL PUIG CERVERIS
El Puig Cerverís 2.206 metres està situat al sud del Balandrau (més específicament entre la població de Pardines i el Balandrau). És un cim que està a tocar de la pista forestal que uneix Tregurà amb Pardines, des de Ribes de Freser per la carretera de Pardines seguir el la pista de Ribes Altes i seguir amb direcció a Tregurà la pista sols el primer tram esta cimentat es recomanable fer el trajecte amb un 4x4, al arribar a un rètol que diu Rompudes i Mont-Roig deixar el cotxe i tornar enrere uns 100 metres que trobaren un corriol que puja per sobre la pista millor portar un GPS per trobar el punt exacte, trobaren les marques grogues que sense deixar-les ens portarà sota el Cerveris la pujada fins el cim la farem per el lloc mes que pensem mes fàcil, esmorzen dalt del cim pro la pluja i la tempesta ens fa baixar rapit perquè els llampecs cada cop estan mes a prop, la baixada no hi ha cap marca baixen seguin el trak del GPS per el mig dels prats al arribar al arbres busquen el camí mes fàcil per arribar a la pista que ens arribarà el punt que tenint el cotxe
Distancia: 7,14 kilometres,desnivell acumulat 509 metres, temps 3,30 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 20 minuts(el trak a Wikiloc Ramon Gonzalez)
SANTUARI DE MONTGRONY PLANS DE FENERS
Per el Pla de Sant Pere anem amb dirección al Coll Roig seguir un sender que surt al costat de l’ermita de Sant Pere seguir las marques vermelles ens arribaran al Coll Roig.
Seguir cap a l’esquerra on hi ha una fita quadrada de terme. Aquí s’inicia el camí. Més endavant trobem un rètol de color vermell en una pedra on diu: Monegals.
Entrem dins el bosc i anem seguint els senyals de color vermell tot contemplant la diversa vegetació d’aquesta zona.
Poc desprès arribem a les ruïnes de Monegals. Hi podem veure unes restes de grans parets d’un metre d’amplada. L’indret, però, està rodejat de bardisses i no es pot apreciar tota la seva magnitud.
Es diu si podria ser un antic mas que la llegenda considera lloc de refugi dels monjos de Ripoll sota la invasió àrab i que va rebre el nom de monacalis.
Continúen el camí per un tram de bosc molt espès arribem als plans de Monegals, són unes antigues feixes que havien estat conreades. El lloc realment és molt bonic. Grans clarianes amb vistes sobre la serra de Mongrony.
Enmig d’aquests prats hi trobem un ramat de cavalls que hi pastura tranquil•lament.
Travessem els prats i seguim per una pista fins arribar al Pla de Feners.(bibliografia fer muntanya)
Distancia 12,72 kilometres, desnivell acumulat 829 metres, temps 5,15 hores, amb esmorzar temps d’esmorzar 45 minuts(el trak a wikiloc ramón gonzalez
VENTOLA BATET MINA FERNANDA VENTOLA
Sortida de Ventolá per seguir per la pista fins a trobar el rétol que amb direcció Batet
El corriol esta un xic enverdisat degut a les pluges, seguiren el camí fins arribar a Batet
Després de admirar la capella i esmorzar retornen el camí d’anada fins arribar a la mina Fernanda, explotació de pirita arsenical iniciada l’any 1886 .Les runes de la casa minera o antic rentador segurament es comunicaven amb les galeries, visiten las restes de la mina i pujant dalt de la pista per retornar al punt d’inci
Tot el recorregut esta molt ben senyalitzat Inicien el recorregut a Ventola seguiren la pista ramadera fins un punt que un rètol ens diu amb marques grogues
Distancia 10,71 kilometrés desnivell acumulat de pujada i baixada 843 metres temps amb esmorzar 4 hores
SANT MARTI DE PUIGBO AL PEDRO DE TUBAU
Per accedir-hi ; a l’entrar a Gombrèn venint de la Pobla de Lillet, poc abans de la plaça de l’església hi ha una bifurcació senyalitzada amb els noms d’Els Cortals i Puigbò. Girar el cotxe a la plaça i reprendre el camí per poder entrar en la cruïlla. Al cap de cinc km. de pista alquitranada, cimentada i de terra, de tot una mica, arribem davant del rètol que diu PUIGBÒ. Uns quants metres més enllà una gran CTR molt ferma. Davant nostre l’església de Sant Martí de Puigbo
La primera impressió, diuen que la bona, va ser de sorpresa. Les fulles de les heures que cobreixen el campanar de doble cadireta reflectien al sol i brillaven com si fos una il•luminació nadalenca. Tota la construcció és envoltada per l’enfiladissa planta i ens queda per saber si l’església suporta el vegetal o aquest a l’envoltar l’edifici aguanta, com un regal, en el seu lloc les cansades pedres.
El clos tancat del cementiri envolta la construcció i els matolls cobreixen la superfície i amaguen tot el que pugui haver-hi a sota. Per tant les fotografies són des de fora el mur.
La nau és situada a 1120 metres d’alçada, a la vall del torrent de Puigbò, afluent de la riera de Merdàs.
Segons dades de la Llista de monument del Ripollès. És una església de planta rectangular amb dues capelles laterals a la zona del presbiteri i queden restes del cor a la part oposada de la nau. La teulada és de cabirons de fusta i teula àrab. A l’interior aquesta teulada està amagada per una falsa volta de mig punt feta de maons. Les parets conserven restes de pintures, molt degradada, d’època neoclàssica.
La porta s’obre al sud i dóna sobre el cementiri i a una eixida tancada per un mur que la separa dels camps. Les heures han esfondrat la coberta i de retruc la falsa volta de canó.
Aquesta església va ser construïda al 1736 o 1737. La pedra de la llinda diu 1736 en substitució de l’antiga església romànica per continuar les funcions de parròquia del veïnat. Val la pena notar que damunt de la pedra superior del portal sembla dibuixar-se les restes d’un arc de mig punt. També hi ha la data de 1806 gravada en el portal que deu correspondre a una reestructuració o modernització de l’edifici.
Les pintures de l’interior, motius figuratius i arquitectònics també sembla ser de la mateixa època. La parròquia va caure en decadència pel despoblament dels masos veïns i ha arribat fins ara en estat de quasi ruïna total. No té culte des de 1939.
Sant Martí aixecada primerament a tocar d’aquest indret – anomenat aleshores Puigmal - pels soldats francs que participaven en la reconquesta als àrabs, va patir un primer abandó, en aixecar-se aquesta segona església; les conseqüències terribles de la ‘pax franquista’, més fins i tot que la mateixa guerra genocida, van comportar la fugida vers les zones urbanes i industrials, de les persones que vivien en aquestes contrades.
Sant Martí es partí la capa amb els pobres, i el bon Déu feu lluir un sol tardoral per agrair-li; Catalunya que s’ha buidat en benefici d’Espanya, no rebrà mai cap escalf.
Les alegries i penes de l’esperit ens eleven al cel, desgraciadament aquesta església, com la nostra Nació, davalla a terra.
Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
|
Activitat :
|
EXCURSIONISME
| |
|
Situació :
|
GONBREN
| |
|
Comarca :
|
EL RIPOLLES
| |
|
Lloc d’inici excursió :
|
ERMITA DE SANT MARTI DE PUIGBO
| |
|
Grau de Dificultat :
|
FACIL
| |
|
Distància recorregut :
|
10,04 KM
| |
|
Hora d’inici caminada :
|
8,09 HORES
| |
|
Hora d’arribada :
|
12,25 HORES
| |
|
Temps Total :
|
4,15 HORES
| |
|
Temps en moviment :
|
3,22 HORES
| |
|
Temps parats :
|
53,37 MINUTS
| |
|
Mitjana en moviment :
|
2,4 KM
| |
|
Mitjana Total :
|
3 KM
| |
|
Altitud màxima :
|
1548 METRES
| |
|
Altitud mínima :
|
1144 METRES
| |
|
Desnivell total :
|
404 METRES
| |
|
Desnivell acumulat pujant :
|
485 METRES
| |
|
Desnivell acumulat baixant
|
481 METRES
| |
|
Tipus d’itinerari
|
ANADA- TORNADA PER EL MATEIX CAMI
| |
|
Participants:
|
LA COLLA DEL DILLUNS 9 PERSONES
| |
|
Crònica
|
RECORREGUT: GOMBREN,EL CORTAL,COLL DE LA CANAL,ERMITA DE PUIGBÓ,COLLADA DE PUIGBÓ,COLL DEL FAIG GENERAL,GRAU DE LLET,PEDRO DE TUBAU,DALT DEL PEDRO HI HA UNA CAPELLETA EN SEMBLA QUE ES SANT MARC
| |
| | | |
Excursió: CAMPRODN ROCA DEL MIGDIA SANT ANTONI
Data : 25-05-2015
|
Activitat :
|
Excursionisme
| |
|
Situació :
|
CAMPRODON
| |
|
Comarca :
|
RIPOLLES
| |
|
Lloc d’inici excursió :
|
FONT DE LA MARE DE LA FONT
| |
|
Grau de Dificultat :
|
MIGTJA
| |
|
Distància recorregut :
|
7,76 KILOMETRES
| |
|
Hora d’inici caminada :
|
8,33 HORES
| |
|
Hora d’arribada :
|
12,49 HORES
| |
|
Temps Total :
|
4,16 HORES
| |
|
Temps en moviment :
|
3,14 HORES
| |
|
Temps parats :
|
1,01 HORES
| |
|
Mitjana en moviment :
|
2,4 KILOMETRES
| |
|
Mitjana Total :
|
1,8 KILOMETRES
| |
|
Altitud màxima :
|
1366 METRES
| |
|
Altitud mínima :
|
932 METRES
| |
|
Desnivell total :
|
433 METRES
| |
|
Desnivell acumulat pujant :
|
573 METRES
| |
|
Desnivell acumulat baixant
|
580 METRES
| |
|
Tipus d’itinerari
|
CIRCULAR
| |
|
Participants:
|
LA COLLA DELS DILLUNS (5 PERSONES)
| |
|
Crònica
|
INICI A LA FONT DE LA MARE DE LA FONT A UNS 500 METRES DARRERA UNA FABRICA A MA ESQUERRA SURT EL CORRIOL ESTA FORÇA TAPAT PER LES HERBES UNS ESCALONS DE PEDRA I UNA CINTA PENJADA A LES BRANQUES SENYALEN L’INCI DEL CAMI
| |
| |
La actual ermita de Sant Antoni data del 1702 i té, annexa, una casa per ermitans. Va ser restaurada fa pocs anys per l'entitat Amics de Sant Antoni. A la casa hi ha graelles per fer barbacoes, taules i lavabos, que normalment estan tancats, de la mateixa manera que l'ermita. També trobem panells explicatius de la magnífica vista, que abasta tota la vall. Sota el massís del Canigó podem veure Sant Pau de Seguries, la Ral, Cavallera,
| |
Excursió: SETCASES VOLTA AL RIU CARBONER
Data : 01-06-2015
|
Activitat :
|
Excursionisme
| |
|
Situació :
|
SETCASES
| |
|
Comarca :
|
RIPOLLES
| |
|
Lloc d’inici excursió :
|
SETCASES PROP DEL PARKING
| |
|
Grau de Dificultat :
|
MITJA
| |
|
Distància recorregut :
|
9,20 KILOMETRES
| |
|
Hora d’inici caminada :
|
8,30 HORES
| |
|
Hora d’arribada :
|
12,49 HORES
| |
|
Temps Total :
|
4,19 HORES
| |
|
Temps en moviment :
|
3,13 HORES
| |
|
Temps parats :
|
1,05 HORES
| |
|
Mitjana en moviment :
|
2,8 KILOMETRES
| |
|
Mitjana Total :
|
2,2 KILOMETRES
| |
|
Altitud màxima :
|
1765 METRES
| |
|
Altitud mínima :
|
1267 METRES
| |
|
Desnivell total :
|
498 METRES
| |
|
Desnivell acumulat pujant :
|
498 METRES
| |
|
Desnivell acumulat baixant
|
497 METRES
| |
|
Tipus d’itinerari
|
CIRCULAR
| |
|
Participants:
|
LA COLLA DELS DILLUNS (6 PERSONES)
| |
|
Crònica
|
SETCASES,LACRUETA,CABANYA D’EN XESCO,PUIG DE SANTANA,FONT DEL LLADRE,SALT DEL COSSI D’EN BATLLO,SETCASES
| |
| |
Aquest riu es un afluent del riu Ter, que s' incorporà al Ter als voltants de Setcases.
El Carboner recull les aigües dels torrents que baixen de la vessant sud que hi ha entre els cims,del Costabona i el Roca Colom.El Carboner, es un riu d' alta muntanya, on trobarem salts d'aigua i gorges, que faran el itinerari molt fresc, i ric en vegetació. També tindrem fantàstiques vistes, sobre les valls del Ter i el Carboner i les muntanyes que l' envolten, com el Costabona, Roca Colon i Gra de Fajol.
| |
Excursió: REFUGI PLA DE PRATS A LA COVIL
Data : 27-07-2015
|
Activitat :
|
Excursionisme
| |
|
Situació :
|
CAMPELLES
| |
|
Comarca :
|
EL RIPOLLES
| |
|
Lloc d’inici excursió :
|
REFUGI PLA DE PRATS
| |
|
Grau de Dificultat :
|
MITJA
| |
|
Distància recorregut :
|
7,13 KILOMETRES
| |
|
Hora d’inici caminada :
|
8,24 HORES
| |
|
Hora d’arribada :
|
12,05 HORES
| |
|
Temps Total :
|
3,41 HORES
| |
|
Temps en moviment :
|
2,59 HORES
| |
|
Temps parats :
|
45,31MINUTS
| |
|
Mitjana en moviment :
|
2,00 KILOMETRES
| |
|
Mitjana Total :
|
2,4 KILOMETRES
| |
|
Altitud màxima :
|
2004 METRES
| |
|
Altitud mínima :
|
1570 METRES
| |
|
Desnivell total :
|
433 METRES
| |
|
Desnivell acumulat pujant :
|
448 METRES
| |
|
Desnivell acumulat baixant
|
436 METRES
| |
|
Tipus d’itinerari
|
CIRCULAR
| |
|
Participants:
|
LA COLLA DELS DILLUNS (6 PERSONES)
| |
|
Crònica
|
SORTIDA DEL REFUGI DEL PLA DEL PRAT, FONT ROJA,COLL DE PAM,LA COVIL,REFUGI DE LA COVIL,I RETORNAR AL PUNT D’INICI
| |
| |
DEL COLL DE PAM EN DIRECIO A LA COVIL ENS DESPISTEN UN XIC I NO SEGUIN EL TRAK QUE ES A UN MTS MES AVALL FINS QUE EL RETROBEN ES MILLOR SEGUIR EL CAMI QUE ESTA MARCAT EN ALGUN PUNT LAS VAQUES EL FAN DESPISTAR UN XIC
| |
REFUGI DE LA COVIL
2016 Catalunya
Excursió: CAMPDEVANOL BAUBS CLARELLA MOIOLS MOLI NOU
Data : 30-05-2016
|
Activitat :
|
Excursionisme
| |
|
Situació :
|
CARRETERA N-260 CAMPDEVANOL
| |
|
Comarca :
|
RIPOLLES
| |
|
Lloc d’inici excursió :
|
POLIGONO INDUSTRIAL CASANOVA DE BAIX
| |
|
Grau de Dificultat :
|
FACIL
| |
|
Distància recorregut :
|
10,900 KILOMETRES
| |
|
Hora d’inici caminada :
|
8,41 HORES
| |
|
Hora d’arribada :
|
13,03 HORES
| |
|
Temps Total :
|
4,21 HORES
| |
|
Temps en moviment :
|
3,66 HORES
| |
|
Temps parats :
|
41 MINUTS
| |
|
Mitjana en moviment :
|
2,5 KILOMETRES
| |
|
Mitjana Total :
|
2,1 KILOMETRES
| |
|
Altitud màxima :
|
1168 METRES
| |
|
Altitud mínima :
|
739 METRES
| |
|
Desnivell total :
|
428 METRES
| |
|
Desnivell acumulat pujant :
|
454 METRES
| |
|
Desnivell acumulat baixant
|
424 METRES
| |
|
Tipus d’itinerari
|
CIRCULAR
| |
|
Participants:
|
LA COLLA DELS DILLUNS (6 persones)
| |
|
Crònica
|
CASANOVA DE BAIX, CAL MUT,BAUBS
CLARELLA,GORG DE L’OLLA,PONT XIC
PONT ALT,MOIOLS,COLLET DEL GRAU
COLLET DE CAPDEVILA,FONTETES DE SANT
GRAU,MOLINOU
| |
| |
AMB FET LA SORTIDA AMB DOS COTXES UN L’EN DEIXAT AL POLIGON I L’ALTRA AL PAVELLO D’ESPORTS PER NO FER TANT TRAM DE CARRETERA
| |
Excursió: SANT ANTONI DE MORERS
Data : 06-06-2016
Activitat :
|
Excursionisme
| |
Situació :
|
RIPOLL CARRER PROGRES
| |
Comarca :
|
RIPOLLES
| |
Lloc d’inici excursió :
|
CARRETERA DE SANT JOAN COMENÇAMENT DEL CARRER PROGRES
| |
Grau de Dificultat :
|
FACIL
| |
Distància recorregut :
|
10,14 KILOMETRES
| |
Hora d’inici caminada :
|
8,11 HORES
| |
Hora d’arribada :
|
12,36 HORES
| |
Temps Total :
|
4,25 HORES
| |
Temps en moviment :
|
3,16 HORES
| |
Temps parats :
|
1,09 HORES
| |
Mitjana en moviment :
|
3,1 KILOMETRES
| |
Mitjana Total :
|
2,3 KILOMETRES
| |
Altitud màxima :
|
1.066 METRES
| |
Altitud mínima :
|
692 METRES
| |
Desnivell total :
|
373 METRES
| |
Desnivell acumulat pujant :
|
315 METRES
| |
Desnivell acumulat baixant
|
388 METTRES
| |
Tipus d’itinerari
|
CIRCULAR
| |
Participants:
|
LA COLLA DELS DILLUNS (4 PERSONES)
| |
Crònica
|
CAN ROMANS,LAMARINYOSA,ISOLES,CAN PETIU,SANT ANTONI DE MORERS,FONT DELS CARBONES, PUNT D’INCI
| |
EL TRAK A WIKILOC Ramon gonzalez
| ||
2016 Catalunya
Excursió: RIBES SANT ANTONI ROCA DEL DUC
Data : 20-06-2016
|
Activitat :
|
Excursionisme
| |
|
Situació :
|
RIBES DE FRESER
| |
|
Comarca :
|
RIPOLLES
| |
|
Lloc d’inici excursió :
|
ESTACIO DE LA RENFE DE RIBES DE FRESER
| |
|
Grau de Dificultat :
|
MITJA
| |
|
Distància recorregut :
|
7,06 KILOMETRES
| |
|
Hora d’inici caminada :
|
8,40 HORES
| |
|
Hora d’arribada :
|
13,14 HORES
| |
|
Temps Total :
|
4,33 HORES
| |
|
Temps en moviment :
|
2,57 HORES
| |
|
Temps parats :
|
1,36 HORES
| |
|
Mitjana en moviment :
|
2,4 KILOMETRES
| |
|
Mitjana Total :
|
1,6 KILOMETRES
| |
|
Altitud màxima :
|
1288 METRES
| |
|
Altitud mínima :
|
904 METRES
| |
|
Desnivell total :
|
383 METRES
| |
|
Desnivell acumulat pujant :
|
371 METRES
| |
|
Desnivell acumulat baixant
|
389 METRES
| |
|
Tipus d’itinerari
|
CIRCULAR
| |
|
Participants:
|
LA COLLA DELS DILLUNS (6 PERSONES)
| |
|
Crònica
|
RIBES DE FRESER,FONT DEL FERRO,CAL ROSSET
ERMITA DE SANT ANTONI,ROCA DEL DUC,PUNT D’INICI
| |
| |
Trak a wikiloc Ramon Gonzalez
| |
2016 Catalunya
Excursió: RIBES BATET RIALP
Data : 27-06/2016
MAPA DEL RECORREGUT
RETOL COMENÇAMENT CORRIOL
PAL INDICADOR
RETOL MINA PESSONA
RETOL DE BATET
PONT DEL CREMALLERA RIALB
RETOL CENTRAL DE RIALB
|
Activitat :
|
Excursionisme
| |
|
Situació :
|
POBLE DE RIBES (DEIXAR EL COTXE AL APARCAMENT PROP DEL RIU)
| |
|
Comarca :
|
RIPOLLES
| |
|
Lloc d’inici excursió :
|
DESPRES DE L’ESGLESIA EL PRIMER CARRER QUE TE PUJADA DALT DEL CARRER HI HA ELS RETOLS
| |
|
Grau de Dificultat :
|
MITJA
| |
|
Distància recorregut :
|
8,29 KILOMETRES
| |
|
Hora d’inici caminada :
|
8,22 HORES
| |
|
Hora d’arribada :
|
12,37 HORES
| |
|
Temps Total :
|
4,15 HORES
| |
|
Temps en moviment :
|
2,57 HORES
| |
|
Temps parats :
|
1,17 HORES
| |
|
Mitjana en moviment :
|
2,8 KILOMETRES
| |
|
Mitjana Total :
|
2,00 KILOMETRES
| |
|
Altitud màxima :
|
1150 METRES
| |
|
Altitud mínima :
|
920 METRES
| |
|
Desnivell total :
|
230 METRES
| |
|
Desnivell acumulat pujant :
|
358 METRES
| |
|
Desnivell acumulat baixant
|
364 METTRES
| |
|
Tipus d’itinerari
|
CIRCULAR
| |
|
Participants:
|
LA COLLA DELS DILLUNS (3 PERSONES)
| |
|
Crònica
|
RIBES,CAN SEGURA,CAN PESSONA,BATET
RIALB,VENTAIOLA,CASTELL DE SANT PERE,
AL ARRIBAR A RIALP SEGUIR LA CARRETERA FINS AL ENCREUAMENT DE LA CENTRAL PASSAR PER SOTA LA VIA DEL CREMALLERA I DESPRES DE LA CENTRAL HI HA EL CORRIOL,EL
TRAK NO SEGUEIX AQUET RECORREGUT PASSA,PER EL PONT DE LA VIA DEL CREMALLERA PERO ES MILLOR FER-HO PER CARRETERA
| |
| |
El trak a wikiloc Ramon Gonzalez
| |
2017 Catalunya
Excursió: VOLTA A LES ANTIGUES PARROQUIES DE GONBREN I CAMPDEVANOL
Data : 10-04-2017
|
Activitat :
|
Excursionisme
| |
|
Situació :
|
AL VOLTAN DE GONBREN
| |
|
Comarca :
|
RIPOLLES
| |
|
Lloc d’inici excursió :
|
APARCAMENT A L’ENTRADA DEL POBLE DE GONBREN
| |
|
Grau de Dificultat :
|
MITJA
| |
|
Distància recorregut :
|
14,27 KILOMETRES
| |
|
Hora d’inici caminada :
|
8,18 HORES
| |
|
Hora d’arribada :
|
14,15 HORES
| |
|
Temps Total :
|
5,57 HORES
| |
|
Temps en moviment :
|
4,43 HORES
| |
|
Temps parats :
|
1,13 HORES
| |
|
Mitjana en moviment :
|
3,00 KILOMETRES
| |
|
Mitjana Total :
|
2,4 KILOMETRES
| |
|
Altitud màxima :
|
1374 METRES
| |
|
Altitud mínima :
|
859 METRES
| |
|
Desnivell total :
|
515 METRES
| |
|
Desnivell acumulat pujant :
|
638 METRES
| |
|
Desnivell acumulat baixant
|
609 METRES
| |
|
Tipus d’itinerari
|
CIRCULAR
| |
|
Participants:
|
LA COLLA DEL DILLUNS (5 PERSONES)
| |
|
Crònica
|
GOMBREN,CALIQUET,VILAMITJANA,SANT QUINTIN DE PUIG-RODON,CAN SANT MARC,
SANT MARC D’ESTIULA,COLL DEL PUIG GENERAL,COLLADA DE PUIGBÒ,PUIGBÓ,LA CANAL,LA PALLISSA,EL CORTAL,PUNT D’INICI
| |
| | | |
SA SANT MARTI DE PUIGBO
Sant Martí de Puigbò és una parròquia del municipi de Gombrèn (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada a 1.120 m. d'altitud, a la capçalera d'una alta vall afluent de el Merdàs, el sud-est del terme.
L'església de planta rectangular té dues capelles laterals a la zona del presbiteri i encara queden restes del cor a la part oposada de la nau. La teulada és de cabirons de fusta i teula àrab; a l'interior aquesta està amagada per una falsa volta de mig punt feta de maons. L'interior conserva restes de pintures, molt degradada, d'època neoclàssica. La porta s'obre al cantó sud i dóna directament al cementiri i a una eixida tancada per un mur que la separa dels camps. Externament els murs i la coberta són coberts per una espessa heura, que ha fet enfonsar-se la coberta a la part del presbiteri i de retruc ha enfonsat la falsa volta interior de maó. L'església té un campaneret de cadireta totalment cobert per heures
Història
Aquesta església va ésser construïda el 1737 en substitució de la primitiva romànica, de la qual existeixen restes, per a continuar les funcions de parròquia del veïnat de Puigbò. A la llinda de la porta hi ha gravada la data de 1806, potser correspon a una reestructuració o modernització de la parròquia. Hom pensa que les pintures de l'interior, motius figuratius i arquitectònics, deuen correspondre a aquesta època. La parròquia va caure en decadència en començar el despoblament dels masos que componen el veïnat, i ha arribat fins a nosaltres en estat de semi ruïna. Fins ara servia com a magatzem del mas Puigbò. No té culte des de 1939
Esmentada des del 1140 amb el nom de Sant Martí de Puigmal (nom que canvià per Puigbò al segle XIII), de la primitiva església només hi ha unes restes, amb l'absis encara sencer i indicis de fortificació, situades a la punta del serrat, apoca distància de l'actual. Resten només dues famílies de les 12 que havia tingut la parroquia
SAN MARC D’ESTIULA
Santuari situat a 1.387 m alt., al cim de la serra de Sant Marc (continuació vers l’E dels rasos de Tubau, que separa les valls de Gombrèn i d’Estiula), al municipi de les Llosses (Ripollès), dins l’antic terme de Viladonja.
El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja. És documentat des del 1672; depenia de la parròquia d'Estiula.
SANT QUINTIN DE PUIG-RODON
Sant Quintí de Puig-rodon és una antiga parròquia del municipi de Campdevànol, que està situada a la serra de Sant Marc, a 1.122 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Es troba a la comarca del Ripollès.
La parròquia va ser una donació que va fer el comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll el 1096 i passà a formar part de la baronia del monestir.
Sempre ha estat un lloc amb poca població, tot i que a partir del segle XV va tenir una parròquia agregada: la de Sant Pere d'Auira.
El 1868, es va unir a la parròquia de Sant Llorenç de Campdevànol.
Per exemple, el 1626 només hi vivien 7 famílies i el 1787 hi vivien 10 famílies.
El 2011 tenia un total de 12 habitants.
L'església és un edifici romànic del segle XII i forma un conjunt juntament amb la rectoria, unes capelles laterals i un alt campanar que s'acaba amb una teulada de doble vessant. La part més externa de l'església fou construïda als segle XVII i XVIII. A l'església també hi ha adossada una sagristia.
SANT
2017 Catalunya
Excursió: PLANOLES VENTOLA
Data : 24-07-2017
Activitat :
|
Excursionisme
| |
Situació :
|
PLANOLES RIBES DE FRESER
| |
Comarca :
|
RIPOLLES
| |
Lloc d’inici excursió :
|
APARCAMENT DE PLANOLES
| |
Grau de Dificultat :
|
FACIL
| |
Distància recorregut :
|
8,59 KILOMETRES
| |
Hora d’inici caminada :
|
8,06 HORES
| |
Hora d’arribada :
|
11,43 HORES
| |
Temps Total :
|
3,37 HORES
| |
Temps en moviment :
|
2,44 HORES
| |
Temps parats :
|
53 MINUTS
| |
Mitjana en moviment :
|
3,2 KILOMETRES
| |
Mitjana Total :
|
2,4 KILOMETRES
| |
Altitud màxima :
|
1328 METRES
| |
Altitud mínima :
|
1112 METRES
| |
Desnivell total :
|
215 METRES
| |
Desnivell acumulat pujant :
|
241 METRES
| |
Desnivell acumulat baixant
|
255 METRES
| |
Tipus d’itinerari
|
ANADA-TORNADA
| |
Participants:
|
LA COLLA DELS DILLUNS (8 PERSONES)
| |
Crònica
|
PLANOLES,ELS SOLA, VENTOLA, PUNT D’INICI
| |
L'església d'una sola nau, és amb volta de canó i arcs interiors de contrafort. Està orientada de llevant a ponent, tenint la capçalera amb absis, com correspon a les esglésies romàniques, i la porta oberta en el parament sud de la nau. Se sap que al llarg del temps, ha set modificada, si bé d'aquestes modificacions, només resta el campanar, doncs modernament ha set restaurada, recuperant la seva estructura original, s'ha repicat tot l'arrebossat, com és moda, i s'ha afegit un porxo modern, amb estructura antiga.
Poques notícies històriques tenim d'aquesta església. Però sí que sabem que en 982 i 988 els monestirs de Sant Joan i Ripoll tenien possessions, és de suposar que fos algun d'aquests monestirs que prengués la iniciativa d'edificar-la, com passa a Sant Julià de Vallfogona i d'altres.
És possible també, que en els segles XVII-XVIII fos reformada i se l'hi fes el campanar, però d'aquestes restes només queda aquest últim, doncs fa pocs anys va ésser restaurada per l'arquitecte Joan Mª de Ribot, recuperant tota la seva estructura originària romànica, i en desaparegué qualsevol resta del passat proper.
SANT VICENS DE PLANOLES
Enmig del nucli de Planoles hi ha l'església de Sant Vicenç que és un notable edifici romànic restaurat a les darreries del segle XX. Inicialment era una esglesiola d'una nau, amb un absis semicircular ornat amb un fris d'arcuacions de tipus llombard, sense lesenes. La volta de canó és reforçada amb cinc arcs torals i l'absis és cobert en quart d'esfera. Conserva dues finestres absidals de doble esqueixada, la de migjorn cegada per l'afegit del cos de la sagristia que fa de base al campanar de torre d'estil barroc. Al segle XVIII es va ampliar amb una segona nau, part de la qual correspon a un antic atri de l'església romànica que, amb l'última restauració, s'ha recuperat, tot i que sembla que desvirtuant-ne les característiques de l'original. Una de les columnes del porxo és romànica i les altres dues han estat fetes imitant-ne l'estil.
L'església és esmentada per primer cop l'any 1141, però del lloc de Planoles es tenen notícies des de l'any 938.
Amb l'última restauració s'ha recuperat l'atri romànic que havia estat cegat per l'ampliació barroca amb una segona nau. (viquipedia)
MAPA RECORREGUT
2018
Catalunya
Excursió: SANT JOAN ABADESSAS, SANT ANTONI,
COLONIA LLAUDET,SALT DEL MOLI DE MALAFOSCA
Data : 12-03-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
SANT JOAN
ABADESSAS PROP ESTACIO DEL TREN
|
|
Comarca :
|
RIPOLLES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
PROP DE
L’ANTIGA ESTACIO DE TREN
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
9,55
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,18 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,43
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,24 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,21 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,03 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,2
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,9
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
1024
METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
778 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
246 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
340 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
346METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (6 PERSONES)
|
|
Crònica
|
SANT JOAN DE LAS ABADESSAS,MAS
PEDRER,SANT ANTONI PETIT,SANT ANTONI,FONT DEL BOIXEROL,EL COVILAR,COLONIA
LLAUDET,LA BATLLIA,CAN JOANPERE,CAN CABRAFIGA,SALT DEL MOLI DE MALAFOSCA,PUNT
D’INICI
|
|
MOLI DE MALAFOSCA
Prop del
Molí de Malatosca, a Sant Joan de les Abadesses hi ha una gorga que se'n diu de
les Bruixes, perquè hi havien fet estada. Un dia van cridar una llevadora de la
vila perquè una d'elles havia de tenir una criatura. En paga dels seus serveis,
van donar-li una faldada de llenties, i la llevadora, tota enrabiada, va
llençar-les Ter avall. L'endemà, quan es va posar el davantal, va adonar-se que
una llentia li havia quedat encastada i s'havia convertit en or.
SANT ANTONI
DE PADUA
S'hi construí
en primer lloc una torre atalaia, l'any 1470. Més endavant s'hi construí
l'església tal com ho descriu Masdéu: "A mitja hora de la vila i en la
part oriental del cim del Puig d'en Floris, en el lloc mateix on s'aixecà la
fortalesa de l'Abat Isalguer en el segle XV, fou edificada en 1654 l'església
de Sant Antoni de Pàdua, que fou destruïda dos cops, l'un en la guerra de
Successió, i l'altra en la dels Set Anys, per a ésser reparada de nou".
L'Abat
Isalguer, de qui ha estat feta menció, és Miquel Isalguer, diputat del
Principat que el 25 de gener del 1461 fou designat per la Generalitat per
reclamar, prop del rei Joan II, la llibertat del príncep Carles de Viana.
S'atregué l'animadversió del rei i -segons Masdeu- es veié obligat a posar-se
en defensa, "unint-se a tot Catalunya i aixecant els seus súbdits contra
el rei. Edificà un castell en la serra Mont-Salvatge, reparà les muralles, i
construí un nou mur" a Sant Joan de les Abadesses. "En 1467, donant a
l'oblit les lluites dels remences, s'ajuntà amb Verntallat i Catllar per a
lluitar contra França i en defensa del seu sobirà". De nou, fortificà les
muralles de la vila, procedint a les reparacions del cas. La vila resistí
contra els francesos el 1468. No pas així el 1484, i l'Abat Isalguer fou agafat
i hagué d'ésser rescatat pels seus súbdits. Va morir el 28 de novembre del
mateix any.
L'ermita de
Sant Antoni de Pàdua va ser construïda el 1635 en un turó d'uns 1.035 m sobre
Sant Joan, que des d'aleshores s'anomena muntanya de Sant Antoni. El 1712 es va
fer un retaule nou. Fou cremada durant la Guerra dels Carlins i reedificada el
1852 i embellida amb nous altars el 1858. En la llinda de la porta duu la data
de 1758. Sembla que el Sant havia tingut cambril i en les portes per pujar-hi
hi ha la data 1862, que podria ser l'any que es fes el cambril. Durant la
Guerra Civil, els interiors resultaren malmesos, però l'edifici quedà intacte i
es fa l'altíssim campanar gràcies al mecenatge d'en Pere Coromines "en
Pere de ca la Maria Fornera".
Després de
múltiples destruccions i reconstruccions, Sant Antoni és una ermita espaiosa
amb cor i un ampli espai al darrere l'altar major, corresponent a l'antic
cambril del sant. Les parets exteriors, sense arrebossar, tenen carreus ben
treballats a les cantonades i en la façana de ponent hi ha tres grossos
contraforts. La porta és orientada al nord emmarcada per carreus grossos, ben
escairats, i una llinda amb la data de 1758. Al damunt d'aquesta s'obre un
nínxol amb la imatge d'un Sant Antoni petit anomenat el Tossut. A l'interior de
l'ermita hi ha l'altar major amb el retaule neoclàssic, dos altars laterals,
les reixes que separen el presbiteri dels fidels, la trona amb escales per a
pujar-hi i darrere hi ha les escales que accedeixen al cor, tres graons de les
quals són fets en lloses que tenen inscripcions i dibuixos. Les parets
interiors són altes, enguixades, blanques, menys les vores dels retaules que
són pintades de color vermell. La claror entra per unes altíssimes finestres
quadrades que queden damunt d'una cornisa de guix. L'única ornamentació és la
cornisa i unes motllures de guix d'on arrenquen unes arcades.
(viquipedia)
2018
Catalunya
SANT
JULIA DE VALCORBA (MORETA)
Excursió: VILADONJA SANTA EULALIA SANT JULIA
DE MORETA
Data : 16-04-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
DESPRES DE
MATAMALA I ABANS D’ARRIBAR A BORREDA
|
|
Comarca :
|
RIPOLLES-BERGADA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
KILOMETRE
174 DE LA CARRETERA C-26
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
11,27
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,29 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,23
HORES
|
|
Temps
Total :
|
3,54 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,19 HORES
|
|
Temps
parats :
|
35 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,9
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,6
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
965 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
773 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
192 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
306 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
374 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (6 PERSONES)
|
|
Crònica
|
CAMPING SAIOL,CAL SAIOL,EL SOLA
VILADONJA,L’HOSTAL,SANTA EULALIA
MORETA,SANT JULIA DE MORETA,LES
CASES
DE MORETA,VILASECA,CAL JAN BONIC
LA BOIGA,EL BERNADÓ,PUNT D’INICI
|
|
És un edifici de petites dimensions,
que consta d'una sola nau de planta rectangular, amb un annex dedicat a la
sagristia. La nau està orientada de llevant a ponent, la qual cosa mostra el
seu origen romànic. La porta de l'església s'obre a la façana sud, podent ésser
que correspongui a la primitiva; els murs arrebossats deixen a la vista les
pedres de les llindes de la porta. La construcció es cobreix a dos vessants amb
teula àrab. A l'angle nord-oest s'aixeca un petit campanaret.
De la lectura arquitectònica de
l'edifici es desprèn que als segles XVII o XVIII, l'església va ésser
engrandida, fent desaparèixer, potser, l'antic absis i construït el nou
presbiteri, la sagristia, el campanar i modificant la primitiva porta
L'església és esmentada ja el 839,
quan era la parròquia del terme del castell de Palmerola, tot i que la
titularitat no arribà fins al segle XI (1.014). Al segle XIV, degut al
despoblament de la zona, la demarcació parroquial es reduí als masos
circumdants: Moreta, la Vinyassa, Molí de Moreta i les Gases. Actualment es
troba tancada i en estat de degradació
VILADONJA
Viladonja és un poble del municipi de
les Llosses (Ripollès) situat als vessants de la serra de Matamala a 1012 m
d'altitud. La seva església parroquial, dedicada a Santa Eulàlia, fou adscrita
entre el 980 i el 1087 a la jurisdicció civil i eclesiàstica del monestir de
Ripoll, i reedificada a mitjan segle XVIII.
Esdevingué lloc reial al segle XVII
juntament amb Sant Esteve de la Riba. El 1830 passà a ser municipi amb el nom
de Sant Esteve de la Riba, fins al 1860. Fou municipi independent fins a l'any
1974. L'antic terme comprenia també el poble d'Estiula, l’antic poble de
Corrubí i la masia de Llentes.
En el segle IX el comte Bernat de
Cerdanya va fer donació de l'església al monestir de Ripoll, donació que es
confirmà el 1080.
Llegia a patrimoni Gencat que
l'edifici és del segle XII, i que va ésser restaurat totalment pel seu
propietari vers els anys seixanta del segle XX. Al seu interior es troba un
senzill retaule barroc, amb boniques imatges típiques del barroc popular.
L’església està construïda damunt
d'un turó, això fa molt difícil retratar l‘absis que està escassament a un
metre d’un single rocós. L’edifici és d'estil romànic amb una sola nau, amb
volta un xic apuntada, l'absis orientat a llevant. La coberta és amb teula àrab
i la porta s'obre a la façana sud. Es troba en perfecte estat de conservació.
En l'angle sud-oest, té un petit campanar
No
trobava cap referència a l’ús – en el seu cas – de l’edifici de la rectoria com
escola parroquial, li trasllado aquesta pregunta al Sr. Josep Llimós Camprubí,
regidor de l’ Àrea de Medi Ambient, Cultura i Festes, Benestar Social i
Joventut de l’Ajuntament de les Llosses. Imagino que exercien aquesta funció la
Rectoria de Santa Maria de les Llosses fins que es va aixecar l’edifici de
l’Ajuntament i Escoles,ala segona dècada del segle XX; la de Santa Maria de
Matamala; la de Sant Esteve de Vallespirans, i la de Sant Sadurni de Sovelles,(VIQUIPEDIA
MAPA DEL RECORREGUT
PANELL DE RECORREGUTS DE LA ZONA
EL SOLA
L'HOSTAL DE VILADONJA
ERMITA DE SANTA EULALIA DE VILADONJA
CASA DE LA MORETA
ERMITA DE SANT JULIA DE MORETA
CAL JAN BO
MAPA DEL RECORREGUT
EL RIEU SEGADELL
RETOL DEL RIU SEGADELL
RETOL DE SANTA MAGDALENA
SANTA MAGDALENA
SANTA MAGDALENA
SANTA MAGDALENA
L'ESTANY DE CAN ROCA
MAPA DEL RECORREGUT
RETOLS DEL CAMI
VISTA DESDE EL PUIGSACREU
EL PUIGSACREU
RETOLS DEL CAMI
MAPA DEL RECORREGUT
SALT DE LA FARGA
PONT DE DAIO
PAL INDICADOR
SALT DEL GRILL
SALT DEL GRILL
PAL INDICADOR
TORRENT DE LA CALÇ
VISTA DEL RECORREGUT
2018
Catalunya
Excursió: PARDINES SANTA MAGDALENA DE PUIGSEC
Data : 30-04-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
POBLA DE
PARDINES LA VALL DE RIBES
|
|
Comarca :
|
RIPOLLES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
APARCAMENT
DE PARDINES AL CENTRE DEL POBLE
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
10,81
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,39 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
13,14
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,34 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,33 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,01 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,1
KILOMETRES
|
|
Mitjana Total
:
|
2,4
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
1572
METTRES
|
|
Altitud
mínima :
|
1156
METRES
|
|
Desnivell
total :
|
318 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
483 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
478 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (3 PERSONES)
|
|
Crònica
|
PARDINES,EL CASOT,SANTA MAGDALENA
DE
PUIGSEC,PLA D’ULL DE BOU,FONT DE
CAN ROCA,ESTANY DE CAN ROCA,CAN RAFELIC,CAL TUBAU,CAN PUCOT,PUNT D’INICI
|
|
SANTA MAGDALENA DE PUIGSEC O PUIGSAC
Santa
Magdalena de Puigsac, també coneguda com a Santa Margarida de Pardines, és una
capella isolada situada al nord de la Serra Cavallera, al nucli de Puigsac, al
municipi de Pardines, a la comarca del Ripollès. Santa Magdalena de Puigsac és
una capella isolada situada a la serra Cavallera, prop del nucli de Pardines.
És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església
romànica és d'una sola nau perllongada, coberta amb volta de canó lleugerament
apuntada, i absis semicircular amb volta de quart d'esfera. La finestra absidal
i el portal original de migjorn són de doble arquivolta. Al mur de ponent hi ha
una portal rectangular amb llinda de pedra i un ull de bou del segle XVIII, i
el campanar de cadireta de dos ulls. L'any 1986 va ser objecte d'una
restauració força controvertida. La part de l'edificació que es conserva en el
seu estat original i que ha estat menys manipulada és el parament exterior nord
del mur de la nau. Des de l'absis fins a mitja nau, els murs han estat
despullats de l'arrebossat, seguint l'altra meitat, arrebossada i pintada de
blanc. L'atri d'estructura de fusta que precedeix l'entrada original és un
afegit que no forma part del temple original. El paviment de l'església ha
estat substituït per rajoles de gres de color marró.
A l'interior
es conserva una imatge de Sant Antoni de Pàdua, de fusta policromada,
realitzada al segle XVIII.
Santa
Magdalena de Puigsac es va construir al segle XII i va ser consagrada el 1176 pel
bisbe d'Urgell, Arnau de Preixens. Al segle XVIII va ser molt transformada,
afegint-li dues capelles laterals, eliminades en la restauració, que donaren a
la planta la forma de creu i també s'obrí a la façana sud un nou portal
d'accés. Actualment aquests elements barrocs han desaparegut, excepte el
portal, degut a la restauració portada a terme per l'arquitecte Joan M. de
Ribot.
A l'interior
es conserva una imatge de Sant Antoni de Pàdua, de fusta policromada,
realitzada al segle XVIII.(viquipedia)
RETOL DE SERRA CAVALLERA
2018
Catalunya
Excursió: SANT PAU DE SEGURIES EL PUIGSACREU
Data : 11-06-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
SANT PAU
DE SEGURIES
|
|
Comarca :
|
RIPOLLES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
CENTRE DEL
POBLE APARCAMENT AL COSTAT DE LA CARRETERA
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
9,70KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,29 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,30
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,01 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,22 HORES
|
|
Temps
parats :
|
39 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,9
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,4
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
1109
METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
845 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
263 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
331 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
329 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (5 PERSONES)
|
|
Crònica
|
SANT PAU DE SEGURIES,L’HOSTAL DE
DALT
COLL PREGON,LA COLLADA DE
CAPSACOSTA
PUIGSACREU,EL PRAT, PUNT D’INICI
|
|
PANELL INDICADOR
2018
Catalunya
Excursió: GORGUES DEL FRESER SALT DEL GRILL
Data : 25-06-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
POBLACIO
DE QUERALPS
|
|
Comarca :
|
RIPOLLES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
CENTRAL DE
LA FARGA KM 1 CARRETERA DE QUERAPLS
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
7,97
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,18 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,14
HORES
|
|
Temps
Total :
|
3,55 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,04 HORES
|
|
Temps
parats :
|
51 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,6
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,1 KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
1.408
METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
1.142
METRES
|
|
Desnivell
total :
|
265 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
291 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
293 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (3 PERSONES)
|
|
Crònica
|
LA
FARGA,PONT DE DAIO,DAIO DE BAIX,SALT DEL GRILL,LA PLANA PUNT D’INICI
|
|
