VOLTA A PRTAS DE LLUÇANES
Santuari de la Mare de Déu de Lourdes
Prats de Lluçanès
El santuari de Lourdes de Prats, dalt de la serra que limita la vall de la Riera Gavarresa, prop de la carretera de Prats a Vic, fou erigit el 1881 i ampliat i modificat totalment amb un nou atri i campanar, el 1958, any del centenari de les aparicions a Lourdes, per Josep M. Pericas. Fou el primer d'Espanya dedicat a aquesta advocació.
El santuari de Lourdes de Prats, dalt de la serra que limita la vall de la Riera Gavarresa, prop de la carretera de Prats a Vic, fou erigit el 1881 i ampliat i modificat totalment amb un nou atri i campanar, el 1958, any del centenari de les aparicions a Lourdes, per Josep M. Pericas. Fou el primer d'Espanya dedicat a aquesta advocació.
En el seu interior s'hi venera la
imatge de la Mare de Déu de Lourdes, reproducció de l'existent abans de la
guerra; la corona fou conservada. A la volta de l'absis hi ha unes pintures
murals de Ramon Noé i Antoni Cortada, deixebles de l’esmaltita Miquel
Soldevila. En un dels braços del creuer hi ha encastat un fragment d'una pedra
de Lourdes. Des de la seva balconada (741 metres) es pot contemplar una de les
panoràmiques més boniques de la comarca del Lluçanès.
Entre les masies notables del terme,
sobresurt Sant Marçal, encarada a la vall de la Gavarresa, amb una capella
dedicada al sant homònim. A prop, es conserva un tram de l'antic camí ral de
Berga a Vic, que es considera d'època romana. Es creua la carretera C-154 i es continua cap al S.
Tot seguint camins plens d'història, es troben Sant Pere del Grau ( 760 m) i la
Cadira d'en Galceran ( 753 m), conegut lloc estratègic en les primeres guerres
carlines.
La primitiva capella, coneguda com
Sant Sebastià del Puig , era una edificació de la primera meitat del segle XVII
al costat del mas. L’actual temple es començà a bastir l’any 1777 , doncs l’anterior
havia quedat destruït per les guerres de començaments dels segle XVIII. Les
obres es perllongaren fins a 1804. El 1821 consta que fou un emplaçament de
quarantena per la gent que volien entrar a Prats, com a prevenció davant la
epidèmia de pesta groga que assolava el territori, i el 1875 es fortificà en
motiu de la tercera guerra carlina. L’ermita de Sant Sebastià es una església
d’una sola nau amb creuer i absis carrat Al centre s’alça una torre octogonal
amb teulada a doble vessant i dues petites finestres als costats nord i sud. A
la part esquerra s’alça un campanar de torre coronat amb coberta de quatre
vents i amb quatre esvelts ulls d’arc de mig punt, sense campanes La façana
principal presenta una portalada d’arc de mig punt de curtes dovelles i amb
pilastres de pedra adossades als costats, flanquejats per dos motius
esculturals. A la clau de l’arc hi ha la data inscrita de 1801. Flanquegen el
portal dues finestres
A sobre del portal hi ha una fornícula amb una moderna imatge de Sant
Sebastià . A la part superior hi ha una rosassa i per sobre un timpà corona
l’edifici, rematat per una pilastra apuntada i amb bola de pedra i una creu. A
cada vèrtex de la teulada s’hi erigeix també una curta pilastra apuntada
coronada per una bola de pedra. Aquests elements també es repeteixen al
capdamunt de la rampa d’accés a l’església, iniciant el mur de pedra que
l’envolta i que li dona un caràcter de fortificació.
Recorregut: Mare de Deu de Lourdes,
el Marçal, Font de les Coves ,Serrat del Miquel, Roca de les Tines, Sant Pere
del Grau, Cal Texido,Sant Sebastià ,Prats de Lluçanès
Distancia 10,56 kilòmetres ,ascensió
acumulada 286 metres, temps 4,25 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 45 minuts
(sender PR-44)(trak a wikiloc Ramon Gonzalez)
RUTES CINC ERMITES DE PRATS
Església de Sant Andreu de
Llanars
La joia arquitectònica més estimada
pels pradencs és, sens cap mena de dubte, l'església romànica de Sant Andreu de
Llanars. Les primeres referències que en tenim daten de l'any 997. Apareix atestada
l'any 1034 i l'any 1084 ja té la categoria de parroquial. L'edificació actual
és del segle XII, d'una sola nau de dimensions mitjanes. L'absis té una
finestra al centre, de doble esqueixada. A la banda sud de la nau, hi ha la
porta i una petita finestra. La part més interessant de l'església és a la
banda de ponent, on salta un mur amb una finestreta en forma de creu i sobre el
qual descansa un campanar de planta quadrada amb dos pisos, finestres grans en
el primer i geminades amb columna i capitell en el segon.
Gràcies a la iniciativa de
particulars i Ajuntament, l'any 1982 s'hi va fer la primera fase de
restauració, consistent en l'arranjament de la teulada i de tot el seu entorn.
El mes d'abril del 1991 l'Ajuntament va finalitzar les obres de restauració de
l'interior de l'església.
Santa Eulalia de Pardines les primeres notícies sobre
l'església de Pardines són de l'any 915, quan encara depenia del castell
d'Oristà. Consta com a parròquia des del 1041 i se sap que el 1074 hi fou
construïda una segona capella. L'edificació actual és de grans dimensions i fou
construïda entre el 1790 i 1792. Des del segle XV tingué com a filials les
parròquies de Sant Vicenç de Prats i de Sant Andreu de Llanars, que
s'independitzaren el 1787. Al seu interior hi ha pintures de Ramon Noé i Antoni
Cortada.
és una antiga parròquia rural que
presenta creuer, cimbori octogonal i tres naus, les laterals més baixes que la
central, visible en l’estructura de la façana principal d’estil neoclàssic, que
presenta els paraments amb estucat blanc. La part central es troba emmarcada
per dues lesenes de pedra i coronada per un frontó triangular. La portalada, es
troba flanquejada per unes pilastres que sostenen un entaulament motllurat i un
frontó triangular, amb unes boles de remat. A sobre hi ha l’escut de Santa
Eulàlia, la palma de màrtir i la creu del martiri. Encara més a sobre trobem un
ull de bou envoltat per una motllura de garlanda.
Damunt la façana de ponent s’aixeca
un campanar de base quadrada i arestes bisellades en l’últim tram, coronat amb
una balustrada. Enganxada a l’església hi ha la rectoria i uns 100 metres al
sud-est hi ha la creu de terme de Santa Eulàlia de Pardines i prop del conjunt
de Pardines hi passava un camí ral (anomenada strata publica) que es troba empedrat
en alguns dels seus trams.
La primitiva capella, coneguda com Sant Sebastià del Puig , era una edificació de la
primera meitat del segle XVII al costat del mas. L’actual temple es començà a
bastir l’any 1777 , doncs l’anterior havia quedat destruït per les guerres de
començaments dels segle XVIII. Les obres es perllongaren fins a 1804. El 1821
consta que fou un emplaçament de quarantena per la gent que volien entrar a
Prats, com a prevenció davant la epidèmia de pesta groga que assolava el
territori, i el 1875 es fortificà en motiu de la tercera guerra carlina.
L’ermita de Sant Sebastià es una església d’una sola nau amb creuer i absis
carrat Al centre s’alça una torre octogonal amb teulada a doble vessant i dues
petites finestres als costats nord i sud. A la part esquerra s’alça un campanar
de torre coronat amb coberta de quatre vents i amb quatre esvelts ulls d’arc de
mig punt, sense campanes La façana principal presenta una portalada d’arc de
mig punt de curtes dovelles i amb pilastres de pedra adossades als costats,
flanquejats per dos motius esculturals. A la clau de l’arc hi ha la data
inscrita de 1801. Flanquegen el portal dues finestres
A sobre del portal hi ha una fornícula amb una moderna imatge de Sant
Sebastià . A la part superior hi ha una rosassa i per sobre un timpà corona
l’edifici, rematat per una pilastra apuntada i amb bola de pedra i una creu. A
cada vèrtex de la teulada s’hi erigeix també una curta pilastra apuntada
coronada per una bola de pedra. Aquests elements també es repeteixen al
capdamunt de la rampa d’accés a l’església, iniciant el mur de pedra que
l’envolta i que li dona un caràcter de fortificació.
CASTELL DE QUER I CAPELLA
DE SANTA LLÚCIA
El lloc del castell és esmentat ja
l’any 1056, quan Ermesenda donà al seu fill l’alou de Quer amb edificis, terres
i pertinences. Entre els segles XII i XIV el llinatge Lluçà en mantingué la
castlania. El mas o casal de Santa Llúcia substituí el castell.
Avui es conserva un conjunt força
homogeni, de propietat privada, format pel casal de Santa Llúcia reformat al
segle XVIII, el Castell de Quer i l’antiga capella de Santa Llúcia de Quer o de
Galobardes , un edifici romànic tardà molt alterat posteriorment.
De l’antic castell de Quer únicament
observem una torre de planta circular, molt reformada, conservant la fàbrica original en tres
quartes parts. La part alta fou reconstruïda, obrint-se finestres rectangulars
i cobrint-se amb un terrat amb barana de ferro. L’interior, molt modificat, és
ocupat per una escala que puja fins el terrat
L’església de Santa Llúcia de Quer o
Santa Llúcia de Galobardes (família que en tingué cura els segles XVII i XVIII)
no fou edificada fins la segona meitat del segle XIII (1275). L’església tenia
un sol altar amb una pintura o retauló pintat de Santa Llúcia. És una església
d’una única nau coberta amb volta d’aresta, d’absis carrat i finestra de doble
esqueixada. Presenta un campanar
d’espadanya amb teulada de dues vessants i dos ulls rectangulars que conserven
dues campanes
Capella de Sant Pere del
Grau, antiga sufragània
del monestir de Lluçà; al N de Prats de Lluçanès, prop el gran casal del Grau ;
el lloc pertany encara al terme de Lluçà .És un edifici de tradició romànica
molt modificat i restaurat al principi de segle XX.
Abans el lloc era anomenat Torroella, i
l'església Sant Pere de Torroella. L'any 1878 l'esglesiola passà a ser capella
particular del mas de Torroella.
Des de principis del segle XI i ben entrat el
segle XV, la població de Prats no es concentrava al voltat de cap nucli urbà,
però en el seu altiplà, s’hi formaven conjunts importants de cases de pagès,
depenent majoritàriament, de les batllies de Torroella i del Soler de N’Hug. El
batlle o representant del senyor, era l’encarregat de la justícia i l’ordre i
també executor de les ordres del senyor sobre els seus súbdits.
Recorregut: Santa Eulalia de
Pardines,Castell de Quer i capella de Santa LLucia,Sant Sebastia del Puig,Sant
Andreu de Llanars, Sant Pere del Grau
Distancia 8,67 kilòmetres, desnivell
165 metres, temps 3,17 hores temps d’esmorzar 30 minuts.
El trosset del Castell del quer fins
a Sant Sebastià hi ha un tros que el corriol esta tallat per uns camps i millor
seguir les marques grogues per anar a Sant Sebastià si no es passa per el
costat de un camp i un trosset de carretera asfaltada fins a la cruïlla de Sant
Sebastià
 |
| SANT ANDREU DE LLANARS |
Excursió: PRATS DE LLUÇANES, SANTA EULALIA DE
PARDINES,CAPELLA DE SANT NAZARI
Data :30-10-2017
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
PRATS DE
LLUÇANES
|
|
Comarca :
|
OSONA-LLUÇANES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
CARRETERA
BV-431 A LES AFORES DE PRATS
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
11,71
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,04 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,25
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,21 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,35 HORES
|
|
Temps
parats :
|
46 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,3
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,7
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
701 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
551 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
150 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
259 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
256 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (7 persones)
|
|
Crònica
|
PRATS DE LLUÇANES,GALOBARDES,MOLI
DE
GALOBARDES,SANTA EULALIA DE
PARDINES,CAPELLA DE SANT NAZARI,LA PEDREGOSA,SERRA-SECA,PUNT D’INICI
|
|
SANTA
LLUCIA DE QUER
El casal de Santa Llúcia, el castell
del Quer (1056) i l’església de Santa Llúcia del Quer (segle XIII), també
anomenada de Galobardes, formen un conjunt molt ben ordenat a diferents
nivells.
Contemplant tot el conjunt des de
l’entrada, hom veu la casa pairal; a mà dreta hi ha un jardí enlairat sobre un
roc o quer, amb una tanca de pedra sobre el roc, del centre del qual surt
l’esvelta torre del castell, que és l’element més important que en resta: És
circular i d’una bona alçada, amb carreu regular romànic.
La porta d’entrada a l’església té un
arc de mig punt, amb dovelles regulars. Sobre la porta, hi ha un ull de bou. La
façana és coronada amb un campanar de cadireta de dos finestrals. L’església és
d’una sola nau rectangular, coberta amb volta d’aresta i una finestra alta de
doble esqueixada al fons.
SANTA EULALIA DE PARDINES
Les primeres notícies sobre
l'església de Pardines són de l'any 915, quan encara depenia del castell
d'Oristà. Consta com a parròquia des del 1041 i se sap que el 1074 hi fou
construïda una segona capella. L'edificació actual és de grans dimensions i fou
construïda entre el 1790 i 1792. Des del segle XV tingué com a filials les
parròquies de Sant Vicenç de Prats i de Sant Andreu de Llanars, que
s'independitzaren el 1787. Al seu interior hi ha pintures de Ramon Noé i Antoni
Cortada.
CAPELLA DE SANT NAZARI
Profanada l’any 1936 i restaurada
l’any 1993
|
||
MAPA DEL RECORREGUT
GALOBARDES
MOLI DE GALOBARDES
SANTA EULALIA DE PARDINES
ALTAR DE SANTA EULALIA
RETOL DE SANT NAZARI
CAPELLA DE SANT NAZARI
LA PEDRAGOSA
SERRA-SECA
FONTS DEL FLUVIA
Sortida des de La Faja fins el Molí
de La Faja, allí remuntàrem fins a la font del Fluvià, per seguir cap al coll
d'Uram Avui nosaltres no hi hem pujat però és molt recomanable arribar fins el
Puig de la Creu del Rabada doncs és un mirador fantàstic de La Garrotxa. Seguir
la carena en direcció nord cap el coll del Pregó i arribar fins a la serralada
de LLancers. Cal deleitar-se amb la fabulosa vista del Puigsacalm, Joanetes,
Sant Esteve d'en Bas, Les Preses i Olot. A partir d'aquí comencem la tornada
desfent el camí fins el coll del Pregó i agafant el camí de ponent seguint el
naixement del Fornés fins al coll del Mig i d'aquí altra cop cap a la Faja. En
un dia clar i net com avui, les vistes són impressionants tant cap a Cabrera i
Aiats com Falgars, la Garrotxa i el Puigsacalm com Bellmunt i el Puig de les Àligues.
Recorregut: port de la Faja,Coll
d’Uran,Puig Satoies,Coll del Pedro, Coll del Mig, la Faja.
Distancia 8,168 kilometres,desnivell
acumulat 325 metres, temps 3,35 hores amb esmorzar, temps d’esmorzar 35 minuts
Excursió: SADERRA
AL MOLI DEL MIR
Data : 27-OCTUBRE
2014
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
SADERRA
|
|
Comarca :
|
OSONA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
CAM I DE
SADERRA CRUILLA PR C-45
|
|
Grau de
Dificultat :
|
MITJA
|
|
Distància
recorregut :
|
9,52
KILOMETRES
|
|
Hora d’inici
caminada :
|
8,24 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,48
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,24 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,43 HORES
|
|
Temps
parats :
|
40 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,5
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,1
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
1001
METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
695 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
306 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
641 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
717 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
ANADA-TORNADA
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DEL DILLUNS (7 PERSONES)
|
|
Crònica
|
SADERRA
CRUILLA PR-C45, LES VALLS,COLLET DE LAS GARGANTES,COLLET DEL BOSQUETELL,BAC
DEL MIR,CLOT DE LES MADUIXES,EL MOLI DEL MIR,ESMORZAR I TORNADA PER EL MATEIX
CAMI
|
|
SADERRA EL MOLI DEL MIR
El salt del Mir,
de 35 m d’alçada, és un paratge d’una gran bellesa. L’indret és espectacular,
especialment si porta una bona quantitat d’aigua. Convé destacar el cúmul de
calç sota el salt.
Prop del salt,
hi trobem tres edificacions gairebé enrunades, pròpies dels molins fariners
antics. L’aigua de la riera era retinguda en una bassa a la part superior del
salt i s’enviava a través d’unes comportes i una canal cap al primer dels
molins, on la força de l’aigua feia girar les pales que a través d’engranatges
movien les moles de pedra. Encara s’hi pot veure part del mecanisme.
El seu estat
d’abandonament és molt important tot i que recentment s’ha arranjat alguna part
del camí d’accés, millorat la graonada i alguna dependència. Un dels edificis
conserva el mecanisme per moldre, un altre li manca la teulada i el tercer, més
a prop de la riera amb una font, és el que està en pitjor estat de conservació.
El proper salt del Mir, bonic saltant situat a pocs metres, està potenciant el
turisme de la zona i cada cop hi ha més gent que s’acosta per veure’l. La
veritat és que el salt, en altres èpoques solitari i desconegut, s’està
convertint en un dels paratges naturals més concorreguts d’Osona. La millora en
el camí d’accés, la seva senyalització i l’obertura del restaurant a la casa
del Mir ha contribuït a aquesta divulgació
EL MOLI DEL MIR
Excursió: PRUIT HOSTALETS D’ENBAS
Data : 22-12-2014
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
PROP DE
RUPIT
|
|
Comarca :
|
OSONA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
PONT DE
ROCALLISANS
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
10,68
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,31 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,25
HORES
|
|
Temps
Total :
|
3,53 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,16 HORES
|
|
Temps
parats :
|
37 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,3
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,8
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
1029
METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
489 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
539 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
197 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
556 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
SOLS
D’ANADA
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DEL DILLUNS (6 PERSONES)
|
|
Crònica
|
PONT DE
ROCALLISANS,LA ROVIRA,RENYINS,COLLET DE PIXANUVIES,LA SERRA DE PRUIT,PONT DE
L’HOSTALOT,HOSTAL DEL GRAU,GRAU D’OLOT,COLL DEL PIXADOR DELS MATXOS,EL
SOLANS,EL MOLI VELL, SANT SIMPLICI
|
|
EL PONT DE L’HOSTALOT,L’HOSTAL DEL GRAU,EL GRAU DE OLOT
Les Marrades
del Grau d’Olot és un tram de l'antic camí ral de Vic a Olot. Consisteix en un
itinerari apte per a vianants i cavalls que es desenvolupa seguint l'antic
traçat del camí ral que unia Vic amb Olot. Es tracta d'un traçat lineal d'un
sòl tram de 3.678m de longitud total, en base a una traça de entre els 1,8 i 2
metres d'amplada, i el condicionament d'uns punts singulars a mena de zona de
descans. Per tant, és un tram de camí que cal considerar "històric"
i, a la vegada, com un element del patrimoni arqueològic. Permet situar-se en
un entorn històric i arqueològic únic i molt inusual, ja que les restes
arqueològiques més conegudes són edificis o inclús ciutats. En canvi, aquí
estem davant d'una via de muntanya, amb totes les seves dificultats tècniques
de construcció, i la fantàstica integració i adaptació al medi orogràfic
natural d’aquesta zona.
El camí ral
de Vic a Olot
Per
comunicar Olot amb Barcelona, el camí de Vic sempre ha estat el més recte i, en
el decurs del temps, també el més utilitzat. Durant molts segles, els nombrosos
viatgers que anaren entre les dues capitals de la Garrotxa i d'Osona, van fer
servir el camí ral d’Olot a Vic, que travessava el Collsacabra de nord est a
sud est.
Posteriorment,
entre les darreries del segle XIX i el segle XX, es construïren dues noves vies
que facilitaren les comunicacions entre les dues comarques. La primera, es
tracta de la C-153, que des de Vic passa per Roda de Ter, L'Esquirol,
Cantonigròs, Coll de Condreu, Coll d'Uria, la Vall de Bas, Les Preses i cap a
Olot; i la segona, que discorre des de Sant Vicenç de Torelló, en dues noves
vies que facilitaren les comunicacions entre les dues comarques. Es tracta de
la Sant Pere de Torelló, La Vola, Coll de Bracons, Joanetes i cap a Les Preses.
Així, fins a pràcticament a inicis del segle passat, la ruta de comunicació
principal entre les comarques d'Osona i La Garrotxa, i en part també entre
Barcelona i França, va ser el denominat camí ral de Vic a Olot. Per aquest camí
va transcórrer la vida social i econòmica d'ambdues comarques, van passar el
comerç i el progrés, els traginers i el bandolers, van entrar i sortir els
vencedors i els vençuts d’un bon grapat de guerres. Lògicament, els camins rals
coincidiren sovint amb el recorregut de les antigues calçades romanes, però no
sempre: el recorregut de les principals vies imperials, realitzat en temps de
pau i domini centralista, no sempre foren practicables en temps dels romans,
igual que no tots els nuclis importants de l'Imperi sobrevisqueren amb el
mateix esplendor. L'època comtal canvià aquest panorama, i això féu que
s'establissin nous recorregut i comunicacions, i en paral·lel als
pelegrinatges, que s'obrissin vies entre centres monacals, no necessàriament
urbans. Amb tot, durant l'edat moderna les ciutats prengueren el relleu
definitivament a qualsevol altre tipus de nucli.
A principis
del segle XX es va acabar l'actual carretera de Vic a Olot (iniciada el 1849) i
l'antic camí va caure en desús. A la part de les valls, la Plana de Vic i gran
part de la Garrotxa, l'asfalt va substituir la terra o l'empedrat en molts
trams, al contrari que al Collsacabra, on el traçat de la carretera transcorre
aliè al de l'antic camí.Només es tornà a utilitzar com a camí de fugida pels
soldats republicans, que cap al febrer de 1939 fugien del front de batalla, des
de Vic, pel Grau i cap a Olot.
Sí que
coneixem que com a camí de ramader es continuà usant, almenys, fins després de
la guerra civil espanyola.Les marrades del Grau: un tram del camí ral de Vic a
Olot ,com hem anat veient, el tram de camí que s'enfilava des dels Hostalets de
Bas fins a l'Hostal del Grau era el que presentava més dificultats.
Això és
degut al fet que s'ascendeix un desnivell molt important amb una ruta pedregosa
i difícil, que escalava la muntanya dibuixant angles molt aguts i en continu
pendent. A més, aquest tram, el camí del Grau, solia ser sovint un viarany
força perillós. En guerra i en període de postguerra ningú no s'hi aventurava.
Exemple d'això és el que ens diu el doctor Noguera i Massa: “... a l'any 1840
quan l'Estat ordenà que se li portessin a les capitals tots els llibres, les
pintures i els objectes d'algun valor que s'haguessin recollit en els convents
desemparats, a Olot ningú no les va voler pas portar, pels grans perills que
significava la circulació per tota llei de camins de ferradura”.Aquest tram del
camí era llòbrec, fet aposta pels traïdors assalts i escomeses dels bandolers.
El Grau era inquietant i espaventable per la seguretat dels traginers. Les
batudes que s'organitzaven per caçar els malfactors no donaven pas gaire
resultat, ja que aquest s'amagaven en l'indret conegut precisament com la
"balma dels Bandolers" o la "Mina dels Bandolers".
Al costat
mateix de l'Hostal del Grau, si es deixa el camí i hom es desvia cap a la
dreta, creuant un petit torrent i passant per una roureda - just per sobre les
marrades del Grau- s'hi localitza la "Mina dels Bandolers" sota els
nostres peus. Aquesta mina és en realitat un gran call natural d'uns 60 metres
de llarg i 1'5 d'amplada i altura de 2 a 4m. Encara que està destapada, s'hi
havia fet una teulada natural de terra, per fer-ne un seguríssim amagatall.
Les batudes
per caçar els malfactors i bandolers no semblaven pas donar resultat. A la fi,
sembla que es va esbrinar que una pastora del mas del Coll, amistançada amb un
d'ells, informava als bandits. Agafada aquesta com a sospitosa, la feren cantar
i es descobrí llavors el secret de fer-se fonedissos com per art d'encantament,
la qual cosa permeté atrapar-los. Es diu que alguns foren penjats, sense cap
mena de judici, d'una de les grans bigues del menjador de l'Hostal del Grau,
anomenada des de llavors "la biga dels Penjats".Així, per aquest camí
va transcórrer la vida social i econòmica d'ambdues comarques, van passar el
comerç i el progrés, els traginers i el bandolers, van entrar i sortir els
vencedors i els vençuts d’un bon grapat de guerres. A partir de l'entrada en
servei de la carretera C153 en els primers decennis del segle XX, aquestes
marrades del Grau passaren a convertir-se en exclusivament camí ramader, com
encara recorda una de les filles del Carbonell (la Maria Teresa Bayona) que ens
explica com per passar els ramats de vaques anava un vaquer a cavall i feia
apartar la gent del carrer de Vic als Hostalets. Ella mateixa també ens explica que quan hi
havia "corrida" de toros a Olot (per la fira de l'1 de maig o per les
festes del Tura) els braus arribaven en tren fins a Vic i des d'allí pel Grau
els conduïen fins a la plaça de toros d'Olot.
Les marrades
del Grau: les obres d'enginyeria Aquest tram de via o camí estava fet a
consciència i amb un alt grau de perfecció tècnica. Els seus constructors es
veieren obligats a fer obres d'enginyeria per tal de solventar les dificultats
que imposava el terreny i la seva topografia (moltes pendents i zones
abruptes).Al llarg de tot aquest tram es conserven encara
SANT SINPLICI
Excursió: SANT FRUITOS CASTELL DE VILAGELANS
Data : 17-08-2015
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
CARRETERA
DE VIC A MANLLEU
|
|
Comarca :
|
OSONA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
EL PRIMER
TRENCAT DE LA CARRETERA DE VIC A MANLLEU DESPRES DE LA CABRA A MA DRETA
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
8,67
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
7,45 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
11,18
HORES
|
|
Temps
Total :
|
3,32 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
2,54 HORES
|
|
Temps
parats :
|
38 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,5
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
536 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
447 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
88 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
47 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
110 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (4 PERSONES)
|
|
Crònica
|
PUNT DE
SORTIDA,SANT FRUITOS DEL GRAU,CAN GUITARRA,TEULERIA DEL REIXAC,EL
PICO,CASTELL DE VILAGELANS,SANTA FE,EL NOGUER,EL SERRADAL,TRAM COMU AL INICI
|
|
Sant Fruitós de Quadres és una petita
capella preromànica que es troba a la dreta de la carretera de Vic a Manlleu, a
l’altura del mas Mateu. Modernament se la coneix per Sant Fruitós del Grau, pel
fet de trobar-se prop del mas del Grau. Sense culte, ja existia el 948, i fou
ampliada a l’època romànica amb un petit absis, i més tard amb un portal amb
timpà llis a la banda N. A l’època gòtica s’hi construí una volta que reemplaçà
l’antic sostre embigat. Santa Maria de Palau, també dintre la demarcació de
Granollers, conserva una bona part de la nau romànica, però la seva capçalera
fou molt modificada al segle XVIII. Es troba al sector situat més al N del
terme, i la seva demarcació primitiva comprenia el terreny situat entre la
riera de Sorregis i el Ter. L’indret de Palau és documentat des del 930, i fou
cedit a Ripoll pel comte Borrell entorn del 950, juntament amb el domini de
Dous. S'hi creà, al segle X, una pabordia del monestir de Ripoll, la pabordia
d’Osona o de Palau, que va subsistir fins el 1835. La capella, ampliada amb un
atri i una sagristia, conserva una imatge d’alabastre de Santa Maria de Palau i
té ara la consideració d’església parroquial.
El terme de Gurb té encara altres
capelles, com Sant Jaume del Romeu, dita abans de Vilafreser, i la de Sant Pau
dels Felius, que va substituir la desapareguda de Sant Pau de Vila-reina,
ambdues documentades des del segle XIII, però renovades totalment als segles
posteriors. La capella de Santa Perpètua, dintre la demarcació de Vespella,
data del 1356. Al segle XIX es va construir l’església votiva de Sant Roc,
entre els masos del Puig i dels Saigs de Gurb, i també hi ha capelles modernes
prop dels masos del Pradell, Pladesala i Soler.
El castell de Vilagelans era la segona
fortalesa en importància i l’origen del llinatge Vilagelans, que vers el 1320
s’uní a una branca de la família Malla. Els Vilagelans foren castlans del
castell de Sant Llorenç, a Sant Julià de Vilatorta, i del castell de Gurb, i
tingueren una gran participació en la història comarcal, als segles XII i XIII.
El 1059 el castell era sota l’alt domini dels bisbes de Vic, que l’infeudaren
als vescomtes de Cabrera; el pacte inicial es repetí els anys 1080 i 1106. No
queda cap resta de l’antic castell. Al damunt s’edificà un gran casal al segle
XVI, ampliat amb una torre i un nou cos d’edificació cap al 1925. A prop hi ha
una capella romànica dedicada a santa Fe, existent ja el 1248, que es conserva
encara, bé que amb la coberta modificada i totalment emblanquinada per dintre i
per fora. (bibliografia
municipi de gurb)
Excursió: MARE DE DEU DEL ROSER , EL FABREGAR
EL ROSER
Data : 18-12-2017
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
CARRETERA
C-1413 DE CENTELLAS A SANT FELIU DE CODINES
|
|
Comarca :
|
OSONA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
CARRETERA
C-1413 KILOMETRE 9, CAL FERRER
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
11,35
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,21 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
13,03
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,42 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,33 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,08 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,2
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,4
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
877 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
665 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
211 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
419 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
419 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DEL DILLUNS (7 PERSONES)
|
|
Crònica
|
CAL FERRER,CAL MARSO,COLLET DEL
MARSO
EL BOSC,MARE DE DEU DEL ROSER,EL
FABREGAR,BARNILS,PUNT D’INICI
|
|
2018
Catalunya
Excursió: OLOST DE LLUSANES,PANTA DE LA
GAVARRESA, SANT ADJUTORI
Data :22-01-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
POBLACIO
D’OLOST
|
|
Comarca :
|
OSONA-LLUÇANES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
APARCAMENT CARRETERA B-432 KM 0 AL COSTAT DE LA BENCINERA
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
12,71
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
7,53 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,40
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,46 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,46 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,00 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,4
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,7
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
628 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
516 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
112 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
246 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
265 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (5 PERSONES)
|
|
Crònica
|
OLOST,MOLI DEL REIXAC,EL REIXAC
EL REIXAGO,PANTA DE LA GAVARRESA,LA
GAVARRESA,PUNT D’INICI
|
|
NOTA: DESPRES DEL EMBARCADOR SEGUIN
PER EL COSTAT DEL PANTA,PERO ESTA ENFANGAT I BRUT,MILLOR PASSAR PER LA PISTA
DEL COSTAT
|
||
ERMITA
DE SANT ADJUTORI
L'ermita de Sant Adjutori és una
ermita situada al terme municipal d'Olost (Osona). Es troba a 623 metres
d'altitud per damunt del nivell del mar, sobre el turó que duu el mateix nom i
des d'on es pot contemplar una vista excel·lent de la vila.[1] Hi podem arribar
des del poble, passant pel carrer de Sant Adjutori o bé per la carretera
d'Olost a Oristà (B-432), desviant-nos al primer trencant a la dreta, sortint
del poble.
El conjunt està constituït per la
capella, un campanar d'espadanya i la casa de l'ermità, avui en dia convertida
en un restaurant. La seva construcció va ser finalitzada l'any 1717 i en els
seus primers anys va ser dirigida per dos administradors, que juntament amb la
recaptació d'almoines que duien a terme els ermitans i les col·laboracions que
alguns devots feien, feren possible que l'ermita comptés amb un fons econòmic
per fer front a les diferents obres de reforma necessàries.[2] El 1772 l'ermita
estava en molt malt estat. Per aquest motiu, va ser tancada i es va portar el
sant fins a l'església de Santa Maria, on es va estar fins al 1780, moment en
què la restauració de l'ermita va ser acabada. Hi ha hagut diferent
reconstruccions al llarg del temps, tot i que la més recent ha estat el 1989.
L'ermita està molt ben situada i des
d'aquí es pot contemplar una vista panoràmica espectacular de tota la contrada.
El Dilluns de Pasqua s'hi celebra un acte de germanor, amb missa i esmorzar.
Més tard la gent aplegada pot ballar unes quantes sardanes acompanyats amb el
so d'una cobla popular.viquipedia
PANTA DE LA GAVARRESA
El Pantà de la Gavarresa és un pantà
situat a la riera Gavarresa, al municipi d'Olost, de 7,77 Ha. És la zona humida
més important del Lluçanès, sobretot per les seves comunitats faunístiques.
Es tracta d'un pantà artificial,
originat per una presa de dimensions considerables i destinat a l'abastament
d'aigua al municipi d'Olost i a usos agraris i ramaders. La vegetació de ribera
és gairebé inexistent a una bona part del pantà, però a la cua apareix un bosc
de ribera dominat per pollancres i un extens bogar. La vegetació de l'entorn és
formada majoritàriament per boscos de pinassa i pi roig, amb roures. La fauna
és l'element natural més destacable del pantà. Entre els amfibis hi ha citada
la granota verda, gripau comú, reineta i granoteta de punts. Entre els ocells
nidificants, s'hi havia constatat la reproducció d'ànec collverd, polla d'aigua
i balquer (aquest últim podria haver desaparegut com a conseqüència de la
destrucció del bogar efectuada fa uns anys). Entre els ocells de pas s'hi ha
citat bernat pescaire, agró roig, xivitona vulgar, becadell i rascló. Entre els
impactes a destacar, hi ha els derivats de l'ús forestal i ramader, que afecta
la vegetació dels marges. També cal recordar la destrucció del bogar de la cua
de l'embassament, efectuada fa uns anys (1995) quan es va realitzar un dragat
del pantà.
A la zona s'hi practica la pesca i la
caça i és força freqüentada com a zona de picnic. Hi ha alguns residus -restes
de canalitzacions, ferros, etc. vora la presa. La captació d'aigua se situa a
la part de l'embassament més propera a la presa, on hi ha també una caseta
alimentada amb una línia elèctrica procedent d'una torre-centre de
transformació, probablement relacionada amb els mecanismes d'impulsió de les
aigües extretes del pantà.viquipedia
ERMITA DE SANT ADJUTORI
SANT CRISTOBAL DE BORRASSERS
MAPA DEL RECORREGUT
RETOLS SANT CRISTOFOL
SANT CRISTOFOL DE BORRASSERS
CASA DE LA VILA D'ALPENS
ERMITA MARE DE DEU DEL ROSER
ERMITA DE SANT CRISTOFOL
ERMITA DE SANT CRISTOFOL
MAPA DEL RECORREGUT
CASA EL COLL
L'HOSTAL DEL VILAR
CABANYA DE PEDRA
CAPELLA MARE DE DEU DELS DOLORS
RELLOTGE DE SOL DEL CODINACH
EL CODINACH
EL PRAT
FONT CENDRE
MAPA DEL RECORREGUT
CARTELL DEL MIRADOR
PAL INDICADOR
RETOL DE LA FONT
SANT NAZARI
CARTELL DE SANT NAZARI
2018
Catalunya
Excursió: SANTA EULALIA DE PUIGORIOL, SANT
CRISTOFOL DE BORRASSERS,MARE DE DEU DEL ROSER
Data : 19-02-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
SANTA
EULALIA DE PUIGORIOL
|
|
Comarca :
|
OSONA-LLUCANES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
SANTA
EULALIA DE PUIGORIOL CENTRE DEL POBLE
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
10,23
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,20 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,11
HORES
|
|
Temps
Total :
|
3,51 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,17 HORES
|
|
Temps
parats :
|
40 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,7
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,9
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
847 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
721 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
126 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
144 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
143 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
ANADA-TORNADA
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (7 PERSONES)
|
|
Crònica
|
SANTA
EULALIA DE PUIGORIOL,CAL COIX,SANT CRISTOFOL DE BORRASSERS,LA VILA
D’ALPENS,MARE DE DEU DEL ROSER,PUNT D’INIC
|
|
SANT CRISTOBAL DE BORRASSERS
Sant
Cristòfol de Borrassers és una antiga església parroquial del municipi de Lluçà
a la comarca d'Osona, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya. Situada a l’esquerra de la riera de Lluçanès, limita amb el terme
d’Alpens.
S'hi pot
accedir per una pista que comença entre el quilòmetre 6 i 7 de la carretera
BV-4341, molt a prop de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
Sant
Cristòfol pertanyia al terme del Castell de Lluçà. El 905 ja la trobem
documentada com a sufragània de Santa Maria de Lluçà. El 988 apareix en el
testament de Sunifred de Lluçà.
De
l'església romànica en resta la capella de Sant Cristòfol, refeta al segle XVI,
sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Al segle XVIII s'amplia a petició
dels bisbes, per atendre millor els feligresos. Un cop l'any encara s'hi
celebra culte 
2018
Catalunya
Excursió: CAN COMAS MASIA CODINACH MARE DE DEU
DELS DOLORS
Data : 23-04-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
PROP DEL
HOSTAL DEL VILAR
|
|
Comarca :
|
OSONA
LLUCANES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
CASA DE
PAGES CAN COMA CARRETERA BP 4653
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
10,10
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,05 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,31
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,25 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,14 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,11 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,1
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,3
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
973 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
774 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
199 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
289 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
283 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (5 PERSONES)
|
|
Crònica
|
CAN COMA,HOSTAL DEL VILAR,FONT
JORDANA
FONT DEL PEROT EL CODINACH,
(PERE NOGUERA),MARE DE DEU DELS
DOLORS
MOLI DE PERE NOGUERA,FONT CENDRA,EL
PRAT,CAN COLL,PUNT D’INICI
|
|
CcCAPELLA DE LA MARE DE DEU DEL DOLORS DE PERA NOGUERA
La capella de la Mare
de Déu dels Dolors de Perenoguera es troba adossada a la façana nord-oest de la
masia de Perenoguera. És un edifici de planta rectangular de petites
dimensions, d'una sola nau i cobert per una teulada d'una sola vessant amb el
carener paral·lel a la façana lateral esquerra, amb un petit campanar
d'espadanya. La façana principal, orientada al sud, té una porta central i un
petit rosetó a sobre. Les parets són de pedra i estan arrebossades, les
cantonades estan reforçades amb carreus treballats.
En mig de les dues masies
hi ha una esplanada. Des d'ella tenim una bonica vista, cap al sud, de Sant Boi
de Llucanes.
L LA MASIA DE PERA NOGUERA
Es tracta
d'una masia de grans dimensions, que està formada per diversos edificis
disposats linealment, formant una lliça orientada al sud i tancada per dues
portes d'accés. Conserva l'estructura típica de masia rural i disposa
d'elements decoratius d'estil renaixentista. La construcció principal és rectangular
i consta de planta baixa, pis i golfes amb la teulada de doble vessant i el
carener paral·lel a la façana principal. Les parets són de pedra lligada amb
morter i les cantonades de pedra picada. La façana sud té una composició
simètrica, d'eix vertical, amb dues grans obertures bessones separades per un
pilar esvelt i coronades amb dos arcs rebaixats a cada pis. Aquesta façana
correspon a una ampliació feta l'any 1728.Rellotge de sol a la façana principal
de Can Perenoguera El nom originari de la masia, era el de Codinach. El canvi
de nom prové d'una generació on la descendència va ser únicament femenina; la
pubilla es va casar amb l'hereu, dit Pere, de la Noguera d'Olost. L'any 1645,
s'arribà a l'acord de mantenir el cognom Codinach al llinatge familiar a canvi
de modificar el nom de la masia que des d'aquell moment es coneix com a
Perenoguera. La façana principal està orientada al sud-est i presenta una gran
portalada d'arc de mig punt adovellat situada a l'extrem dret, amb les dovelles
centrals força erosionades. Destaquen les obertures del primer pis de gran
tamany, emmarcades amb pedra treballada, dues d'elles decorades amb motius
renaixentistes. La finestra que es troba sobre la porta conserva l'escut de la
família treballat amb pedra. Les obertures de les golfes són de menor tamany i
combinen el maó i la pedra.
MOLI DE PERE NOGUERA
2018
Catalunya
Excursió: LA GRABULOSA SERRA DE LLANCERS
Data : 28-05-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
COLLADA DE
BARCONS
|
|
Comarca :
|
OSONA-GARROTXA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
COLLADA DE
BARCONS
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
9,76
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,22 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,47
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,25 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,31 HORES
|
|
Temps
parats :
|
56 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,2
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
1,6
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
1219
METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
948 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
271 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
379 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
440 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (4 PERSONES)
|
|
Crònica
|
COLLADA DE BRACONS,SERRA DE
LLANCERS,
COLL DE LLANCERS,COLL DE
GOMARUSOS,LA GREBOLOSA,SANT NAZARI,PUNT D’INICI
|
|
SANT NAZARI
MAPA DEL RECORREGUT
LES FAGEDES CAMBIEN DE COLOR
RETOL DEL PUIG CUBELL
DALT DEL PUIG CUBELL
DETALL DE UNA TANCA
RETOL DE LA FONT FRESCA
LA FONT FRESCA
EL FAIG DE CAN FONT
EL FAIG DE CAN FONT
MAPA DEL RECORREGUT
L'ALZINA DEL PUJOL
RETOL DE L'ALZINA
PANORAMICA DE TARADELL
PUJANT A L'ENCLUSA
PAL INDICADOR
CASTELL DE TARADELL
2018
Catalunya
Excursió: CIURET, COLL DE CIURET,PUIG
CUBELL,FONT DEL’OBI
Data : 12-11-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
POBLACIO
DE CIURET
|
|
Comarca :
|
OSONA,
GARROTXA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
POBLACIO
DE CIURET,CARRETERA DE VIDRA A LA GARROTXA
|
|
Grau de
Dificultat :
|
MITJANA
|
|
Distància
recorregut :
|
10,33
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,25 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
13,48
HORES
|
|
Temps
Total :
|
5,23 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,56 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,27 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,6 KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
1,9
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
1477
METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
1131
METRES
|
|
Desnivell
total :
|
346 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
491 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
433 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DEL DILLUNS (6 PERSONES)
|
|
Crònica
|
CIURET,COLL DE CIURET,PUIG
CUBELL,LA TRONA,COLLET DE SANT TOMAS,COLL DE LA RABASSOLA,CAN FONT,PUNT
D’INICI
|
|
2018
Catalunya
Excursió: TARADELL L’ENCLUSA CASTELL DE
TARADELL
Data : 03-12-2018
|
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
|
Situació :
|
PLOBLACIO
DE TARADELL
|
|
|
Comarca :
|
OSONA
|
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
TARADELL
APARCAMENT DEL POBLE
|
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
|
Distància
recorregut :
|
10,58
KILOMETRES
|
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
7,55 HORES
|
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,56
HORES
|
|
|
Temps
Total :
|
5,00 HORES
|
|
|
Temps en
moviment :
|
3,39 HORES
|
|
|
Temps
parats :
|
1,21 HORES
|
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,9
KILOMETRES
|
|
|
Mitjana
Total :
|
2,1
KILOMETRES
|
|
|
Altitud
màxima :
|
864 METRES
|
|
|
Altitud
mínima :
|
422 METRES
|
|
|
Desnivell
total :
|
342 METRES
|
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
602 METRES
|
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
532 METRES
|
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DILLUNS (5 PERSONES)
|
|
|
Crònica
|
TARADELL,SANT QUIRZE,EL
PUJOL,HOSTALET DEL BOU,L’ENCLUSA,COLL DE LA MANSA PUIGGRIFO,COLL DE
TARADELL,CASTELL DE TARADELL,MAS GRAU,PUNT D’INICI
|
|
|
|
|
|
